Público
Público

El Parlament estudiarà abolir les boles de goma

L'armament de dispersió utilitzat pels antidisturbis dels Mossos ha demostrat ser molt lesiu i indiscriminat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Parlament de Cata­lu­nya­ crearà una comissió d'estudi per analitzar la idoneïtat de l'ús de les pilotes de goma per part dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra i determinar si han de ser suprimides. La comissió indagarà també en els possibles substituts d'un armament que ha demostrat ser molt lesiu i indiscriminat.

La proposta que ahir ICV-EUiA es va comprometre a presentar en el proper ple de la cambra catalana, i que la resta de grups va secundar, va sorgir després de la compareixença en la comissió d'Interior del director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, i del portaveu de l'associació Stop Bales de Goma, Nicola Tanno, que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota.

Les associacions van traslladar als grups parlamentaris que l'armament utilitzat pels Mossos d'Esquadra no hauria d'estar regulat tan sols per disposicions tècniques de la mateixa policia, sinó que afecten 'una qüestió de drets humans', segons va expressar el director de Justícia i Pau. Per aquest motiu, Ibáñez va explicar que és necessari elaborar una llei catalana que delimiti l'armament de la policia, en quines ocasions és pertinent utilitzar-lo i sota quins criteris.

El protocol assenyala que la utilització de les pilotes de goma s'ha de donar sempre com a últim recurs, ha d'anar precedida d'un avís per megafonia, i que s'ha de disparar a una distància mínima de 50 metres i sempre apuntant cap a terra, prèvia ordre del comandament superior, i impactant per sota de la cintura. En els darrers anys, però, s'ha demostrat que causen lesions i també l'escassa capacitat de discriminar a qui i on va a parar el projectil.

Fins a cinc persones han rebut l'impacte en un ull, amb pèrdua de visió. A més, segons va apuntar el diputat d'ERC Oriol Amorós, s'han registrat 13 denúncies més per impacte de pilotes de goma en altres parts del cos. La història d'aquests projectils tenen el seu punt més negre en la mort d'una dona de 58 anys al País Basc l'any 1995, després que una pilota disparada per agents de l'Ertzaintza li anés a parar a l'estómac.

Les escopetes de bales de goma disparen projectils de cautxú a una velocitat de 720 km/h, amb un pes d'entre 80 i 85 grams, i amb una força d'impacte calculada en 830 joules, superior a la permesa per la Unió Europea. 'És un arma letal, perquè és capaç de matar una persona. Desproporcionada, perquè pot infligir un dany superior que el que pretén evitar, i incontrolable, perquè pot ferir persones innocents', va sentenciar el portaveu de Stop Bales de Goma, que a més va denunciar males pràctiques d'alguns dels agents antiavalots. 'Fins a deu testimonis van veure com un policia em disparava a 30 metres sortint d'una cantonada i sense que hi hagués aldarulls al meu voltant', va assegurar Tanno.

'Hi ha documentades lesions gravíssimes en tot l'Estat per aquest armament', va mantenir Ibáñez. El director de Justícia i Pau va demanar a Interior que suspengui temporalment la utilització de les pilotes de goma mentre el Parlament debat la seva idoneïtat, i va recordar que la Comissió Europea planteja prohibir aquestes armes a partir del 2013.

'És el moment de revisar el sistema dels antiavalots dels Mossos', va afirmar el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch, que va assegurar conèixer la 'complexitat del tema', ja que el seu partit va encapçalar la conselleria d'Interior durant el Govern tripartit. El diputat ecosocialista va destacar la proposta del Síndic de Greuges Rafael Ribó, de crear una unitat dins del cos dels Mossos d'Esquadra que estigui especialitzada en mediar davant dels manifestants per evitar en la mesura del possible que es produeixin aldarulls.

Des d'Esquerra Republicana, Oriol Amorós va lamentar que les denúncies que s'han interposat per impactes de bales de goma hagin acabat sempre arxivades, i que no se n'hagi revelat el motiu. Precisament, l'Audiència de Barcelona va ordenar que es reobrís el cas de dos nois que van patir els efectes de la polèmica arma el 2009, i que el jutge havia arxivat en principi en considerar que es tractava d'un incident 'fortuït'.

Un d'ells va ser Òscar Alpuente, present ahir al Parlament, que va perdre un ull en les celebracions de la Lliga de Campions assolida pel Barça el 2009. Dies abans, després que l'equip blaugrana guanyés la Copa del Rei, Jordi Sallent va rebre un impacte a l'ull. Actualment treballa a l'ONCE, ja que, segons afirma, la pilota va ser disparada des de poc més de '20 metres' i li va fer perdre la visió.

Pel primer cas, tres mossos d'Esquadra declararan la setmana que ve, però no està clar que s'acabi determinant alguna responsabilitat.