Público
Público

"L'humor és una eina de pensament"

El director navarrès ha escrit i dirigeix Delicades', una obra àgil d'esquetxos basats en els records de la seva àvia

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Delicades és una de les obres que es recordaran del Grec d'enguany. És un recull d'històries curtes de records, amb molt humor. El navarrès Alfredo Sanzol, autor i director, ha tingut el luxe de disposar de les actrius de T de Teatre i dels actors Jordi Rico i Albert Ribalta. I l'ha aprofitat

Com va sortir l'oportunitat de treballar amb T de Teatre?

El seu productor, Daniel [López-Orós], em va trucar per fer un projecte. Jo admirava aquestes dones des que vaig veure Homes. El seu humor intel·ligent i l'estructura de les obres em va captivar.

Qui es va inventar l'obra?

Jo. Tenia clar que volia fer un homenatge a la meva àvia del poble [Quintanavides, Navarra] a través dels seus records i les històries que explicava i les que no explicava. Va ser una generació partida per la Guerra Civil

Això és molt trist

Però a les històries de sobretaula que la meva àvia i les seves germanes ens explicaven ens partíem de riure. No en volien parlar, però quan se'ls hi escapava alguna cosa d'aquell període, reien del dolor perquè havien passat molts anys. A l'obra, gairebé totes les històries són inventades, però a partir d'allò que explicaven molt de passada.

L'humor és bàsic?

Ni puc ni vull evitar-lo, és la meva manera de pensar i de veure la realitat. És un instrument de pensament, més encara que de crítica social.

Parla sovint de l'humor còmic-compassiu. Què és exactament?

És curiós que un segle després de Pirandello o Beckett encara sigui tan forta la diferència entre tragèdia i comèdia. En la comèdia rius dels personatges però no hi ha identificació amb ells, és a dir, no hi ha compassió. En la compassió no t'atreveixes a riure perquè ho estàs fent del teu propi dolor, cosa que és un tema tabú. No estem acostumats a riure'ns de nosaltres. Si ho fem, és de manera superficial.

Va escriure pensant en les actrius de T de Teatre

I en els dos actors. Però això em va facilitar les coses. Ha estat el primer cop que escric per a una altra companyia. Els de la meva [Producciones del Callao] estan encantats i molt encuriosits amb l'obra. El 9 d'agost torno amb ells a assajar Días estupendos.

Què li sembla la traducció de Sergi Belbel?

Un luxe. De vegades em plantejo si l'original està escrit en català.

Com deixa els homes, a Delicades'!

La relació home-dona no és d'igual a igual. A l'època de la meva àvia les dones tractaven els homes com nens a qui havien de dir tot el que no havien de fer. Tradicionalment la societat del nord ha estat més matriarcal i la dona va desenvolupar molt la intel·ligència per sobreviure a un masclisme brutal. L'home està per sobre, però la dona és qui el manipula.

Sempre ha dit que l'important a l'hora de dirigir és gaudir

Al començament em costava molt que em sortissin les coses. Fins que em vaig desbloquejar i vaig començar a fer el que em demanava el cos.

Exigeix molt als actors.

Em diverteixo molt amb els actors. L'actor en directe és l'espectacle més gran del món. Intento portar-lo al límit, perquè se superi.

La seva àvia ha vist l'obra?

No, va morir, però tinc una tia a Badalona i la va venir a veure, acompanyada. Està molt delicada, però va captar l'homenatge. Em va fer molta il·lusió.