El desembre del 2004, el Consell de Ministres va acordar el trasllat de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) a Barcelona. Ho va fer després d'un pacte polític entre l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Semblava l'inici d'una sèrie de trasllats d'organismes des de Madrid a diferents ciutats amb propòsit descentralitzador. Però no ha estat així. Per això ahir, en la inauguració de la seu corporativa definitiva de la CMT a Barcelona, el president José Montilla va insistir en la necessitat de convertir Espanya en un 'Estat federal' que faci justícia a la seva pluralitat.

Ho va fer ell i ho va fer també l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, tots dos del PSC. Com els sol passar als socialistes catalans més sovint del que els agradaria, l'altra part no s'hi va sentir ni de bon tros implicada, si més no en el seu discurs. El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va fer en la seva intervenció un repàs de l'estat del sector de les telecomunicacions i les noves tecnologies. Això sí, va admetre davant el modern edifici la seva 'admiració per Barcelona i el seu urbanisme '.

El president sosté que casos com aquest són per 'enfortir Espanya'

Montilla sí que va traçar un discurs molt polític i va recordar que va ser en la seva època com a ministre d'Indústria quan es va fer el procés administratiu de trasllat, amb els consegüents problemes operatius i polítics. El president va assegurar que descentralitzar no 'debilita Madrid', ciutat que, com a capital d'un Estat de matriu centralista, és seu de tots els organismes de l'administració de l'Estat. I va afirmar que experiències com la de la CMT el que fan és 'enfortir Espanya', a la qual es va referir com a 'projecte comú'. 'Amb aquestes coses s'enforteix més Espanya que parlant d'ella', va assegurar.

Montilla va indicar que trasllats d'aquesta mena, als quals han aspirat altres ciutats, haurien de ser 'normals' i no l''excepció' i es va mostrar convençut que és 'el que prefigura la Constitució del 1978'.

Sebastián no assumeix la crida de Montilla i Hereu per l'Estat federal

Per sustentar la seva tesi es va basar en l'exemple d'Alemanya, 'que ningú diria que és un Estat feble'. No és feble però sí federal. Per això, com va recordar el president, les seus del Govern i el Parlament són a Berlín, els serveis secrets a Munic, el Tribunal Constitucional a Kalsruhe i els ens financers a Frankfurt.

L'edifici, situat al districte tecnològic del 22@ de Barcelona, té 12.000 metres per a només 162 treballadors, que pel que es va veure ahir hi treballaran més que amples. L'aparença de la seu de la CMT, que disposa fins i tot de guarderia, és d'una gran seu corporativa. Hereu es va felicitar que la crisi no hagi aturat projectes d'aquesta mena a la ciutat, mentre que el president de la CMT, Reinaldo Rodríguez, va admetre les dificultats que va comportar en el seu moment el trasllat, però també la implicació de l'ara president.

L'acte es va realitzar amb el castellà com a llengua vehicular i el vídeo sobre el nou edifici estava editat només en aquest idioma. Montilla i Hereu van utilitzar el castellà parcialment.

El trasllat es va acordar el 2004, va ser realitat el 2005 i ara té seu definitiva

El canvi de seu de la CMT es va decidir per Reial Decret el desembre del 2004 amb l'objectiu de descentralitzar els organismes públics. Alguns de més petits van passar a Alacant o Lleó. El 2005, la CMT es va instal·lar de forma provisional a la Torre Mapfre de Barcelona, a la Vila Olímpica.

La Comunitat de Madrid va recórrer la decisió. Entre els treballadors hi ha 120 tècnics i la resta són directius. La majoria de la plantilla s'ha renovat amb el trasllat i molt pocs dels que desenvolupaven la seva tasca a Madrid van accedir a canviar de residència. Els que no ho van fer van ser recol·locats en altres organismes públics, com ara l'ICO, Red.es o l'ICEX. Eduardo López, president del comitè d'empresa, és un dels pocs que va continuar. Ahir destacava que, tot i que per als empleats el primer moment va ser traumàtic, ara amb el temps valora el trasllat com a 'molt positiu'. 'Els treballadors estan orgullosos de la tasca que es fa a la CMT', sentenciava.