Público
Público

Mario Gas porta la crítica social ferotge de Williams

El Grec acull Un tranvía llamado deseo' amb un repartiment de primera fila

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

No cal actualitzar els clàssics. 'Tots ho han estat sempre', va comentar ahir Vicky Peña en la presentació de la versió que Mario Gas, director del Teatro Español de Madrid, ha fet d'Un tranvía llamado deseo. L'obra demostra que el director és del mateix parer que la protagonista: 'És una proposta personal, actual i contemporània i, també, amb tot el respecte per l'obra de Tennessee Williams', va dir. Amb un repartiment de luxe, encapçalat per Vicky Peña (que fa de Blanche du Bois), Roberto Álamo (Stanley Kowlski), Ariadna Gil (Stella Kowalski) i Àlex Casanova (Harold Mitcdhell, Mitch), el muntatge, que ja ha triomfat a Madrid, trepitja per primer cop Barcelona, on farà seu el Tívoli des d'avui fins al 31 de juliol.

L'obra narra l'arribada de Blanche du Bois a la casa de la seva cunyada Stella i el seu cunyat Stanley. Hi trobem tots els elements dels personatges de l'autor: les diferències de classe, la marginació, la necessitat de ser estimats, el ser diferent. La vigència és innegable. 'Tennessee Williams està ressorgint amb una força inusitada després d'un llarg període d'ostracisme', va observar ahir Mario Gas. 'El desig de ser lliure, que la societat del sud dels Estats Units amputa contínuament, és actual. És una crítica ferotge a la societat. Les ànsies per ser lliure als Estats Units sovint et poden fer acabar en un psiquiàtric'.

Tant el director de l'obra com els deu actors que la representen i que ahir es van reunir al vestíbul del Teatre Tívoli van coincidir a desmarcar-se de la versió cinematogràfica, tan popular i present en l'imaginari del públic. Treure's el clixé de Marlon Brando i la seva samarreta estripada costa potser més que en altres històries portades al cinema. 'Però la font original és el text', especifica el director. 'I partint d'allà, trobem punts de contacte i de divergència amb Kazan'. Mario Gas ens presenta un Stanley despullat de molt del glamur de Brando, més violent i dur. Vicky Peña va reconèixer que no va voler tornar a veure la pel·lícula quan va començar els assajos per tal de trobar la meva manera d'explicar el personatge sense caure en temptacions d'imitar ningú.

Entre l'elenc, la més cinematogràfica és Ariadna Gil. 'He tornat a pujar a un escenari després de 13 anys i he redescobert el plaer d'interpretar', va explicar l'actriu. 'Mentre que al cinema rodes una escena i te n'oblides, al teatre la teva convivència amb el personatge no té fi. És un gaudi diari'.

És la tercera incursió de Gas en el teatre de Tennessee Williams. 'A El zoo de cristall, obra primerenca, tendra i trista, ja presenta les constants del seu teatre: el món perdut, asfixiant... Gata sobre la taulada de zinc calenta mostra tota la sinceritat, el poder, la dissolució familiar, l'homosexualitat'.

Gas no es va mossegar la llengua quan se li va preguntar sobre les retallades a la cultura: 'És fatal que vulguin fer creure a la gent que el que treuen a Cultura és per no treure-ho a Sanitat o a Educació, amb tants exèrcits, carreteres que no porten enlloc i la remodelació de despatxos'.