Mans i mànigues. Les entitats que es dediquen a l'acció social pateixen doblement la crisi. La demanda dels usuaris dels seus serveis ha augmentat una mitjana del 30%, mentre que les subvencions i les aportacions de particulars comencen a reduir-se a un ritme semblant. A més a més, ha aparegut un nou fenomen, el de la pobresa emergent, que afecta, sobretot, famílies amb hipoteques que no poden pagar i que mai van imaginar que es trobarien en aquesta situació. Ara, l'objectiu és evitar que aquesta nova pobresa es faci crònica i es converteixi en severa.

'En el moment de més necessitat, hi ha associacions que han hagut d'acomiadar gent o cancel·lar programes', confirma Jordi Gusi, gerent de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). Tanmateix, vol defugir el tremendisme i assegura que totes estan acostumades a treballar en la precarietat i a trobar fórmules creatives per superar-la.

'El telèfon no deixa de sonar', explica la directora tècnica d'una entitat

'Hi ha entitats, com Surt, que es dedicaven només a la inserció laboral de dones i que ara es troben que tenen més demanda i que, a més, han de tenir en compte el problema dels homes en atur que abans treballaven a la construcció. Per això, han introduït canvis, com ara fer tutories grupals en comptes d'individuals, i estan funcionant bé', explica Gusi.

L'Institut de Reinserció Social (Ires), amb més de 40 anys d'experiència, també busca solucions per ajudar les persones que no pot atendre directament. 'Hem hagut de prioritzar la gent que pateix pobresa severa i que veu que, amb la crisi, s'està agreujant la seva situació. Però el telèfon no deixa de sonar i la por és que la situació d'aquests nous pobres empitjori si no troben suport. Per això intentem crear comunitats d'ajuda entre ells. L'altre dia, per exemple, vam posar en contacte una família que no podia pagar la hipoteca amb una senyora a qui feien fora de la seva habitació', recorda Marta Zaragoza, directora tècnica de l'institut.

Com bona part de les entitats d'acció social, l'Ires té una llista d'espera que augmenta dia rere dia. 'Hi ha gent que demana la renda mínima d'inserció i d'altres que s'apunten a cursos de formació, però no tenim tots els que són necessaris. Se'ns ha duplicat la demanda en l'últim any, però el pressupost és un 40% més baix que el de l'any anterior. A més, si abans l'Administració pagava a 90 dies, ara està tardant una mitjana de 140 dies', afegeix Zaragoza. Per sort, també augmenta el nombre de voluntaris, assegura. 'Últimament, hi ha gent a l'atur que té ganes de col·laborar per ajudar els altres'.

L'augment de gent aturada que fan de voluntaris permet pal·liar el col·lapse

La directora tècnica del Banc dels Aliments, Ana San­cho, també vol destacar els aspectes positius de la crisi i no generar alarma. Entre ells, subratlla que cada cop hi ha més gent conscienciada per recuperar productes que d'una altra manera es perdrien.

A més, creix el nombre 'd'em­preses que col·laboren donant aliments no peribles'. Però no amaga la realitat de les xifres. 'Al mes de maig vam patir una davallada de les donacions, però pensem que és circumstancial'. El que sí que és segur és que la demanda continuarà creixent en els pròxims mesos. 'Al 2008 hi havia 55.000 beneficiaris del Banc d'Aliments. Avui ja passen dels 100.000', explica Sancho.

La necessitat també es nota en l'augment d'associacions a tot Catalunya que esperen ser homologades pel Banc dels Aliments per poder ser receptores i repartir el menjar entre els seus usuaris. Algunes ho fan en forma de lots i d'altres preparen els aliments i els reparteixen a menjadors socials. 'Ara mateix hi ha 35 entitats a la llista d'espera, però acceptarem totes les que compleixin els requisits. Això suposarà que tocarà repartir menys a cada una, però ens basem en el principi de solidaritat i distribució justa', argumenta la directora del Banc. En aquest moment, cada beneficiari del servei rep una mitjana de 70 quilos de menjar. Es calcula que cada persona en necessita 400 a l'any.

El fet que cada cop hi hagi més famílies que necessiten ajuda per alimentar-se comporta problemes psicològics greus que no estan essent tractats. Aquests usuaris prefereixen recollir lots en comptes d'anar als menjadors, per 'discreció', argumenta Miquel Pongiluppi, voluntari del Banc dels Aliments.

'Són persones que, a banda de no tenir feina, viuen molt malament el fet de cobrar una prestació social, perquè senten que estan demanant caritat quan ells sempre han pogut tirar endavant mitjançant l'esforç a la feina. El drama s'aguditza en el cas de persones amb més de 45 anys, atesa la poca flexibilitat del mercat laboral amb aquests perfils', expliquen des de l'Ires.

El Casal dels Infants ha quan­tificat aquest fenomen: Enguany, 'el 18% de les consultes realitzades al Punt d'Informació i Orientació per a famílies les han fet homes. L'any passat el percentatge era del 5%. Aquesta entitat ha gestionat durant els primers mesos del 2010 'el doble d'ajuts bàsics menjar, roba i serveis socio­educatius per a famílies en situació de pobresa'. L'entitat ha constatat que dues de cada tres famílies del Casal han vist empitjorat greument la seva situació, que ja era molt vulnerable abans de la crisi.

'Ens fa molta por com serà el 2011. Tindrem menys ajuts de l'Administració i veurem com la gent pateix, entre d'altres, la pujada de l'IVA', lamenta Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal. 'Ara mateix ja tenim un 5% menys de pressupost que l'any anterior, mentre creix la llista d'espera de nens que necessiten serveis educatius o atenció assistencial. Els anem absorbint com podem. Perquè no es quedin al carrer i sense control ni seguiment els fem venir dies alterns'.