Público
Público

Molta gent, poca unitat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Resulta evident que una manifestació que congrega gairebé milió i mig de persones ha de ser tinguda en compte. Però encara seria més evident, crec, si totes les persones es manifesten unides demanant el mateix. I em sembla que no va ser aquest el cas del que va succeir dissabte passat. En principi es tractava d'una manifestació contra la decisió presa pel Tribunal Constitucional i a favor de l'Estatut, però hi va haver moltes motivacions. Contra la sentència i a favor de l'Estatut hi van convocar dos dels tres partits del Govern d'Entesa, el PSC i ICV-EUiA. El tercer partit del Govern, com altres organitzacions i l'entitat convocant -Òmnium Cultural-, hi van anar per demanar la independència de Catalunya.

Molts més catalans hauríem anat a la manifestació de dissabte només per dir prou a la campanya de catalanofòbia del PP començada mentre s'elaborava l'Estatut, però ens vam refrenar per aquesta aposta política per la independència d'alguns partits i entitats. Perquè el que sí que és cert és que el PP s'ha empassat el pal -va recórrer 114 articles dels 223 que té l'Estatut aprovat el 2006 i només s'ha declarat totalment inconstitucional un article, i preceptes de 13 articles més-. A més a més, els peperos també van recórrer les disposicions addicionals i cap d'elles ha estat declarada inconstitucional. I ara sí que ja podrien deixar de banda la cantarella de la inconstitucionalitat i del trencament d'Espanya.

Dit això, jo el que trec de la manifestació -tot recordant que decidim a les urnes periòdicament des del 1977 i que no es reflecteix mai aquest suposat desig d'independència- és que no podem treure una conclusió d'una manifestació fruit de falses unitats forçades pel moment preelectoral que vivim. En aquest sentit, la baralla pel lema de la capçalera és ben significativa. I que no deixa de sobtar-me com Esquerra Republicana, que va anar contra l'Estatut a la campanya electoral pel referèndum amb el lema Ara toca no: Catalunya mereix més, vol que ara fem cas de les seves demandes. ¿Ara toca sí amb el mateix text rebutjat fa uns anys?