Público
Público

El Govern obre un nou front amb els mestres pel plus d'antiguitat

L'executiu augmenta de sis a nou anys l'experiència per accedir al complement salarial

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Departament d'Ensenyament té la intenció d'allargar de sis a nou anys el temps necessari perquè els mestres tinguin un plus d'antiguitat. Amb aquesta mesura, acompanyada d'altres que pretenen dificultar l'accés a aquest complement, l'executiu que presideix Artur Mas es vol estalviar 30 milions d'euros.

Així ho va denunciar ahir el sindicat CCOO després d'una trobada amb els representants del departament en el marc de la taula de negociació d'Ensenyament. Aquest canvi en el nombre d'anys necessaris per rebre el primer sexenni afectaria uns 16.000 professors joves. Segons fonts del Departament d'Ensenyament, tots ells, a més, haurien de complir altres requisits: s'inclourà l'acreditació de formació contínua i acadèmica, un nivell de català C2 i d'anglès B2, a més de la participació en activitats d'innovació educativa, en òrgans de representativitat del professorat, la realització de tutories de pràctiques de l'alumnat i autoavaluar-se. També es valorarà la participació en activitats extraescolars, colònies i plans d'entorn, i tenir màsters i postgraus, entre altres criteris encara per establir.

Els sindicats refusen una mesura que veuen 'discriminatòria'

La consellera Irene Rigau, segons els sindicats, ha posat sobre la taula altres mesures que forçaran els mestres a treballar més, amb un augment de la jornada lectiva del pròxim curs 2012-2013 per atendre l'increment d'escolars que es preveu. Aquest augment seria d'una hora al dia per als docents de primària i secundària, cosa que suposaria que es deixarien de contractar 1.395 i 1.418 interins, respectivament, segons estimacions que ha fet el sindicat. Rigau també apostarà per suspendre la millora econòmica que completava la prestació per incapacitat temporal i modificar els criteris amb què es calculen les plantilles.

Segons CCOO ha pogut confirmar, aquest any no es donaran ajudes als empleats pel concepte de Fons d'Acció Social, que ja s'havien reduït al 50%, i tampoc no es faran aportacions al pla de pensions. Per completar aquest paquet de mesures que afecten l'educació pública, la intenció del Govern és que enguany no es convoquin ofertes d'ocupació pública. Tampoc no es recuperarien les places d'oposició pactades que quedaven pendents d'oferir-se ni es cobririen les jubilacions, i tampoc s'ha concretat la quantitat del complement específic que es vol reduir.

L'increment de la jornada lectiva deixarà sense feina uns 2.800 interins

CCOO va anunciar un 'rebuig frontal' a aquestes mesures. Més incisiu va ser Ustec-STS, que va assegurar que la limitació de l'accés al complement per antiguitat suposa 'una retallada i un greuge comparatiu, ja que recau sobre el sector de professorat més novell que encara no cobra cap estadi'.

Respecte als condicionants per accedir a aquest plus, el sindicat va afirmar que suposarà 'un augment de la dificultat per accedir als nous estadis' amb la introducció de criteris 'subjectius i discriminatoris'.

Per aquesta raó, Ustec-STS afirma que 'no accepta cap retallada i molt menys encara si està focalitzada en el sector de professorat més novell i es perllonga sense límit'. Tanmateix, el sindicat tampoc accepta 'un canvi en els criteris per a l'obtenció dels estadis que pot provocar el retard en el reconeixement i en el cobrament dels estadis per part del professorat'.

El sector de l'educació ja va ser durant la passada legislatura un dels que va tenir més conflictivitat laboral per la seva difícil relació amb l'aleshores conseller, Ernest Maragall, i que es va traduir en la celebració de fins a quatre vagues en el sector.

Amb Irene Rigau a la conselleria, les principals polèmiques que ha mantingut amb els sindicats han fet referència a la supressió de la setmana blanca i a qüestions laborals relacionades amb les retallades. De moment, però, no ha patit cap vaga.