Público
Público

Platges supervivents

Construccions polèmiques. Diversos projectes públics i privats amenacen la Costa Daurada

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La via del tren i els càmpings van preservar, paradoxalment, un extens tram de la Costa Daurada de la voracitat de l'urbanisme salvatge dels anys seixanta i setanta que ha aconseguit sobreviure intacte. El pla director urbanístic costaner aprovat el 2006 per la Generalitat determinava que un 50% de la costa tarragonina està urbanitzada i un 40%, protegida. El pla vol protegir el 10% restant, però algunes urbanitzacions poden tirar endavant perquè la seva tramitació és anterior a la nova normativa. Tanmateix, la crisi es revela com tot un baló d'oxigen per al castigat litoral tarragoní.

El cas més paradigmàtic és el del pla parcial Muntanyans 2 de Torredembarra (Tarragonès). La promotora Vegas de Guadaira, participada al 40% per Caja Granada, ho té tot a punt per construir 543 xalets de luxe. Els carrers ja estan fets i només cal demanar el permís d'obres. Aquesta situació, però, està exactament així des de finals del 2008. L'inici de la crisi va congelar la urbanització, que havia resistit, impertorbable, polèmica rere polèmica.

La superfície a construir és de 16,3 hectàrees limitades per la carretera N-340, la via del tren i l'espai d'interès natural (EIN) dels Muntanyans de Torredembarra i Creixell, set quilòmetres de platja natural i zona humida, a cavall entre aquests dos municipis.

Aquest gran aiguamoll és l'únic que encara es conserva a Catalunya entre el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre. S'hi han identificat 260 espècies d'ocells. Tan valuosa és la biodiversitat de la zona que un informe del Ministeri de Medi Ambient ja aconsellava, l'any 2001, comprar-la per ampliar l'espai protegit.

Més enllà que el fràgil sistema dunar 'no suportarà més pressió humana' i que 'desapareixerà el connector biològic amb les terres de l'inte­rior', fa notar Jordi Vázquez, de la plataforma Salvem els Muntanyans, el futur barri de xalets es projecta a la desembocadura del torrent de Gibert. Una zona inundable, segons els informes. El cas està denunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja va supeditar el permís, el 2004, a condicionants com prohibir aparcar al carrer perquè els vehicles no fessin de tap en cas de crescudes, o disposar de tres carrers com a riera.

El TSJC vol aclarir les contradiccions d'aquell informe, tenint en compte que dos estudis més avalen el risc de la zona: un, fet per la Universitat de Barcelona per encàrrec de la plataforma, i un altre, encarregat per la mateixa promotora i fet per un pèrit independent. Però el fet que la sentència sigui imminent no ha paralitzat les obres. Ho ha fet la crisi. 'Esperem temps millors', diuen des de la promotora.

A Tarragona, la retallada en inversions endarrerirà un altre projecte polèmic: un passeig a la platja Llarga, que té tres quilòmetres, pressupostat en 6,6 milions d'euros pel Ministeri de Medi Ambient. La plataforma Salvem la Platja Llarga, com l'organització de Torredembarra, fa anys que lluita per aturar-lo. 'Reclamem preservar l'espai tal com és, no té cap sentit fer un passeig que destrossi una platja encara molt verge', diu Lola Paniagua, la portaveu.

Al polèmic passeig s'hi suma una intervenció al camí de ronda del Bosc de la Marquesa, pressupostada en 4 milions d'euros. El lloc és el final de la platja Llarga, protegit també per un EIN i és tan poc accessible que, per netejar les seves cales, la brossa s'ha de transportar amb llanxes pel mar. Si es fan les dues intervencions, 'es farà malbé aquest espai natural, molt ric, però molt vulnerable', alerta Panaigua. El precedent de la platja del Miracle de Tarragona, amb una gran plataforma de ciment per millorar-ne l'accés i els aparcaments, també finançada pel Ministeri de Medi Ambient, fa que cada mobilització de la plataforma sigui tot un èxit.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques té delegada, des del 2008, la competència de les insfra­estructures costaneres, que finança el Ministeri. 'Sort que la crisi frena un munt de projectes horrorosos a la costa, sembla que vulguin canviar les platges per pistes de fúting', diu Panaigua, i afegeix: 'Costa fer entendre a polítics i tècnics que no cal intervenir en els trams naturals, ja estan molt freqüentats, a la gent li agrada com són'.

A l'Ametlla de Mar, la frontera natural entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, s'hi compten fins a 26 petites platges i cales de postal. Tant és així que els seus habitants reben el nom de caleros. Aquesta imatge idíl·lica conviu amb els horrors de la construcció descontrolada. Als anys seixanta, es van edificar grans urbanitzacions, com Calafat, Sant Jordi d'Alfama o Roques Daurades. Les Tres Cales, amb 60 quilòmetres lineals de carrers, és de les més grans d'Europa.

Després de molts anys de disbauxa urbanística, l'ajuntament vol recuperar tant com pugui la identitat de poble pesquer de cases blanques. Compta amb un pla de gestió del litoral amb 60 accions i ja s'ha posat fil a l'agulla per desqualificar 66 hectàrees de la urbanització Port Olivet. Per la seva banda, Medi Ambient i la Direcció General de Costes han concedit 4,2 milions d'euros per protegir la zona i millorar el camí de ronda, un tram del GR-92 que voreja la urbanització Roques Daurades, la península de la punta del Bon Capó i un polèmic hotel.

L'ajuntament va aconseguir capgirar la urbanització de la punta del Bon Capó, on la promotora Pydum SL era la propietària d'una parcel·la de 21.000 metres quadrats, pràcticament tota la península. Gràcies al nou pla urbanístic, els cent apartaments projectats seran, finalment, 14 cases unifamiliars. La web de la promotora informa que es començaran a construir quan n'hagin venut nou. L'ajuntament també vol prohibir l'accés motoritzar a la platja i al port natural de l'Estany, on tampoc podran fondejar barques.

L'alcalde, Andreu Martí, afirma que volen 'recuperar allò que l'hotel i la urbanització han fet malbé i renaturalitzar l'espai'. No obstant això, la web de la promotora informa que 'està previst i aprovat un projecte que millorarà el camí de ronda que comunica el poble amb el port de l'Estany. Tindrà trams de pedra i trams de terra batuda, amb baranes de fusta, amb la qual cosa es podrà accedir de manera còmoda i segura tant a les cales com al mateix poble'.