Público
Público

L'home que treia a ballar les proteïnes

Ignasi Buch veu en la biotecnologia una manera eficaç de lluitar contra tota mena de malalties

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El despatx és ampli i lluminós. Forma part del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, un edifici imponent situat entre l'Hospital del Mar i l'Hotel Arts. Des d'una de les finestres es veu una platja plena de gent prenent el sol. L'Ignasi, però, està concentrat en el seu ordinador. Amb el ratolí va movent una estranya forma rinxolada de color blau turquesa que apareix a la pantalla.

'És una proteïna enmig d'una gota d'aigua', diu com si fos el més normal del món. Els seus companys segueixen treballant. Tots són investigadors, però cap duu bata blanca. Tampoc no es veuen provetes ni ratolins, només ordinadors. 'El nostre camp és la biologia computacional. Estem especialitzats a fer simulacions de dinàmica molecular, a fer moure les proteïnes a l'ordinador i veure com reaccionen. A la meva àvia li dic que les faig ballar'.

Ha de ser difícil explicar a què et dediques quan el teu camp de treball és de mida molecular, el que a escala mètrica representarien uns quants nanòmetres. És a dir, un metre dividit per mil milions. 'Les proteïnes es poden arribar a veure mitjançant diverses tècniques que les fotografien. Aquestes observacions instantànies no són suficients per estudiar-les: necessitem els ordinadors per donar-los el moviment que tenen en realitat i entendre com interaccionen entre si, com funcionen'.

Fa dos anys que Ignasi Buch és una de les 1.200 persones que donen vida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. És aquí on ha completat el màster amb una beca de La Caixa i ha començat el seu doctorat en Biomedicina. 'El pròxim projecte en què ens implicarem és de La Marató de TV3 i està dedicat a l'esquizofrènia. Normalment solem treballar en camps molt diversos, repartim els nostres esforços en malalties molt diferents'.

La seva vocació primerenca era ser metge, com el seu avi i la seva mare. 'Com que estic tot el dia amb l'ordinador trobo a faltar el contacte amb els persones. Però vaig decidir estudiar Biotecnologia els primers anys que es feia a la UAB. Era el 2002. Al cap d'un any van crear una llicenciatura'.

Primer es veia com a investigador, però voldria crear alguna empresa. 'A diferència de Biologia o Bioquímica, a Biotecnologia veus el vessant industrial de la producció de fàrmacs, la indústria de l'alimentació... A la facultat vaig trobar-hi moltes persones ambicioses, amb ganes d'innovar'.

Va ser en aquella època quan es va anar formant les seves pròpies idees. 'Quan entres a Biotecnologia pots creure't el que diuen les grans corporacions, que desxifrar el genoma humà eradicarà la fam al món, que s'aconseguiran conreus contra totes les plagues, vacunes per a totes les malalties... De mica en mica et vas adonant que aquestes empreses es mouen en funció dels seus interessos econòmics. És un camp que s'ha de regular. Com que són tecnologies noves, de moment encara funciona una mica com el Far West'.

Això no el fa dubtar que cal seguir investigant. 'Em sorprèn que Zapatero parli d'una nova economia sostenible i que, a la vegada, retalli els pressupostos de ciència i tecnologia. El negoci del totxo s'ha acabat i hem d'apostar per noves tecnologies que puguin generar noves indústries. No podem permetre que els nostres centres de recerca perdin competitivitat'.