Les crítiques han fet efecte. El Govern va admetre ahir errors en la llei òmnibus i introduirà modificacions en la seva tramitació. De moment, ha acceptat la demanda de l'oposició i ha ampliat en dues setmanes l'exposició pública del text, que estava restringida a set escassos dies, cosa que en feia quasi inassumible l'anàlisi. Fins i tot, hi ha el plantejament de fer més digerible la norma, que en més de 260 planes introdueix 90 modificacions legislatives, amb una divisió en tres lleis agrupades per àmbits, per donar més consistència a l'articulat.

Fonts de l'executiu van admetre que hi ha aspectes que no compleixen el principi d'homogeneïtat i que es podrien quedar finalment fora del text com ara els aspectes relacionats amb la prostitució, però tot i així la llei seguiria tenint més de 600 articles.

En tot cas, el calendari diferirà poc de l'inicial s'aprovarà abans d'acabar l'any i l'essència serà immutable. Ho va assegurar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, que va negar que el text s'hagi fet amb la intenció de laminar l'acció de set anys de governs progressistes. 'Això no respon a una voluntat de destruir res, sinó de resoldre coses'. Homs i el seu partit, CiU, són a hores d'ara els únics que s'atreveixen a subscriure aquesta afirmació. També el PP en té dubtes.

El primer secretari dels socialistes i expresident de la Generalitat, José Montilla, tampoc s'ho creu. 'El Govern de CiU està obsessionat a destruir la tasca dels governs d'esquerres anteriors', va dir en una carta dirigida als militants del PSC, en què denunciava una autèntica tabula rasa per a l'herència del Tripartit: 'Una demolició personal, política i legislativa. Volen una idea única de país'. I aquesta tindria una base 'neoliberal i destructora de l'arquitectura social de Catalunya'.

El PSC, no obstant això, es va mostrar obert a negociar i donar suport a aquells temes que realment milloren i simplifiquen l'administració. Això sí, seran 'molt pocs', va assumir Montilla. La disposició dels socialistes a negociar no és la mateixa que la del PP, que ahir es negava a donar 'carta blanca' a CiU, a la qual va acusar de repetir els mateixos 'tics autoritaris' del Tripartit. Una de les condicions que demana el PP ja la va donar per mig bona Homs. 'Entenem la necessitat de reformes però això no treu que es puguin agrupar les diferents modificacions de lleis en blocs i debatre-les', va explicar el diputat Enric Millo.

Qui més fort juga en aquest sentit és ICV-EUiA. Mentre alguns diputats denominen la norma 'llei obús', els ecosocialistes la van considerar un simple abús i van amenaçar ahir de portar-la fins al Tribunal Constitucional si surt aprovada amb l'estructura que té ara. La portaveu va lamentar que CiU es comporti 'coartant, negant i fins i tot amagant el debat', i va assegurar que 'esgotarem totes les vies del marc jurídic català i, si cal, anirem més enllà, fins al Tribunal Constitucional'.

A les crítiques dels últims dies, s'hi va afegir ahir el degà de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Francesc Parcerisas, així com altres exdegans de l'entitat com ara Josep Maria Castellet, i diversos premis d'Honor de les Lletres Catalanes com són Jaume Cabré i Joaquim Moles, que van signar un manifest a favor de la continuïtat de l'organisme.

ICV adverteix que si la norma s'aprova, la portarà davant el Constitucional

En declaracions a Efe, Parcerisas va explicar que el manifest respon a un articulat que 'suposaria l'aniquilació de la ILC tal com és ara i com ho ha estat en els últims 25 anys'.

Per Parcerisas, el que pretén fer el Departament de Cultura amb l'entitat 'és el mateix que pretén fer el Tribunal Constitucional, que és centralitzar-lo tot per poder retallar competències a entitats autònomes'.