El Govern de la Generalitat continua amb la seva tasca de recuperació de la memòria històrica i la restitució de la dignitat dels represaliats del franquisme. Si la setmana passada aprovava el reglament de la Llei de Fosses, que impulsa la identificació dels sepultats a fosses comunes i la seva dignificació, ara ha completat els treballs d'arxiu i conservació dels prop de 100.000 consells de guerra del franquisme. Des d'ahir, qualsevol persona interessada pot consultar la informació dels encausats a Catalunya durant la dictadura en una base de dades al Tribunal Militar Territorial Tercer.

El conseller d'Interior, Joan Saura, va afirmar en la visita d'ahir a l'arxiu que els treballs han de servir 'perquè no s'oblidi la història i perquè tota la ciutadania tingui accés a episodis que no s'havien d'haver produït'. Saura va destacar que aquesta feina serveix com a 'homenatge a la gent que va lluitar per la llibertat i la democràcia i va patir condemnes sense proves. A partir d'un carnet d'un sindicat o un cartell de propaganda van ser condemnats a anys de presó o a la pena de mort'.

Més de la meitat dels procediments són d'entre 1939 i principis dels quaranta. De tots els processats, més de 4.400 van ser condemnats a mort.

Cada procediment sol incloure un grup de documents destinats a informar el tribunal de l'actuació del processat durant el període de la guerra o abans. Majoritàriament, aquests documents són declaracions inculpatòries de testimonis i d'organismes com les delegacions de Falange i els ajuntaments. També s'inclou la declaració de l'encausat i documents utilitzats com a prova: un carnet d'afiliació a un sindicat o a un partit polític, un cartell de propaganda d'un partit republicà... Tota aquesta documentació servia de fonament per a la sentència. En el cas de condemna a mort, l'expedient inclou els certificats de defunció, on es descriu la causa de la mort amb eufemismes com 'col·lapse cardíac'.

Per tal de facilitar la tasca dels historiadors, l'equip d'arxivers, que treballa des del 2003, continua dedicant-se a l'ampliació d'aquesta base de dades, incorporant informació com l'edat, el lloc de residència, si l'encausat va ser afusellat en el cas de ser condemnat a mort, si va ser indultat o si se li va commutar la pena. D'aquesta manera es podran conèixer tots els encausats d'una localitat o comarca, quants van ser condemnats a mort, etc.

Els treballs han estat possibles gràcies a un conveni entre el Departament d'Interior, l'Arxiu Nacional de Catalunya i el Ministeri de Defensa.