Público
Público

El Govern optarà per derivar serveis públics al sector privat

L'executiu donarà permís a la Generalitat per endeutar-se en mil milions en els propers dies

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El Govern de la Generalitat optarà 'tot sovint' per derivar la prestació dels serveis públics al sector privat, amb l'objectiu d'aprimar i agilitar l'Administració. Així ho va anunciar ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que també es va mostrar partidari de promoure nous projectes només si els beneficiaris hi contribueixen amb recursos.

'La prestació de serveis per part d'entitats privades, o per part d'agències controlades a distància a través de contractes programa o similars serà tot sovint la forma ideal de procedir', va assenyalar el conseller, que ho va considerar una mesura necessària fins i tot encara que no hi hagués una necessitat d'estalvi com l'actual que obligui a optar per aquesta via. 'Ens hem de deslliurar de la idea que garantir un servei públic impliqui sempre que la prestació d'aquest servei públic s'hagi de fer des de l'administració pública', va afegir en la seva primera compareixença a la comissió d'Economia al Parlament.

'L'ajustament es prolongarà fins l'any 2013 amb solucions valentes'

Tot i considerar-ho el més adient, va explicar que l'opció d'externalitzar els serveis públics 'no és necessàriament una font d'estalvis' sinó que ho és indirectament per la via de guanys d'eficiència. Precisament també per guanyar eficiència, el conseller va considerar una bona manera de decidir on distribuir els recursos si aquests s'assignen als projectes en què els beneficiaris assumeixen part del seu cost, com una fórmula de mesurar el seu interès. Les crítiques de l'oposició el van obligar a puntualitzar que d'aquest raonament se n'exclourien els grups socials sense recursos.

Mas-Colell va aprofitar la compareixença per reclamar a l'administració central dues coses. Primer de tot va demanar que s'actualitzin les balances fiscals, tal com es va fer el 2008, quan es van publicar les referides al 2005. El conseller va considerar 'desorbitada' la contribució de Catalunya a la resta d'Espanya, i creu necessari que les dades es mostrin als ciutadans de tot l'Estat. En segon lloc, va insistir en l'assoliment d'una mena de concert econòmic, mitjançant la recaptació de tots els impostos a través d'una agència catalana de tributs, que enviaria 'el que correspongui a la hisenda estatal'. El titular d'Economia va considerar 'l'incident sobre el fons de competitivitat', amb l'ajornament de mil milions que l'Estat hauria de transferir aquest any al Govern, 'una demostració claríssima de fins a quin punt la caixa és un assumpte d'importància central'.

L'oposició retreu al conseller que no especifiqui com farà les retallades

Amb tot, les finances de la Generalitat podran respirar en els propers dies, ja que, tal com va anunciar el conseller, el Consell de Ministres donarà permís a la Generalitat per endeutar-se en mil milions d'euros en la reunió de demà passat o, com a molt tard, la del divendres següent. Aquests diners servirien per cobrir deutes del 2010. En una segona fase, quan s'aprovi el pla econòmic financer que s'està negociant amb el Ministeri d'Economia, 'es rebrà permís per a una segona ronda de finançament que servirà per cobrir els venciments d'aquest any', que sumen 4.500 milions.

Les necessitats de finançament per a aquest 2011 són d'11.662 milions, inclosos els venciments i el refinançament de dèficit generat, tal com va especificar Mas-Colell en la compareixença. Però això només si el Govern aconsegueix retallar el dèficit del 3,6% a l'1,3% aquest any, pel qual va tornar a avançar que caldrà reduir en un 10% la despesa.

L'ajustament es prolongarà el 2012, on l'estalvi arribarà 'per guanys d'eficiència' que, va afegir, 'poden necessitar solucions valentes i reorganitzacions globals'. La contenció en la despesa, tot i que a una escala inferior, es prolongarà al 2013, tal com va assenyalar.

La falta de detalls sobre on s'aplicaran les tisores van acabar la paciència dels grups de l'oposició, que li van demanar en bloc al conseller que posi fi a aquesta incertesa i aclareixi com aplicarà la tan anunciada retallada.

Els grups li van retreure que el Govern creï alarmisme i no doni més informació. Ahir mateix el col·lectiu de metges es va mobilitzar per aquest motiu, mentre que el malestar ja es respira en algunes escoles. Tot i no conèixer l'abast real de les mesures de contenció del dèficit, algunes conselleries ja han fet anuncis puntuals de com aplicaran alguns ajustos, motiu pel qual s'alimenta més la sensació d'incertesa. 'Parla de fer sacrificis, però no ens concreta què se sacrifica. Hi ha escoles, instituts, hospitals on hi ha preocupació. La gent també reclama detalls, està molt amoïnada', va dir de forma gràfica el portaveu del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera.

'Si vol fer retallades sorolloses, no compti amb el nostre suport ni amb la nostra col·laboració', va dir la portaveu socialista, Rocío Martínez-Sampere. En la batalla contra la crisi, 'li hem preguntat, conseller, quina infanteria tenim, quina aviació, quina marina... i no ens respon a la pregunta', li va recriminar.

Mas-Colell va respondre que totes les conselleries encara estan acordant com tancar els ajustos. Per això, Mas-Colell va considerar tot el contrari: que fer alarmisme seria concretar ara unes retallades que encara s'han d'estudiar amb més calma. El Govern, mitjançant el seu portaveu, Francesc Homs, va anunciar ahir que la seva intenció és tenir enllestits els pressupostos a l'abril, un mes abans que es conegui el resultat de l'auditoria encarregada per l'executiu de Mas. A partir d'aquest moment, els comptes hauran de superar els tràmits parlamentaris fins que s'aprovin, informa Albert Martín.

Tots els grups, a excepció del PP i CiU, van lamentar la intenció del Govern de suprimir l'impost de successions just quan la Generalitat necessita més que mai ingressos. Mas-Colell va reiterar que el Govern el retirarà i va rectificar els càlculs de l'oposició, en considerar que els ingressos que es restaran no seran d'uns 400 milions, sinó de la meitat, uns 200. El conseller va considerar que a Catalunya es paguen massa impostos en comparació amb altres comunitats, fet que suposa un perill perquè moltes fundacions marxen i es registren a Madrid. 'Hi ha hagut suggeriments que augmentem els impostos. El més indicat seria fer el contrari', va dir. Només el PP li va demanar, en aquesta línia, que retiri més imposicions fiscals.