Els periodistes, se suposa, es limiten a explicar allò que veuen i majoritàriament es veuen obligats a cenyir-se a un guió o, en el cas de Joaquim Maria Puyal, a un partit de futbol. Però sense guió i amb total llibertat poden ser imprevisibles. I ahir, en la lectura del pregó de festa major, Puyal va sorprendre per la seva creativitat i per la seva crítica política.

El periodista, nascut al carrer de la Palla del Barri Gòtic, no es va tallar ni un pèl i en el seu discurs de poc més d'una hora al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, va anunciar que al llarg dels anys i tenint en compte la història de Catalunya, havia tret una conclusió: 'Si els catalans anem junts, som imbatibles. Per tant, quan l'objectiu comú s'ho mereix cal superar les diferències', va defensar.

Unes 300 persones van omplir el Saló de Cent per veure-ho en directe

El discurs de Puyal va fer que les més de 300 persones que omplien el Saló de Cent recordessin imatges, sons i sensacions de la ciutat que ja no existeixen, com ara els venedors de diaris vespertins cridant pels carrers o els carros tirats per cavalls que tenien greus problemes per superar els revolts tancats del barri Gòtic. Puyal va fer un repàs per la història de la ciutat i va utilitzar algunes cançons que amenitzaven el discurs i feien que es disparessin els records dels assistents, que assentien amb el cap. Es va sentir Lluís Llach, Núria Feliu, Moncho, Els Pets i el Gato Pérez, entre molts d'altres. I entre música i records de la infància, el periodista va aprofitar per reivindicar 'el nostre orgull'. El periodista va recordar el 'coratge' de Pau Casals, quan va parlar a l'ONU i va criticar que actualment molts esportistes 'no són capaços de parlar ni en català ni en anglès' en els diferents escenaris internacionals per on es mouen. Ni tan sols va perdonar aquesta falta de compromís amb la pàtria a l'equip que representa Catalunya: 'Tampoc el Barça o els nostres artistes o els nostres professionals no ho tenen sempre prou clar quan van pel món', va retreure. Seguint en aquesta línia, el periodista va advertir que 'no seria inimaginable perdre la llengua' i va demanar als assistents: 'La clau és defensar el que és nostre'.

Enmig del discurs de Puyal també es va sentir la música del NO-DO. El periodista va recordar el boicot que van fer molts barcelonins l'any 1951 després que s'apugés el preu del tramvia, fet que va considerar 'un triomf de la ciutadania al franquisme' i va llegir l'informe d'un governador civil que, durant el franquisme, acusava Catalunya de 'provinciana', de patir 'incapacitat' i de reclamar un tractament especial en el règim de ciutats. Puyal va assegurar que 'la relació entre Barcelona i Catalunya, entre Madrid i Espanya' no ha canviat gaire des de llavors.

El pregoner va retreure al Barça que a vegades oblidi la seva catalanitat

Després de llançar tots els arguments patriòtics va aclarir: 'Res del que dic està dit amb l'esperit temorenc i conservador d'aquell que s'oposa i tem la transformació, l'evolució, el canvi'. Segons el periodista, aquesta reivindicació respon només a una invocació 'al respecte per les cultures i pels costums de tothom i també a la solidaritat amb els altres pobles'.

El moment més emotiu del discurs de Puyal, però, no va ser parlant ni del català ni de Catalunya. Puyal va recordar el naixement de TV3 i com Catalunya s'anava obrint pas. Però li feia falta una empenta, segons va dir, per situar-la al món. Puyal va recordar la imatge del president Jordi Pujol i el ministre Narcís Serra agafant entre tots dos Pasqual Maragall i fent salts d'alegria després de saber que Barcelona havia estat escollida per organitzar els Jocs Olímpics del 1992. 'Per això, potser és el moment de dir públicament: moltes gràcies, alcalde Pasqual Maragall'. Només pronunciar el seu nom, dins del Saló de Cent tothom va aplaudir amb força, i també amb tristor. L'escena va ser similar a la de l'any passat, quan el poeta Joan Margarit també va recordar Pasqual Maragall en el seu pregó.

El pregoner va advertir que encara hi ha risc que el català desaparegui

Poc després d'aquesta escena va reclamar als 'servidors públics' que exerceixin el lideratge. 'N'estem tips de gent que té l'ofici de lideratge! Ens calen líders de debò, que te'ls miris als ulls i te'ls creguis'. Davant d'ells hi havia tots els regidors de l'Ajuntament, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i polítics com ara Oriol Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida. També hi havia el cardenal Lluís Martínez Sistach. Entre els convidats hi havia antics regidors, familiars, famosos com ara La Maña i la Lloll i, presidint tota la sala, l'alcalde Xavier Trias.

Trias va explicar que per a ell ha estat un plaer demanar a Joaquim Maria Puyal que llegís el pregó 'en el primer any que sóc alcalde' i va descriure el periodista com una persona amb una gran 'sensibilitat humana' i que ha ajudat que el català fos una 'llengua viva'.

L'alcalde va demanar a tots els barcelonins que gaudeixin de la festa i que ho facin amb civisme, i va acabar així: 'Que comenci la festa major!'. A fora, a la plaça de Sant Jaume, se sentien els petards i la música i cap crit de protesta entre els ciutadans, per primera vegada en molts anys.