Público
Público

Homenatge català a Berlín als deportats als camps nazis

Jornades de record organitzades pel Memorial Democràtic

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Els 10.000 espanyols deportats a camps d'extermini nazis entre el 1940 i el 1945, aquells a qui la dictadura franquista va anomenar 'rojos que no són espanyols', van rebre ahir un homenatge a Berlín, a l'inici de les jornades denominades La deportació espanyola als camps nazis: història i memòria, organitzades pel Memorial Democràtic de la Generalitat a la capital alemanya.

'A l'alliberament dels camps nazis, els espanyols, a diferència de jueus, francesos i altres col·lectius, no van trobar cap delegació per rebre'ls, per ajudar-los en la repatriació, sobre ells va caure un vel de silenci oficial que va durar fins a 20 anys després de la restauració de la democràcia', va afirmar un dels conferenciants, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Alfons Aragoneses, coordinador de la base de dades de la deportació espanyola als camps nazis.

Aragoneses va recordar que no va ser fins al 2005 quan un president de l'Espanya democràtica, José Luis Rodríguez Zapatero, va visitar oficialment un camp de concentració, el de Mauthausen, per retre homenatge als milers d'espanyols assassinats pels nazis.

Abans d'això, fins i tot 'les dues primeres generacions de la democràcia van ser educades en la ignorància i la indiferència envers els seus compatriotes tancats als sinistres camps de la mort: Mauthausen, Dachau, Bergen-Belsen, Auschwitz...', va sentenciar el professor.

El Memorial Democràtic, en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen i les associacions de víctimes, ha elaborat una llista dels noms i les dades personals dels espanyols que van ser deportats als camps d'extermini. Segons el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, l'objectiu d'aquesta base de dades i de les jornades a Berlín, és 'treure del silenci aquests milers d'espanyols, retornar-los el nom, perquè no es poden acceptar explicacions parcials'. A més, segons Aragoneses, la recerca sobre aquest episodi de la història d'Espanya 'pot ajudar a l'enfortiment i la difusió d'una cultura antifeixista i democràtica'.

Les jornades seguiran avui a la Fundació Topogràfica del Terror de Berlín i compten amb el suport de l'Instituto Cervantes i l'ambaixada d'Espanya a Alemanya.