La idea de convertir l'aeroport del Prat en un hub internacional s'esfuma. Era difícil i ara ja comença a ser una 'entelèquia', com ahir va encertar a dir el degà dels enginyers de camins catalans, Josep Oriol. El motiu no és altre que l'arribada de l'aerolínia de baix cost Ryanair, que pot fer l'aportació de milions de passatgers en els pròxims anys, però que a la vegada complicarà que l'aeroport català guanyi en noves rutes europees i transcontinentals i es converteixi en el desitjat centre de connexions internacionals.

Un informe del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya fa esment a aquesta oportunitat gairebé perduda, com ja ho ha fet també la Cambra de Comerç de Barcelona. Jordi Julià, responsable de la comissió de territori del Col·legi, va ser ahir molt clar en explicar el fenomen i les suposades perversions que comporta l'aterratge de Ryanair a Barcelona.

'Per fer un hub ha d'haver-hi una companyia que aposti i que s'hi guanyi la vida', va començar, en referència a la companyia Spanair i l'aliança Star Alliance, a la qual pertany Spanair.

La companyia, refundada amb capital català fa menys de dos anys, ha fet una aposta ferma per Barcelona, amb el desplegament d'una xarxa de rutes internacionals, portant companyies de la seva aliança perquè hi hagi més vols intercontinentals com Singapur Airlines, amb el vol Barcelona-Sao Paulo, aprovat aquesta setmana i comprometent-se a crear-ne de propis en una segona fase.

El problema és que els compromisos d'Spanair no seran possibles si no pot tenir beneficis amb les rutes en què opera en aquest moment, ja que la seva rendibilitat és la que ha de suportar el negoci principal i l'expansió.

I és aquí on entra Ryanair, que ha arribat al Prat amb la política habitual de preus baixos. Només estrenar-se, la companyia que presideix l'excèntric Michael O'Leary fa la competència a 20 rutes operades per Spanair, cosa que suposarà reduir el nombre de clients de l'aerolínia catalana. Es tracta 'd'una companyia que picoteja, que mata les parts rendibles i acaba cremant el negoci', va afirmar Julià.

Amb la nova competència, Spanair haurà de fer un sobreesforç. La companyia està en crisi econòmica, amb dificultats per ampliar capital i amb unes pèrdues de 120 milions d'euros l'any passat. Els enginyers dubten que Barcelona pugui esdevenir un hub internacional sense Spanair.

De fet, a cap aeroport europeu de primer ordre s'ha permès la convivència de les companyies normals i les denominades de baix cost. Barajas va ser l'excepció el 2006, quan va deixar entrar Ryanair, però llavors el seu aeroport d'enllaç ja era de sobres una realitat, operat per Iberia. Al Prat, les companyies de low cost carregaran en poc temps la meitat del trànsit, sense que cap companyia hagi desenvolupat el centre de connexions. I, sense la descentralització d'Aena, 'encara serà més difícil', assegura Julià.