Público
Público

"No hi ha res pitjor que la previsibilitat"

Jordi Colominas. Director de la Fira de Tàrrega, quatre dies intensos d'espectacles al carrer per a tots els gustos

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

És la seva quarta i darrera temporada al capdavant de la fira de teatre al carrer de Tàrrega i parla amb el mateix entusiasme que el primer dia, 'feliç per haver trampejat molt bé la crisi'. Jordi Colominas, de 49 anys, és una de les persones que més en sap, d'això de teatre al carrer.

'És a la nostra genètica, el portem en el nom', diu, presumint, tot i que amb humilitat, de ser pioners i de continuar sent-ho: 'Basem la nostra programació en els espais no convencionals, que és on crec que oferim una mirada més àmplia i diversa de la realitat'. I recorda que als anys vuitanta, 'quan tot estava per inventar', a Tàrrega es va marcar una pauta a Europa: 'Comediants, La Fura dels Baus, Albert Vidal, La Cubana'.

'El teatre al carrer forma part de la nostra genètica, ho portem dins'

'No vull ser nostàlgic, però cal recuperar un cert prestigi', diu, gens amoïnat, perquè està convençut que estan en la bona línia: espectacles per a tots els públic, de qualitat, emergents, apostes, investigació i noves creacions 'Fugim dels tòpics', diu Colominas, 'renovem l'imaginari per tal que l'espectador menys exigent, com pot ser el passejant distret, no tingui la sensació que ho ha vist tot'. La capacitat de sorprendre és quasi una obsessió en el director artístic de la fira: 'No hi ha res més fotut per a l'espectacle que la rutina, la previsibilitat'.

'Ara a Holanda, o als països del centre d'Europa, es pensen que han descobert espectacles al bosc o al metro o en els llocs més inesperats', diu. I posa uns exemples del que es pot veure a Tàrrega. La Reial Companyia de Teatre de Catalunya presenta Bunny me, vols una mascota?, estrenat a Edimburg, un concepte que consisteix en una representació 'humorística i cruel'. Són dos tipus (Laia Alsina i Jordi Centellas) que s'exhibeixen a l'aparador d'una botiga vestits de mascota. 'Senzill, oi? Però té una força tragicòmica brutal: són dos aturats que s'ofereixen com a mercaderia. Una crítica ferotge de la situació actual', explica. El públic és el passejant i l'ideal, segons Colominas, és passar per allà sense saber que hi són: 'Un es pot quedar el temps que vulgui a mirar, però el que és fantàstic és trobar-ho d'improvís', diu. És una de les maneres d'apropar la gent al teatre.

'Als anys vuitanta es va marcar una pauta; cal recuperar un cert prestigi'

La mateixa companyia va presentar fa tres anys Kurva, fruit d'un Laboratori de Creació dels que propicia el festival, en què el públic viatjava en autobús fins a una corba de la carretera on s'escenificava un espectacle sobre la prostitució. També procedents dels Laboratoris, la companyia Kamchàtka ofereix enguany una obra que podria ser la continuació de l'anterior (amb el mateix nom de la companyia com a títol) en què uns enigmàtics homes (immigrants de l'est? Per exemple) arribaven en una ciutat occidental carregats amb una maleta cadascú. Doncs ara s'hi instal·len: 'I ho fan en una casa abandonada de debò, una antiga fàbrica de maquinària agrícola', revela el director de la fira. Els espectadors entraran, en grups de 20, a la casa, on els actors desplegaran el seu món interior, poètic, personal, la seva memòria emotiva, allò que porten a les seves maletes'.

Són exemples que mostren que la Fira de Tàrrega atreu. 'Els espectacles de carrer en general són molt lúdics, hi surten dracs, papallones Aquí estan totalment integrats al carrer. Circ, dansa, dansa aèria, fanfares, pallassos, teatre, música, performances i intervencions urbanes, titelles A Tàrrega hi cap tot'.

La ciutat es bolca, cosa que es respira en l'ambient. 'Edimburg, la conec menys que Avinyó', diu, sense pèls a la llengua. 'I a França es creen tendències i parlem d'una referència del teatre a tot Europa, però el que es veu pels carrers són promocions dels espectacles que es fan en espais tancats, res a veure amb Tàrrega'.

L'oferta, tant a Escòcia com a la ciutat dels papes, 'és brutal'. La meitat de la seixantena d'espectacles programats són catalans i una quarta part, espanyols, però 'la vocació internacional de la fira és inqüestionable, perquè tracta de portar del que s'està coent a altres països allò que ens interessa'.

Enguany Irlanda té més representació que ningú. 'No m'agrada parlar de país convidat, però cada any hi ha acords amb un país, que aporta obres diferents i interessants, com Block Party, de la Dance Theatre of Ireland, que fa un espectacle a partir de jocs de construcció de fusta i de colors', explica Colominas.