Público
Público

Un model que derrota els prejudicis

Després de trenta anys d’immersió, els escolars tenen a Catalunya el mateix nivell de castellà que els alumnes de la resta d’Espanya

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ni el castellà viu a Catalunya perseguit ni els joves catalans són incapaços de parlar com qualsevol altre jove espanyol. Tampoc és cert que hi hagi tensions entre ambdues comunitats lingüístiques. Les estadístiques són tan tossudes en aquest sentit com els experts al utilitzar-les per desmuntar els tòpics que situen la llengua espanyola sota el corró del català. L'última enquesta efectuada per l'Idescat sobre úsos lingüístics ho va deixar clar el 2008: per al 35,6% de la població la seva llengua habitual era el català. El castellà ho era per al 45,9%.

Joan Argenter, professor de sociolingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona és meridià: 'Que el català es faci visible en la societat no vol dir que el castellà es faci invisible'. I la supremacia és general i en determinats àmbits, aclaparadora.

El més clar és el judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'últim responsable de la tempesta desfermada al voltant del model lingüístic de l'educació, amb prou feines l'utilitza en les seves decisions, llevat que es refereixin al dret civil català. I el 32% dels secretaris judicials consideren que la seva utilització és 'un problema'. La realitat és que l'ús judicial del català ha caigut en l'últim lustre.

Les diferències d'ús es repeteixen en menor grau en la investigació, el comerç -per molta retolació en català que exigeixi la Generalitat sota amenaça de multa-, el cinema i, sobretot, els mitjans de comunicació. El 86% dels televidents, per exemple, veuen habitualment programes de televisió en castellà, mentre que un 57% els veuen en català.

'En tots els àmbits hi ha un major ús del castellà que del català, però és que hi ha àmbits en què el català ni existeix', assegura Xavier Vila, director de l'Observatori Centre Universitari de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona.

Per això hi ha un suport generalitzat entre els experts al sistema de normalització, convertit en els últims trenta anys en una bombona d'oxigen per al català. 'La política lingüística que aplica la Generalitat intenta compensar el desavantatge existent', afirma Albert Branchadell, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), després d'avalar també el 'predomini' del castellà.

I malgrat el sistema d'immersió lingüística, el castellà també aprova a les aules. Una avaluació encarregada pel Ministeri d'Educació va deixar clar al juliol que els estudiants catalans d'ESO tenen les mateixes aptituds lingüístiques en llengua castellana que la mitjana dels alumnes espanyols. No hi havia diferències.

No obstant això, sí que les mostrava, l'últim informe Pisa, de 2009. I eren favorables a Catalunya. Les proves de comprensió lectora els oferien 498 punts, pels 481 que aconseguien la mitjana a tot Espanya. I en les proves de la selectivitat, les notes de castellà sempre treuen gairebé un punt al català.

'Catalunya té un problema, perquè ha de millorar en l'educació, però no es tracta d'un problema lingüístic amb el castellà. En aquest aspecte surt a la mitjana ', afirma Vila, una afirmació coincident amb la de Joan Argenter, que sosté que' els problemes no són diferents als que hi ha a altres escoles de l'Estat i en altres països europeus. '.

De fet, l'últim estudi realitzat per la Generalitat sobre els estudiants de sisè de primària deixava clar que les diferències en els resultats de llengües entre escolars, com succeeix en matemàtiques, venia sobretot determinat per les diferències socials més que per la imposició d'una llengua diferent a la materna.

El model d'immersió lingüística a les escoles no està avalat únicament per la comunitat educativa i per la majoria dels partits polítics -que ni van debatre sobre el model quan van aprovar la complexa Llei d'Educació el 2009-. També el Consell d'Europa i la Unió Europea van destacar en 2007 els resultats del sistema de normalització lingüística, que assenyala el català com a llengua vehicular a l'escola, el cavall de batalla de la sentència del Tribunal Suprem.

Aquest pes predominant en les aules que dicta la llei és un altre tòpic ja consolidat. Tot i que la Generalitat fixi que el castellà només serà l'idioma de les assignatures de llengua i literatura castellanes, a la pràctica aquest precepte no es respecta. 'És fals que en tots els centres sigui la llengua vehicular, però la Generalitat no pot dir-ho perquè no té estadístiques', sosté Vila. 'Una cosa és el que diu la llei i un altre el que realment passa', diu Argenter, dubtant de la rigidesa del model educatiu català.

És el que té la immersió lingüística, aprecia Vila, un sistema amb el qual els professors s'acosten als seus alumnes quan no els entenen, si cal en castellà. Res a veure amb la submersió: 'L'alumne parla la llengua del mestre i de no entendre-la, s'aguanta'. Coses del Franquisme.