Público
Público

Una mostra recupera la revolució del POUM

El Museu d'Història de Catalunya acull el muntatge fins al 25 de setembre

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La conjunció de l'anarcosindicalisme, del socialisme marxista i del nacionalisme radical van ser el pòsit damunt el qual es va crear a Barcelona l'any 1935 el Partit Obrer d'Unificació Marxista, més conegut com el POUM. D'això ja en fa 75 anys, i per commemorar la història d'aquella organització liderada per Joaquim Maurín i Andreu Nin, la Fundació Andreu Nin ha organitzat una exposició que es va inaugurar ahir al vespre al Museu d'Història de Catalunya.

El catedràtic d'Història Pelai Pagès és el comissari d'un muntatge modest, amb una clara voluntat pedagògica i que gràcies a uns plafons portàtils permet recordar o descobrir la trajectòria d'una formació revolucionària que va optar per allunyar-se de l'estalinisme que dominava la resta de moviments comunistes. 'Aquesta especificitat va costar-li l'existència al POUM perquè la República depenia de les forces soviètiques', va dir Pagès, que també va afegir que els assassins de Nin eren de la policia soviètica.

El muntatge modest però pedagògic commemora els 75 anys del moviment

A banda dels plafons, i d'un parell de documentals sobre el POUM, l'exposició també està formada per unes vitrines amb llibres i documents. En un d'aquests aparadors, farcits de carnets, pamflets i butlletins interns es pot trobar una carta escrita a màquina i signada pel mateix Nin. En la lletra, datada el 1931 i adreçada al Comitè de la Federació Comunista, es pot llegir: 'La vostra resposta evasiva demostra que els meus sincers desitjos de contribuir a la indispensable unificació de les forces comunistes no han trobat en vosaltres el ressò que mereixien'.

L'exili dels militants d'aquesta organització, la resistència en la clandestinitat encapçalada per Wilebaldo Solano, mort el setembre del 2010, també tenen un paper destacat dins l'exposició. 'Recollir la memòria no és només fer historicisme, sinó que també implica recollir els valors polítics i morals d'una organització que perseguia la transformació de la societat', va reblar Pagès. Una visió molt actual ara que la paraula indignació torna a estar damunt la taula.