L'inici del desglaç entre CiU i PSC pot ser avui una realitat. El Consell Executiu del Govern d'Artur Mas es reunirà aquest matí per ultimar els tres avantprojectes de la llei òmnibus una vegada ha acceptat no presentar-la en una sola iniciativa legal.

L'executiu català va accedir la setmana passada a tramitar aquest projecte que en principi havia de servir per simplificar els tràmits administratius i impulsar la reactivació econòmica en tres normes diferents, tal com li havien reclamat els socialistes. També va deixar fora de la llei la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la del Consell Audiovisual de Catalunya. Inicialment, però per qüestions de calendari, no va desglossar un avantprojecte diferenciat per a l'apartat urbanístic, qüestió que també van demanar els socialistes. 'Hi ha algun tema delicat que encara estem pendents de resoldre', exposaven ahir fonts del PSC. Durant la tarda, però, ja es donava per fet que aquest apartat seria mereixedor d'una reforma legal diferenciada.

Els socialistes volen ajudar el Govern a aprovar la norma en el termini previst

La disposició del grup que lidera Joaquim Nadal al Parlament és de col·laborar amb el Govern i mirar d'acomplir els terminis fixats per Mas, que vol aprovar la nova normativa abans que s'acabi l'any. 'El Govern té pressa i creiem que això ens convé i ens permetrà contribuir-hi', explicaven les mateixes fonts.

El PSC, però, no es volia anticipar ahir als esdeveniments i recordava que encara no està en possessió de l'avantprojecte perquè l'executiu, 'aquesta vegada sí, està afinant en l'articulat'. Quan es coneguin els detalls del nou redactat, els socialistes podran comprovar també quina és la magnitud de la reducció d'organismes i empreses públiques.

El Govern es va felicitar la setmana passada pel canvi d'actitud exhibit pel PSC després del distanciament en matèria pressupostària, però fonts del Govern matisaven ahir que 'no només' es negocia amb els socialistes. 'També amb ERC i PP, aquest és un tema on es poden ferir sensibilitats i estem tenint converses amb tothom', afegien.

ERC reclama que el text no serveixi per carregar-se el llegat del Tripartit

La necessitat de punts d'entesa entre CiU i PSC s'ha fet particularment evident en els darrers dies, quan ha reviscolat el vell interès per mirar d'acordar una Llei Electoral catalana. Per primera vegada, els dos principals partits catalans sumen dues terceres parts de la cambra, cosa que suposa que podrien aprovar aquesta norma sense necessitar més suports.

Mentre se succeeixen els contactes entre CiU i PSC, ERC va voler ahir fer públiques les seves exigències de cara a donar suport a la norma. L'encara portaveu de la formació, Ignasi Llorente, va situar les 'línies vermelles' en el fet que el nou avantprojecte no toqui 'les línies mestres' del llegat que va deixar el Tripartit.

Llorente va voler explicar que el seu partit està d'acord amb diversos punts de la llei, com el que fa referència a la simplificació administrativa, i que comparteix la idea 'd'aprimar' l'Administració. 'Ara bé, amb l'excusa de fer aquests canvis, volen modificar moltes polítiques implementades per l'anterior Govern que funcionen', va lamentar.

Dels aspectes en què ERC no admetrà canvis, el portaveu va esmentar 'la regulació de les superfícies comercials, la política d'habitatges protegits, la regulació de l'accés a les zones forestals, la política de residus, les subvencions en l'àmbit cultural, la salut o la política esportiva'.

Més contundents es mostraven en el grup d'ICV, on el secretari general, Joan Herrera, va lamentar que, malgrat que es trossegi, la llei seguirà sent un 'nyap'. Herrera va qualificar el projecte de 'llei de l'abús' i va lamentar que 'fa estructurals les retallades'. Tanmateix, el dirigent ecosocialista va voler destacar que amb 'l'excusa de la simplificació de l'Administració' es limitarà 'la participació dels ciutadans'.

Fonts de l'executiu es van referir ahir al sobtat canvi de calendari en l'elecció d'un nou director a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Aquest nomenament, que s'havia de concretar aquesta setmana al Parlament amb l'elecció de Daniel de Alfonso i comptava amb l'aval del PP, hauria solucionat la paràlisi que viu aquesta entitat des de la mort de David Martínez Madero al mes de gener.

Segons van informar aquestes fonts, el canvi d'opinió respecte a l'immediat nomenament del director de l'OAC es deu a una decisió personal del president Mas, que va reaccionar d'aquesta manera després de veure que la notícia havia estat filtrada abans que ell hi donés el vistiplau. A l'executiu, de fet, es refereixen a aquest nomenament com una 'falsa notícia'.

Fonts parlamentàries asseguraven que va ser el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, el responsable de llançar aquesta notícia. Des del Govern, però, negaven que això fos així.