Público
Público

Un gran estratega i jugador apassionat de només 7 anys

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

'E4', diu l'Arthur. 'E5', respon el seu germà Hansel. 'Cavall F3', hi torna l'Arthur. 'Cavall F6!'. Juguen a escacs de paraula, sense tauler. 'Alfil C4!', continua. L'Arthur és ràpid i li encanta enllaçar una partida rere una altra, amb fitxes o sense. A casa seva o anant en cotxe. Mai no en té prou.

Els seus pares han obert fa poc un restaurant a Vic i un altre a Manresa. De tant en tant, s'apropa a les taules dels clients per demanar-los si volen jugar. I si aquests no l'entenen, el menut canvia d'idioma: parla català, castellà, anglès i armeni.

El Hansel, el seu germà gran, és encara un adolescent i encara és més poliglota perquè també parla rus i francès. 'Bé, l'Arthur també sap algunes paraules de rus i xinès!', remarca el seu pare.

L'home està curat d'espants. 'Un dia va venir al restaurant el director d'una important cadena hotelera', recorda. 'Es va avenir a jugar unes partides amb el meu fill... i va perdre tres vegades! Es va enfadar! Anava dient que no entenia com podia tenir tant èxit en els negocis i ser incapaç de guanyar un marrec!', explica orgullós. Quan l'Arthur juga amb els grans és quan li va millor: perquè es confien pensant que el seu competidor només té 7 anys i, llavors, els acorrala. 'De vegades ha guanyat tres o quatre clients que jugaven junts contra ell!', diu el pare.

La partida va avançant sota l'atenta mirada de l'entrenador, Karen Movsziszian, un crack dels escacs. Fa anys que s'hi dedica i està entre els 300 i els 500 millors del món. Es van conèixer a Manresa, de casualitat. La família de l'Ar­thur acabava d'arribar a la capital del Bages i algú els va dir que a la ciutat hi havia un altre armeni. Quan van descobrir qui era van demanar-li que fes classes particulars d'escacs a l'Arthur. Des de llavors, que l'entrena vuit hores cada setmana.

Diu el pare del jove geni dels escacs que el seu fill ja va començar a moure les primeres peces als 4 anys. És potser gràcies a aquesta precocitat que ha recollit les primeres victòries. Al menjador de casa ja hi tenen la copa que va guanyar en ser el millor en la categoria sub-8 de Catalunya. Fa pocs dies que van viatjar a Galícia per disputar el campionat espanyol, però les coses no els van anar tan bé, i va quedar 21è.

'És normal', l'excusa el seu mestre. 'Moltes vegades és massa impulsiu jugant. Quan mous les peces ràpidament estàs permetent que l'atzar entri en joc. En els escacs tot s'ha de calcular al màxim', assegura. L'entrenador també està disgustat perquè els organitzadors dels campionats de Galícia no van deixar que l'acompanyés durant les partides. 'Si hagués estat al seu costat, potser hauria jugat més lent. Ara ja és massa tard', lamenta. 'De tot se n'aprèn. A més, com que l'Arthur es recordava de totes les partides de memòria després ja les vam repassar', explica l'entrenador.

Tots dos parlen tan aviat en armeni com en castellà. Canvien de llengua amb una velocitat increïble. 'Ara estem treballant la psicologia, és el més important', assegura el mestre, i afegeix: 'De moment, ja li veig una molt bona capacitat de càlcul, visió de joc, una lògica molt clara... Potser vam perdre una petita batalla a Galícia, però encara podem guanyar la guerra'.

Costa de creure tot el que s'explica de l'Arthur sense veure'l en acció. Si el tauler és dalt d'una taula sol quedar-se dret perquè li va a la mida. És menut, però quan mou fitxa, tot pren sentit.

L'únic que li costa és estar-se quiet. En el moment que la partida s'acaba, l'Arthur surt corrents a escampar la boira. Els seus cosins han vingut a passar l'estiu amb ell i juguen a pilota. El futbol és la seva gran passió. També li agrada tocar el piano. A casa s'hi posa sense que ningú l'hi demani.

Però l'escola ja no és tan fàcil. 'Tinc una professora que es diu Teresa. Em diu que estaria molt bé que fos tan bo en tot com en els escacs', explica ell mateix fent broma. Aquests mesos d'estiu l'han apuntat a alguns cursets perquè no perdi el ritme d'estudi. En les estones lliures anirà a la piscina i continuarà jugant... a escacs. De mica en mica.

Però, què pot convertir el petit Arthur en una gran estrella dels escacs? El restaurant familiar es diu Da-li i no és precisament en honor al pintor empordanès. Vol dir fort' i sort' en armeni. És clar que en Karen, el seu tutor, no creu en les casualitats, sinó en el treball constant. 'Ha de concentrar-se i no ser tan impulsiu', repeteix. 'Però entenc perfectament que sigui així! Té 7 anys! Fins i tot a nosaltres ens costaria! Però ens hi hem de posar, que l'any vinent ja entrarà en la categoria sub-10!', avisa el mestre.