Público
Público

Un periodista compromès i incòmode

Josep Maria Huertas Claveria defensava el reporterisme de carrer i va centrar-se en els barris marginals de Barcelona

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Explicar la veritat, encara que sigui incòmoda. Aquest era el principal objectiu que perseguia el periodista Josep Maria Huertas Claveria i el factor que el va consolidar com a sòlid referent en l'àmbit periodístic català. Aquells que el coneixien asseguren que a Huertas no li agradava ser el protagonista. Però dilluns passat ho va ser. Els grans del periodisme català van reunir-se al Palau Robert de Barcelona, en l'acte d'inauguració d'una exposició que ret homenatge a la seva trajectòria vital i professional.

La Sala de les Cotxeres va quedar petita. Amics i companys van subratllar el compromís ètic i moral de Huertas en favor de la llibertat d'expressió. A través d'un estil punyent, els seus textos van marcar tota una generació de periodistes. Els huertamanos, com els va batejar Joan de Sagarra, van seguir els passos de Huertas Claveria, i van formar un grup de professionals del món de la comunicació en defensa del reporterisme combatiu i de carrer.

Huertas optava pels barris més oblidats i donava veu a qui no en tenia

Un d'ells, Pepe Encinas, fotògraf que ha col·laborat en el recull de l'exposició, va comparar Huertas Claveria amb l'actual Barça de Guardiola. 'A més de ser un gran professional, era una gran persona'.

Josep Maria Huertas Claveria: passió, compromís, honradesa és el nom que rep l'exposició, que estarà oberta fins al 3 d'abril. Apassionat amb la seva tasca periodística, compromès amb el seu entorn i honrat en els seus textos.

Defensava el reporterisme de carrer, lluny dels despatxos

Encinas també va destacar la faceta més desconeguda de Huertas Claveria, la de fotògraf. Recorria els barris de Barcelona amb un bloc de notes, un bolígraf i una vella càmera Zeiss-Ikon. Amb la seva mirada crítica n'hi havia prou per enquadrar la realitat més difícil i propera amb gran precisió de detalls.

Huertas retratava una Bar­celona de barris en blanc i negre, instantànies que han quedat com a testimoni directe dels racons més oblidats de la ciutat. No dominava la tècnica, però era intuïtiu. Les seves fotografies seguien el mateix patró que els seus textos: denunciar les desigualtats i lluitar pels drets democràtics.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol també va participar en l'acte inaugural. Com a president, Pujol va viure des de la política activa el periodisme crític de Huertas. 'Era un ciutadà molt incòmode. Sovint estàvem en desacord però mai es podrà negar el seu esperit de servei'. A més, Pujol va destacar 'l'esperit de justícia' i l'enriquiment personal derivat de la seva relació amb el desaparegut periodista.

Huertas optava per les històries dels barris més desconeguts i feia aflorar la misèria de Barcelona, fet que incomodava els sectors més benestants. I lluitava per l'essència periodística d'oferir veu a aquells que no en tenien. 'Les seves cròniques de barri tenen un valor extraordinari i la seva tasca va suposar un gran servei pel país', va concloure Pujol.

El periodista Josep Martí Gómez va aportar el vessant més emotiu, i va descobrir la faceta religiosa de Huertas Claveria, fet que va determinar 'la seva prioritat per la justícia social'. I potser també el seu interior ric, fràgil i convuls.

El proper 4 de març farà quatre anys que Huertas va morir de forma sobtada als 67 anys. Era degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, càrrec des d'on defensava el reporterisme de carrer, lluny dels despatxos. La preocupació de Huertas Claveria pel grau de precarietat dels nous periodistes era coneguda. 'Si veiés els joves actuals s'escandalitzaria. El fenomen Google i les notícies d'agència han adormit els nous periodistes, que ja no trepitgen els carrers', va explicar el periodista i col·laborador de Públic, Andreu Mayayo, que també va destacar la petja que Huertas va deixar entre els historiadors. El seu lligam amb el catalanisme, el moviment obrer i la transformació urbanística de Barcelona, van fer de les cròniques de Huertas una 'font d'incalculable valor'.

La clau de Huertas era la seva capacitat per empatitzar amb els altres i el seu compromís moral. El periodisme era un combat amb el qual volia arribar a les vísceres de la condició humana. Un estil compromès que ha quedat oblidat. Segons Maya­yo, 'es complicava la vida, sovint conscientment. Deia les coses sense embuts'.

Huertas Claveria entenia que l'essència de qualsevol indret eren les persones. Perquè són precisament les petites històries les que fan gran una ciutat.