Público
Público

L'Institut Català d'Oncologia,model de la lluita per la vida

El centre es dedica tant a la recerca com a l'assistència dels malalts

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Lluita. És la paraula que repeteixen tant metges com malats i familiars a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a l'Hospitalet de Llobregat. Si la tristor és un sentiment habitual als centres hospitalaris, a l'antic Duran i Reynals, davant de Bellvitge, s'accentua i es nota encara més en un silenci tens que regna al llarg de l'ampli complex hospitalari, on treballen unes 700 persones i cada dia es realitzen 127 sessions de quimio­teràpia i 216 de radioteràpia. Sota el silenci, s'hi amaga un sentiment de lluita contra el càncer i d'esperança davant uns tractaments que cada vegada donen millors resultats.

El Salva arriba a la sisena planta de l'ICO de l'Hospitalet a mitja tarda. Una infermera l'atén, mira l'historial amb la medicació que li ha de posar i l'acompanya fins a la sala de quimioteràpia, on es troba amb cinc persones més en la mateixa situació que ell. El més jove de la sala llegeix un llibre, dues dones grans parlen i una altra, de mitjana edat, té la mirada perduda. Com en Salva, el 90% dels pacients de l'ICO van a l'hospital a fer el tractament i marxen. Combinen setmanes de sessions de quimioteràpia de les quals se'n van fer 44.193 durant l'any passat o radioteràpia amb altres de descans a casa.

Unes 700 persones treballen a l'ICO, que s'ha convertit en un exemple per a l'OMS

La recerca també ha portat a provar nous tractaments com la braquiteràpia i la radio­cirurgia, que només es fan en aquest centre a tot Catalunya, malgrat que l'ICO també ofereix serveis a l'Hospital Doctor Trueta, de Girona, i al Germans Trias i Pujol, de Badalona.

Només els pacients més fràgils queden hospitalitzats. 'Intentem que cada vegada sigui menys la gent que s'hagi de quedar a dormir a l'hospital. S'ha vist que és millor per al pacient, ja que si se'n va a casa està en el seu entorn, acompanyat de la seva família més hores i, a més, té menys risc d'infecció', explica Eva Comas, la cap de l'hospital de dia del servei d'atenció continuada de l'ICO de l'Hospitalet.

Al centre hi ha una unitat de psicooncologia que dóna atenció tant als pacients com als familiars. Segons la doctora Comas, 'és normal passar per diferents fases', però l'actitud positiva davant la malaltia és un dels aspectes més importants.

Els pacients més fràgils són els únics que dormen a l'hospital

D'altra banda, les cures pal·liatives s'han convertit en un factor de gran importància a l'hospital. Abans s'associaven amb una malaltia terminal quan ja no quedava res a fer. Ara hi ha malalts que reben aquesta atenció durant anys, i l'ICO va ser el primer centre públic a impulsar el servei de cures pal·liatives i convertir-les en una pràctica habitual. L'Organització Mundial de la Salut l'ha pres com a exemple i vol estendre el model que va néixer a Catalunya.

Un dels pacients que van passar la nit d'ahir a l'hospital és l'Amador Villalba, que té càncer de gola des de fa dos anys. L'Amador és de Castelldefels, té 68 anys, ha estat pintor tota la vida i quan es va jubilar va deixar l'empresa familiar en mans dels seus fills. Durant uns mesos va rebre sessions de quimioteràpia, i ara és pacient de cures pal·liatives perquè la metàstasi ha afectat gran part dels ossos del seu cos.

La seva dona es queixa que durant mesos van estar anant al centre d'atenció primària del seu municipi i a l'hospital de Viladecans, però les llargues llistes d'espera anaven allargant un diagnòstic que no arribava mai. El metge li deia que deixés de fumar perquè acabaria tenint càncer de pulmó. S'equivocava, igual que quan van diagnosticar-li una hèrnia discal, de la qual era a punt de ser intervingut a Bellvitge. Va ser llavors quan es van adonar que l'Amador tenia un càncer de gola ja en estat avançat i el van intervenir urgentment a l'ICO. Ara han convertit la lluita en el seu dia a dia.