Público
Público

Més de 700 immigrants malviuen a Barcelona

La Síndica de la ciutat denuncia que s'allotgen en fàbriques en desús

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Dos mesos després del desallotjament de la nau del carrer Badajoz de Barcelona, on vivien una vuitantena de senegalesos en condicions infrahumanes, la Síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, ha remès un informe a l'Ajuntament en el qual constata que aquestes persones segueixen malvivint en altres fàbriques en desús, sense condicions mínimes de salubritat o seguretat. Les investigacions de la Síndica revelen, a més, que 711 persones estrangeres de diverses nacionalitats viuen a la capital catalana en condicions precàries. D'aquestes, 199 són menors d'edat.

Per això, Vilà ha transmès al consistori la necessitat d'abordar el problema amb un pla d'acció conjunt que impliqui també la Generalitat i el Govern de l'Estat, que és qui té les competències en immigració i l'administració que hauria d'assumir la despesa de l'actuació.

Vilà reclama formació laboral que ajudi a la seva regularització

La Síndica ha constatat que, mentre les diverses administracions intercanvien informació sobre aquesta problemàtica, no existeixen criteris conjunts que permetin que tots els municipis abordin el conflicte de la mateixa manera, i així 's'evitin els pelegrinatges d'una població a una altra'.

Les indagacions de la Síndica es van iniciar arran d'una queixa presentada pels col·lectius veïnals que treballen dia a dia amb aquest col·lectiu que subsisteix recollint ferralla o treballant en el top manta, denunciant les condicions precàries en què viuen. Vilà va comprovar llavors que els serveis que oferia l'Ajuntament als ocupants d'aquestes naus eren 'escassos'. En aquest sentit, la Síndica apunta que aquests 'es limitaven a serveis de menjador, dutxes, serveis sanitaris, canvi de roba i alguna estada temporal en un alberg'. Vilà els considera 'insuficients' perquè 'no s'adeqüen a les necessitats reals del grup'.

A més, la Síndica assegura que és 'incompatible' que, per una banda, l'Ajuntament ofereixi aquests serveis als senegalesos, mentre que de l'altra la Guàrdia Urbana du a terme 'una persecució real d'aquestes persones, denunciada pel mateix col·lectiu'.

'És incompatible atendre'ls i que la Guàrdia Urbana els persegueixi'

En tot cas, Vilà apunta que aques­tes mesures d'ajuts socials haurien d'anar acompanyades d'altres destinades a ajudar a tramitar la seva regularització. La Síndica opina que 'hauria estat més apropiat que a l'oferta municipal s'hagués sumat l'oferiment de recursos i altres mesures de competència estatal i autonòmica, com per exemple la formació ocupacional i la inserció laboral'.

En aquest sentit, Maria Assumpció Vilà suggereix que s'impulsin programes de formació i inclusió laboral per a aquells immigrants sense recursos que compti amb la implicació de les empreses, a través de Barcelona Activa. Així, aquestes persones podrien tenir accés a una feina legal que els permetés regularitzar la seva situació administrativa, o, en tot cas, retornar als seus països d'origen 'en condicions'.

L'equip de Govern municipal va engegar al setembre un projecte pilot de formació per al retorn i l'integrament voluntari d'aquests persones al Senegal. És una mesura que la Síndica valora positivament, però retreu al consistori que no comptés amb les persones afectades ni amb les entitats que treballen amb elles a l'hora de dissenyar-lo. Vilà ha detectat una 'certa desconfiança' entre els subsaharians per acollir-se al programa, 'en part fruit de la persecució que estan rebent per part de la Guàrdia Urbana'.