Público
Público

Pere el Gran i Blanca d'Anjou es tenyien de ros

L'esposa de Jaume II va morir per complicacions després d'un part

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Pere el Gran es tenyia de ros, i Blanca d'Anjou també. Aquestes descobertes cosmètiques són només un parell d'exemples de la feina feta per l'equip d'investigadors que treballa en la restauració del panteó reial del monestir de Santes Creus (Alt Camp).

Després de dos anys de recerca, ahir se'n van presentar els resultats en una roda de premsa presidida pel conseller de cultura, Ferran Mascarell, i pel director general de Patrimoni, Joan Pluma. El projecte, impulsat pel Museu d'Història de Catalunya, es va iniciar el 2010 en el marc de la celebració del 850è aniversari del monestir cistercenc. Va ser aleshores quan es va plantejar la restauració de les tombes dels reis Pere II el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou, i també del sepulcre de Roger de Llúria.

'Poques tombes reials han estat investigades de manera científica, sigui perquè van ser destruïdes o bé perquè són inaccessibles als investigadors per les restriccions de cases reials o governs', va comentar la coordinadora del projecte, Marina Miquel. Tal com va recordar la investigadora, el de Pere II és l'únic monument funerari dels reis de la Corona d'Aragó que s'ha conservat intacte. Per això, la investigació aborda diversos aspectes, com ara la construcció de les tombes, els ritus funeraris i l'antropologia dels cossos.

Les anàlisis de les restes del rei Pere el Gran (1240-1285) confirmen que, per la seva època, va ser un home alt (1,75-1,80 d'alçada), amb una cara allargada i un maxil·lar inferior més prominent que el superior. A més a més, gràcies a la conservació de part dels seus teixits tous, s'ha pogut saber que va patir una malaltia infecciosa pulmonar, probablement una tuberculosi.

La investigació química també ha trobat, en les restes de pèls de la barba del monarca, rastres d'un producte procedent de la ginesta que s'utilitzava per tenyir de ros els cabells. Curiosament, als cabells de la reina Blanca d'Anjou (1280-1310), dona de Jaume II el Just, també s'ha trobat la mateixa substància. De tractats medievals de cosmètica se n'han conservat alguns, però el que no se sabia fins ara és que el rei Pere el Gran i Blanca d'Anjou es tenyien de ros.

Pel que fa a les malalties, els científics han demostrat que Blanca d'Anjou patia de galindons i que va morir després de les complicacions d'un part, tal com va escriure el seu marit en documents oficials.

Amb les restes de les despulles dels dos reis, també s'ha practicat la reconstrucció facial, una tècnica forense que l'arqueologia també ha fet seva. La reconstrucció de la cara de la princesa de Sicília també ha permès constatar que, tal com passa en moltes tombes gòtiques, la representació escultòrica del fèretre no és un retrat fidedigne, sinó una idealització estètica de l'artista. Una de les curiositats és que a la cara de la reina s'hi han trobat restes d'àcid carmínic, que s'hauria utilitzat com a maquillatge.