Público
Público

El joc de Hollywood en versió local

Sense Tim Robbins, la festa d'estiu del cinema català va fer un homenatge al crític i actor Pere Vall

Xalok

Els ànims ja eren prou calents, i això que encara no havia passat pràcticament res. Ni finals, ni Estatut, ni res. Tot i així, quan li dono l'adreça a un taxista perquè em porti al Museu d'Història de Catalunya, em contesta: 'Per a què? Per cremar-lo?'. Quines coses que tenen alguns. 'No, que me'n vaig a la festa del cinema català, senyor'. Si és que s'ha explicar tot.

Al museu es feia una festa amb tots els honors per celebrar el que la ministra Ángeles González Sinde va dir en un comunicat, escrit íntegrament en català, quan va aclarir 'que al cinema català no hi ha conformisme'. Conformisme no n'hi deuria haver, però retard, sí. I és que era la nit del partit contra Alemanya.

De sobte, hi ha un esvalot, i no és perquè hagi arribat Joel Joan, sinó pel partit de futbol

Davant meu, Llucia Ramis i Elisenda Roca comenten qui hi ha. A dues passes, Toni Iturbe escolta el partit per ràdio. Han vingut a veure el Pere Vall, a qui homenatja l'acadèmia, juntament amb Àlex Gorina. Vall està nerviós, s'ha apuntat tot el discurs en una lletra massa petita i li fa por no poder llegir-lo. El director de Fotogramas, Toni Ulled, el tranquil·litza i, de sobte, s'organitza un esvalot sònic. 'Ja ha arribat el Joel Joan?' 'No, parada de Casillas'.

Entre música brasilera comencen a fer acte de presència algunes celebrities, gairebé totes reconeixibles per les sèries de la tele. Hi ha el mosso d'esquadra d'una sèrie, també l'Àlex Casanovas, i el pelut cantant de Sopa de Cabra, el Gerard Quintana, a qui unes noies es refereixen com 'aquell noi tan eixerit'. Per aquí a prop algú de la indústria cinematogràfica xiuxiueja sobre un dels assistents, que 'des d'aleshores ha fet un parell de curts, però poc més'. Em recorda una mica El joc de Hollywood, amb el Tim Robbins.

Vall va fer un al·legat a favor dels periodistes: ja està cansat d'esperar als rodatges

Quan donen els premis als homenatjats, Gorina diu que està enamorat del cinema i de Catalunya i Vall no llegeix: fa un al·legat a favor dels periodistes i diu que ell ja no demana permís a ningú i que està cansat d'esperar als rodatges. Els reporters saben que és la seva hora de la revenja per tant de retard i aplaudeixen com bojos.

La nit comença a animar-se i Adrià Collado busca una copa mentre jo confonc un bombó de xocolata amb una croqueta i Joel Joan que ja ha fet acte de presència agraeix a un munt de marques, entre elles Morcillo, la seva participació a la festa del cinema català.

La gradació de la soirée comença a notar-se: a prop de l'escenari hi ha els més importants, i a prop del menjar hi ha els que han vingut a cobrir l'acte. M'acosto a veure si puc escoltar el president de l'acadèmia parlant amb un conseller, i m'adono per què s'han situat allà: com a les pel·lícules, la música dels altaveus és tan forta que permet la confidencialitat de tot el que s'ha dit. Així no hi ha qui treballi.

Em creuo amb Gerard Quintana i penso que el cine català et porta a llocs inesperats

Torno cap a on es pot sentir alguna cosa i em creuo amb un parell de productores que m'expliquen que 'des que viuen a Madrid, cada vegada s'aprecien les coses més petites de la vida'. Un càmera de la tele murmura 'sí, els petits diamants i les petites perles'.

De camí a la sortida, em creuo amb Gerard Quintana, que està ordenant uns imants, i penso en el que algú ha dit sobre el cinema català. Que et porta a llocs inesperats. I, tot seguit, me'n vaig a casa meva.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias