L'informe pericial encarregat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per resoldre la causa que enfronta empresaris del polígon del Segre i Entrevies amb l'Ajuntament de Lleida conclou que el solar cedit pel consistori a la comunitat musulmana 'no és sostenible' per a la instal·lació d'una mesquita provisional o definitiva en aquest indret.

El conflicte es remunta al 2007, quan el consistori i els responsables de la mesquita del carrer del Nord van signar un protocol de cessió d'aquest terreny industrial, que després la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va requalificar per poder-lo destinar a la construcció d'un temple que substitueixi l'actual oratori. Una vintena de propietaris del polígon van expressar llavors el seu malestar i van decidir recórrer les dues decisions als tribunals.

L'Associació per a la Sostenibilitat dels polígons del Segre i Entrevies va donar a conèixer ahir l'informe que des de mitjans de juliol passat té sobre la taula el TSJC per decidir en el conflicte. El text, elaborat per l'arquitecte Jordi Griñó, afirma que l'ús d'aquest solar per fer-ne un centre religiós 'no és compatible amb l'entorn industrial', amb evidents signes de contaminació acústica, un distanciament del centre urbà que suposa una menor mobilitat i l'aïllament de la resta de la societat.

L'advocat de l'Associació, Santiago Solsona, va dir que per coherència 'no es pot barrejar religió i fàbriques' i va acusar l'ajuntament de voler 'treure la mesquita de Guatemala per portar-la a Guatepeor'. De fet, l'informe assenyala sis indrets de la ciutat més idonis per ubicar l'espai. Els empresaris creuen que la comunitat musulmana 'pot sentir-se pressionada' a decidir acceptar aquest solar davant de la clausura, que pot ser definitiva, de l'actual oratori per excés d'aforament.

L'alcalde, Àngel Ros, va recordar que el solar del polígon 'compleix amb tota la normativa legal per si la comunitat musulmana hi vol fer una mesquita' i també va dir que, de moment, cap de les alternatives a aquesta parcel·la obeeix als preceptes urbanístics i a la llei de culte. Si hi ha altres indrets, el consistori està disposat a 'estudiar-los', va concloure.