Público
Público

"Les retallades només són un retoc de mínims"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Josep Huguet (Manresa, 1951), enginyer industrial i llicenciat en Història Contemporània, és conseller de la Generalitat des del 2004. Des de l'última legislatura encapçala el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Quan falten pocs mesos perquè s'acabi la legislatura, confessa que no veu altra vegada ERC en el Govern de la Generalitat i afirma que les mesures de la retallada no resolen els problemes reals.

Com afecta la retallada el seu departament?

Ens toca ajustar personal i recursos. Però no parlem de grans xifres, perquè no és un departament de grans inversions, com ho pot ser el de Política Territorial. A més, nosaltres ens hem avançat en la reorganització d'organismes, agrupant la recerca a Talència, el Copca i el Cidem a Acció i els centres de tecnologia a Tecnio. La part de recerca i desenvolupament ha augmentat un 15% anual, mentre que la resta ha baixat. Estem satisfets amb la política que hem engegat.

Són adequades les mesures per contenir el dèficit?

El que s'ha fet ara és un retoc de mínims, un pedaç inevitable, però no és el desitjable. L'Estat i la Generalitat no han abordat les reformes necessàries. S'ha fet una operació que consisteix a retallar l'americana a un senyor gras. A més, s'ha fet de forma irregular. El principal creador del dèficit, en una proporció de quatre cinquenes parts, és l'Estat. I ho fa amb despeses que no tenen sentit, amb ministeris i funcionaris que volen gestionar competències que ja han estat transferides a les comunitats. Hi ha una resistència jacobina importantíssima per no deixar anar poder.

A Catalunya també es vol retallar el personal funcionari.

A Catalunya no tenim excés de funcionaris. A l'Estat en sobren 100.000 i fan dèficit sense gestionar despesa social. Això té més delicte encara.

Però a Catalunya també es proposa retallar personal i l'oposició critica la sobredimensió d'alts càrrecs.

El funcionariat també és diferent a les comunitats autònomes. A Extremadura representa més del 30% i a Catalunya el 12%, perquè ens han obligat a ser molt curosos amb el sector públic. Catalunya té un dèficit acumulat. El repartiment de les restriccions no s'hauria de fer de la mateixa manera a tot arreu.

Si el retoc és de mínims, què més cal fer?

S'han de fer canvis estructurals que cap polític a Madrid, ni Rajoy ni Zapatero, és capaç de liderar. Retallar el sou dels funcionaris no resol el problema de fons, que d'aquí dos o tres anys continuarà sent el mateix. Fem provisió del sou, però si no ataquem les causes que provoquen el dèficit les coses continuen igual. Per tant no s'aborda amb seriositat la modificació estructural.

Com es resol?

Abordant el copagament a la sanitat, distribuint dosis de fàrmacs individua­litzades o eliminant rigideses al sector públic.

Per què no ho fa el Govern català?

A Catalunya ens toca la part proporcional i el que es fa és insuficient. Hi ha una por enorme a donar males notícies, el Govern d'allà ens arrossega. Tindrem protestes per les mesures aprovades i tenir una revolta a sobre per fer un canvi de maquillatge sense abordar els temes de fons és una ximpleria, una pèrdua de temps.

Quines dificultats hi ha?

El problema és Madrid. Les finances del País Basc continuen ben valorades. Tot i que crec que, si Catalunya tingués concert econòmic, també hauria d'assumir canvis per responsabilitat.

Quin és el perill que observa?

Som davant de la tempesta perfecta. Apliquem mesures injustes i els serveis van a menys. Estem oferint serveis de rics, hem dimensionat un Estat del benestar a la sueca amb ingressos llatins. I ara ens esclata. Les prestacions tornen enrere. Això passarà a tot Europa. Hem de canviar de cultura. S'ha de revisar el model de gestió pública, que ara és de luxe.

Cal retallar els serveis?

Cal vigilar com es fan les retallades. El mapa d'infraestructures és incoherent. S'ha fet un mapa d'infraestructures polític. Quin sentit té portar l'AVE a segons quins municipis quan serà deficitari i sense cap impacte econòmic mentre que a Catalunya encara no arriba on fa falta? No se'ns ha traspassat Aena, no tenim l'Eix del Mediterrani... L'espanyolisme acabarà matant Espanya.

Amb la crisi i el desgast, és possible un tercer tripartit?

Quan la tercera intenció de vot és en blanc, estem davant d'un terratrèmol. No sabem què pot passar. Alguns estan molt refiats que tornen. Si tornen, la seva inestabilitat està garantida, perquè ho faran amb una abstenció i un vot en blanc brutals. El malestar està instal·lat en la població.

Qui ho ha provocat?

Mariano Rajoy i Artur Mas ens diuen que s'ha de retallar dèficit i l'endemà proposen la creació de ministeris. Jo tinc tres conselleries concentrades i ara ho volen desmuntar, tornar enrere, amb la creació de la conselleria d'Universitats. Més despesa administrativa. CiU diu també que és responsable a Madrid i aquí vota en contra de les retallades. És una incoherència permanent. No hi ha programa. Es troben a faltar polítics valents que expliquin la veritat de les coses i facin reformes estructurals. Això no es veu a Madrid, i a Catalunya caldria també fer uns passos més. Però no pot prendre mesures d'Estat. Per contra, Espanya aprova retallar en despesa de forma unilateral, i ho acabem pagant les autonomies. Això és el principi de deslleialtat institucional.

Si no hi ha tripartit, que farà ERC?

La història d'ERC és immaculada. L'any 79 ens vam abstenir amb la Constitució Espanyola per les seves limitacions enormes. Tot i ser crítics amb l'Estatut, donem suport al primer Govern de CiU per responsabilitat i contribuïm a estabilitzar la primera fase d'autonomia. En reclamem la reforma i Pujol s'hi nega, de manera que el 2003 creem l'alternativa de centreesquerra per possibilitar un canvi polític que feia falta i fer una reforma federal, un Estatut federal. Aconseguim un gir social i la reforma estatutària queda avortada per l'acord entre Mas i Zapatero. En un segon moment vindrà liquidada pel Tribunal Constitucional. Hem acomplert amb autonomistes i federalistes i en els dos casos s'ha demostrat que la via era falsa perquè a Espanya no hi ha ni autonomisme ni federalisme.

No queden alternatives.

El que ve és una Esquerra que només podrà pactar amb algú que tingui un programa de ruptura amb l'Estat. Ara no hi ha ningú. Tothom s'apunta a proclames sobiranistes, CiU ha tornat al de sempre, a pactar amb qui sigui. Vam fer retallades els anys 2007, 2008 i 2009.

ERC es va presentar amb el lema Mans netes'. Què n'opina, dels casos de corrupció?

Esquerra Republicana es va presentar amb lema Mans lliures, no netes. Però és cert que nos­altres hem fet una lluita aferrissada contra la corrupció. Si hi ha Oficina Antifrau és gràcies a ERC. Per descomptat que casos com Millet i Pretòria demostren que tenim raó, que hi ha un sistema de corrupció instal·lat que esquitxava les perifèries o en algun cas el nucli dels grans partits a Catalunya. També hi ha grans empreses que corrompen, la qual cosa és un atac al mercat lliure d'empreses que aconsegueixen concursos públics perquè han sucat el polític de torn. I també és un atac al mercat lliure polític, perquè els polítics que han fet ús de la corrupció aconsegueixen més fons que els partits que no han fet el mateix.