La sorprenent irrupció dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra a la Ciutat de la Justícia a principi d'octubre per detenir un grup d'indignats que s'havien lliurat als jutjats ha provocat la primera conseqüència política. La conselleria d'Interior ha cessat el cap de Relacions amb l'Administració de Justícia dels Mossos d'Esquadra, Joan Mallafré, per una controvertida operació que va aixecar les crítiques del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Consell General del Poder Judicial, entre d'altres, i en la qual va quedar palesa la manca absoluta de comunicació que hi va haver entre la policia i els òrgans judicials.

La Sala de Govern del TSJC va qualificar l'actitud dels comandaments que van encapçalar l'operatiu com 'd'absolut menyspreu als drets individuals dels ciutadans i al respecte que mereixen els tribunals de justícia', i van exigir que es depuressin les responsabilitats corresponents per una actuació policial 'manifestament desproporcionada' que els jutges van considerar 'd'extrema gravetat'. Els antiavalots van procedir a detenir sis indignats imputats per l'assetjament al Parlament de Catalunya que havien acudit per voluntat pròpia a la Ciutat de la Justícia per posar-se a disposició de l'Audiència Nacional, que instrueix el cas.

Els Mossos van ser criticats per la falta de comunicació amb els jutges

La intervenció policial es va produir pocs minuts després que diversos mitjans publiquessin que un grup d'indignats s'havien entregat a la justícia, sense comunicar-ho a la degana dels jutjats de Barcelona, que estava dinant al bar de la Ciutat de la Justícia, ni al jutge de guàrdia davant el qual s'havien presentat els indignats.

Problemes de comunicació

Davant l'allau de crítiques d'una operació en la qual diversos periodistes i advocats dels indignats van ser retinguts durant diversos minuts, el conseller d'Interior, Felip Puig, va declinar qualsevol responsabilitat, va assegurar que es va assabentar dels fets amb posterioritat i va dir que els agents van actuar com a 'policia judicial' seguint les ordres del jutge de l'Audiència Nacional.

Interior desvincula aquesta destitució de la controvertida actuació policial

Però tant el conseller Felip Puig com el director general dels Mossos, Manel Prat, van admetre que s'havien produït 'problemes de comunicació' entre els jutges i els Mossos, i el conseller va explicar que s'havia posat en contacte amb el jutge de guàrdia que havia atès els indignats i la jutge degana de la Ciutat de la Justícia la persona que hauria d'haver autoritzat l'actuació policial per donar-los les explicacions oportunes.

Fonts del Departament d'Interior han desvinculat el cessament de Mallafré de la irrupció dels Mossos a la Ciutat de la Justícia, tot que arriba després de les fortes crítiques per la manera com es va dur a terme l'operatiu i per la manca de comunicació amb els responsables de la Ciutat de la Justícia que no van ser alertats pels Mossos de les seves intencions, una de les atribucions que tenia Mallafré com a encarregat de les relacions de la policia amb els jutges.

L'inspector Joan Mallafré va ser nomenat responsable de relacions amb els jutges durant el mandat de l'ecosocialista Joan Saura al capdavant d'Interior, al febrer del 2009. El seu nomenament buscava l'objectiu de rebaixar la tensió entre els Mossos d'Esqudra i els jutges, després que el llavors jutge degà de Barcelona, José Manuel Regadera, enviés una carta a la policia autonòmica en què es queixava d'una filtració a la premsa sobre el cas d'una magistrada que va ser sorpresa conduint beguda.

Nova destinació

Amb aquesta figura s'establia un pont de comunicació entre els dos àmbits i es facilitava la seva col·laboració. Aquest càrrec li havia valgut a Mallafré el sobrenom d'el pacificador en l'àmbit judicial. Segons fonts d'Interior, a Mallafré se li ha assignat un nou destí a la sala de comandament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, on s'encarregarà de desenvolupar els programes de protocols conjunts amb les policies locals.