Els violents incidents de dimecres passat a l'entorn del Parlament, quan grups d'incontrolats van assetjar, insultar i agredir els diputats, han fet que el Govern decideixi acudir als tribunals.

Així ho va anunciar ahir el seu portaveu, Francesc Homs, que va explicar, després de la reunió del Consell Executiu, que el Govern portarà davant la justícia totes aquelles persones que dimecres passat van tenir una actitud violenta.

Mas imposa la seva tesi de mostrar el màxim respecte al moviment del 15-M

L'executiu que presideix Mas vol mostrar així mà dura amb els manifestants que van aprofitar la convocatòria dels indignats per intimidar i agredir els diputats que miraven d'accedir a la Ciutadella. La decisió segueix la que ja va prendre la setmana passada el Parlament. Segons l'anunci d'Homs, el Govern 'compareixerà davant les instàncies judicials' per posar a l'abast de la Fiscalia tota la informació de què disposi i, 'quan s'acabi d'identificar' els violents, exposar-la davant els tribunals. Homs no va voler confirmar si l'executiu es personarà com a acusació particular, però sí que va dir que és probable que finalment sigui així.

En la seva intervenció, el portaveu va voler 'destriar el gra de la palla' i separar nítidament aquests fets violents del moviment dels indignats, que demana reformes democràtiques i que va convocar una multitudinària marxa diumenge pels carrers de Barcelona. Homs va dir que, mentre que els fets de dimecres són 'lamentables', la manifestació de diumenge va ser 'pacífica'. En la línia de comprensió expressada pel president Artur Mas, el portaveu de l'executiu va assegurar que el Govern 'vol tenir en compte i sabrà donar resposta' a aquesta marxa popular. 'El Govern no queda indiferent ni insensible', va reiterar.

Homs evita dir si hi ha crítiques internes a l'operatiu policial de Puig

Malgrat això, l'executiu no preveu dur a terme accions per satisfer les demandes concretes del col·lectiu del 15-M. 'No buscarem una sortida per fer titulars', va dir, per explicar que es tractarà més aviat d'una 'actitud'.

Tampoc no va quedar clar si a la reunió d'ahir hi va haver crítiques dels consellers a l'operatiu policial que van fer els Mossos d'Esquadra i que no va evitar les agressions. Homs va negar discrepàncies internes i, després de recordar que les deliberacions de l'executiu són secretes, va assegurar que 'si hi hagués crítiques, tampoc els ho diria'.

En aquesta línia, Homs va voler deixar clar que no creu que sigui l'actuació dels Mossos d'Esquadra el que va revitalitzar les protestes dels indignats a Barcelona: 'El nostre país sempre s'ha caracteritzat per ser molt viu des del punt de vista democràtic; això és una demostració de la vitalitat de la nostra societat'.

Homs també es va referir a l'ocupació de la plaça de Catalunya de Barcelona, on encara hi ha persones dormint, de les quals el mateix moviment s'ha distanciat perquè entén que 'l'acampada era un mitjà, no un objectiu en si mateix'. El portaveu va manifestar que els Mossos d'Esquadra no es plantegen intervenir per desallotjar els encara acampats perquè no hi veuen problemes d'ordre públic, i va deixar aquesta responsabilitat a l'Ajuntament. L'encara alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, va afirmar sobre la qüestió que veu compatible la revetlla de Sant Joan i l'acampada, i no va voler donar detalls dels seus plans per desallotjar la plaça: 'El que hàgim de fer ho farem i el que no farem és anunciar-ho'.

Quan ja fa cinc setmanes del naixement del moviment del 15-M, els indignats ja saben que una de les seves reivindicacions una llei electoral catalana torna a estar en l'agenda dels dos grans partits catalans. Francesc Homs va confirmar ahir els contactes parlamentaris per mirar de redactar una llei electoral pròpia.

Dos experts designats per CiU i PSC s'han reunit en els darrers mesos per sondejar punts d'acord entre totes dues formacions. Un alt dirigent socialista explicava ahir que les negociacions es van encetar abans del 15-M, tot i que admetia que 'tot ajuda'. El calendari de les dues grans formacions passa per encetar els treballs ja al nivell parlamentari després de l'estiu, quan, segons el PSC, 'hi hagi acord o no, caldrà fer alguna cosa'. Els socialistes no obliden que en el darrer intent per desbloquejar aquesta llei, que es va iniciar el 2009 després de l'escàndol pel cas Pretòria, va ser CiU qui va frenar l'acord i no tanquen la porta a fer una ILP.