'No faré vaga perquè la gent es pensarà que la fem perquè ens retallen el salari i el problema és un altre: que tot el sistema educatiu es veurà afectat'. La consciència mostrada ahir per una mestra d'educació infantil que vol mantenir l'anonimat és extrapolable a d'altres sectors davant la vaga dels sectors públic i concertat convocada pels sindicats per avui dimarts. Es té por que la societat interpreti l'aturada amb un objectiu personal, evitar retallades a la nòmina, i passi desapercebut que la tisorada pressupostària també afecta el fet de no poder cobrir jubilacions o, també, suplèn­cies per malaltia, amb les conseqüències que això comportarà per a la qualitat del servei.

L'ambiciós pla del Govern català per lluitar contra el dèficit fa témer per serveis bàsics com la salut i l'ensenyament, que, tot i la millora viscuda en l'assignació de recursos públics en els últims anys, continuen patint problemes estructurals, com una assignació inferior de recursos respecte al producte interior brut (PIB) que la majoria de països europeus.

'La gent haurà d'esperar més per ser atesa pels metges', diu la UGT

Entre el personal 'hi haurà més absentisme per baixes, i això, per molta voluntat que tinguem, suposarà que la gent haurà d'esperar més', assenyala el secretari de Salut de la UGT, Manuel Royo. 'Que no es preocupin per la qualitat que ofereixin els metges, que serà la mateixa, però sí per com s'incrementaran les llistes d'espera', coincideix el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Antoni Gallego, que admet que 'és humiliant que et toquin el sobre', en referència al salari. La seva preocupació, no obstant això, és el 'deteriorament que patirà la relació amb el pacient' quan encara no s'han resolt temes a la salut pública que vénen de ben lluny.

Les societats científiques donen com a bona una ràtio de 1.500 pacients per metge de capçalera i de 1.000 nens en els casos dels pediatres. Però a hores d'ara a les zones urbanes de Catalunya algunes ràtios es mantenen entre 1.800 i 1.900 pacients en l'atenció primària i 1.200 nens per a pediatria. Falten metges, que ja el 2004 van veure com el seu nombre es retallava en 332 facultatius perquè la Generalitat va voler ser pionera en avançar l'edat de jubilació dels seus metges, de 70 a 65 anys. No es van cobrir les seves baixes i els metges van portar el cas als tribunals, que els van donar la raó i van obligar el Departament de Salut a fer un pla de reposició. Ara, la intenció és no cobrir la meitat de les jubilacions.

L'ICS preveia que 576 metges es jubilarien entre el 2008 i el 2010. No hi ha dades sobre quants finalment han penjat la bata ni quantes places s'han cobert. Altres fonts situen en 400 les jubilacions previstes només aquest any. I el Departament de Salut evita explicar quines mesures aplicarà per entomar el cop, ja que és la conselleria més afectada pels plans del Govern, també perquè gestiona un terç dels pressupostos de la Generalitat.

Tot i la millora dels recursos anys enrere, encara hi ha mancances

Els metges critiquen la falta de previsió de la conselleria, que no ha activat cap pla per un dels col·lectius més envellits de l'administració. El 2008, el 34% dels metges te­nien entre 50 i 60 anys, cosa que fa el rejoveniment de la plantilla necessari. De moment, els infermers i infermeres del sistema sanitari català han assumit més competències que abans, però en paral·lel la cartera de serveis coberts pel servei públic augmenta, de la mateixa manera que ho fa el nombre de població assistida. 'No sé com ho podrem fer, però es veu clarament que plou sobre mullat', afirma el director corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona, Armand Soler.

La sensació que els problemes no són nous i que la decisió del Govern no fa més que agreujar una situació que ve de lluny és similar en l'educació. 'És una bestiesa. Es pot retallar d'altres llocs, com ara el nombrós personal burocràtic dels serveis territorials o alts càrrecs, però no els mestres', lamentava ahir el vice­president de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Àlex Castillo.

'Les plantilles s'estan retallant des del curs passat. Els alumnes van augmentar en 23.000 i només es van afegir un centenar de professors', explica la secretària de FETE-UGT, Roser Font. CCOO calcula que el proper curs, al setembre, entraran 21.000 alumnes més. En total, el cos d'alumnat creixerà en 51.000 nens en només dos anys. Per contra, en comptes d'ampliar personal està previst que aquest any es jubilin 1.436 mestres. Com que el Govern preveu reposar-ne només un 50%, això suposa 'una disminució de plantilla de 700 persones més', explica la secretària d'Educació del sindicat, Montse Ros.

Els representants dels treballadors critiquen que s'està actuant contra la 'igualtat d'oportunitats', perquè per poder cobrir l'augment de l'alumnat i la sisena hora amb el mateix personal, la conselleria ha optat per recol·locar com a mestres el personal que es dedicava a serveis especials, com ara atenció psicològica i a alumnes amb dificultats. 'Han desmantellat serveis molt necessaris', assegura Font. Per ara 's'han suprimit unes 200 places de persones de llengua i cohesió social, que era personal que facilitava material i feiade suport als professors' a les aules amb molta immigració, segons CCOO.

Tot i augmentar els alumnes, en el darrer any també s'han eliminat línies a batxillerat. Els alumnes d'escoles més petites s'han de desplaçar a centres més grans, per omplir al màxim les aules. 'Així s'estalvien professors', afirma Ros. Els sindicats denuncien que aquesta política va en detriment del serveix públic. 'Es fa per estalviar, però restem qualitat al sistema'.