Público
Público

Quan la temeritat és inevitable

Moltes estacions del Maresme no disposen de passos subterranis per creuar les vies del tren

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

A l'estació d'Arenys de Mar tots els usuaris creuen les vies. La falta d'un pas subterrani o d'una rampa elevada en aquest punt de la línia 1 de Rodalies obliga les 5.000 persones que cada dia utilitzen el servei a conviure amb el perill. No és l'única estació del Maresme on encara manquen sistemes segurs per travessar les vies del tren. En moltes d'elles, l'única manera de creuar d'una banda a l'altra és caminar pels anomenats passos entaulonats, unes passarel·les de fusta o cautxú que descansen sobre el balast.

'Els problemes no només es concentren en el tram de l'estació', destaca l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes, que assegura que al llarg de tota la via 'hi ha llocs per on acostuma a passar la gent i això provoca alguns ensurts'.

Vinyes recorda l'atropellament mortal d'un veí de Canet de Mar ara fa tres anys. L'accident va passar molt a prop de l'estació i l'alcalde assegura que, més enllà de la construcció d'un pas soterrat per als usuaris dels trens de Rodalies, és imprescindible 'impermeabilitzar tota la via per evitar el perill'.

Malgrat que l'estació d'Arenys de Mar té quatre vies i tres andanes, és habitual utilitzar-ne només dues per als trens de Rodalies, els que cobreixen el trajecte en direcció l'Hospitalet o bé els que viatgen cap a Blanes.

De fet, els usuaris d'Arenys de Mar que es dirigeixen a Barcelona la majoria s'hi desplacen per anar a la feina al matí no han de creuar la via, però els que agafen el tren per anar als municipis que es troben al nord del Maresme o a la comarca de la Selva estan forçats a travessar els rails.

La situació es repeteix quan el gruix dels passatgers que arriben procedents de Barcelona han de passar per sobre les vies i arribar a l'estació. Una temeritat quotidiana que s'agreuja encara més quan les vies 3 i 4 a la banda mar entren en funcionament per motius tècnics o per augmentar la freqüència de pas d'alguns trens.

Amb tres quilòmetres de platges i un port de llarga tradició pesquera, Arenys de Mar és un dels municipis costaners del Maresme que més agrada als banyistes i pescadors professionals i aficionats per passar-hi els dies i les nits d'estiu. Molts d'ells escullen el tren per arribar-hi perquè els deixa a tocar del mar. Tot i que la drecera de les vies és l'escollida per la majoria d'usuaris en ser l'opció més fàcil i ràpida, hi ha una altra possibilitat, a través d'un pas subterrani que és a cent metres de l'estació. Però la majoria d'usuaris vénen de Barcelona i, per tant, encara que triïn l'opció 'segura', hauran d'acabar creuant alguna de les quatre vies.

El cas de Sant Pol de Mar encara es més complicat. Sant Pol té unes platges rocoses que la diferencien de la resta de la comarca, i això fa que sigui un lloc molt apreciat. Però Sant Pol té una estació del passat. Amb només dues vies i andanes laterals, el pas a nivell de paviment de cautxú no només serveix per als usuaris de Rodalies, sinó també per creuar a peu i amb cotxe l'avinguda del Doctor Furest, una de les principals artèries de comunicació a Sant Pol de Mar, que continua travessada pel ferrocarril.

Ni els avisos acústics ni la baixada de barreres dos minuts abans del pas dels trens eviten que la gent continuï creuant fins i tot corrent en un punt on a uns metres escassos hi ha un túnel del qual pot aparèixer un comboi en direcció Barcelona.

En un dia d'estiu s'hi poden veure famílies amb tota mena d'objectes per passar una jornada a la platja, grups de nenes i nens dels casals d'estiu o ciclomotors als quals no els queda altra opció que creuar el pas a nivell. 'Moltes vegades el temps entre la baixada de les barreres i el pas dels trens ens posa nerviosos', assegura un grup de joves 'amb ganes d'entrar a l'aigua'.