Joan Rosell no deixa la presidència de Foment del Treball. Des d'ahir té dret a quatre anys més de mandat, després de vèncer la candidatura del renovador Joaquim Boixareu en unes històriques eleccions en què es jugaven moltes coses. L'actual president va treure el doble de vots que el candidat i va aconseguir fins i tot que no entrés a la junta directiva. La legitimitat que alguns creien que havia perdut continua ferma. I Rosell no ho va dubtar. Es va abraçar al seu rival, com és habitual en aquestes ocasions, però la cortesia es va acabar aquí.

Instants després va deixar anar un discurs amb què va deixar les coses molt clares: no es deixarà influir pels seus oponents i té un model que ha aplicat i que continuarà aplicant. Ni tan sols va esmentar el nom de Boixareu. Els principals impulsors de Foment Futur, els mateixos que el qüestionen fora de la seu de Via Laietana des de fa uns mesos, ni van aplaudir el discurs, tot i que estaven a primera fila, just a tocar de Rosell.

El guanyador mantindrà el model de gestió malgrat les crítiques

El president de Foment els va deixar clar que a la patronal 'han de manar les àmplies majories i no les minories', en referència a les acusacions d'un estil excessivament presidencialista, en què les decisions es prenien sense tenir en compte els membres del comitè executiu ni la junta directiva. 'Qui vol participar, pot treballar', va comminar els seus crítics, després d'assegurar que a Foment 'tindrà veu tothom'.

En una altra indirecta amb direcció clara, va assegurar que Foment té un equip ampli, de 200 persones i múltiples comissions que són les que fan la feina. D'aquí que advertís que el model que ell defensa és el dels 'projectes de baix a dalt', i que, sobretot, no són fruit de la 'improvisació', tot i que aquesta afirmació també es podia interpretar com la clau que el va portar a trencar el procés d'integració entre Foment i Pimec, un procés de fusió que els reformadors han defensat des del primer moment. Tot plegat, va dir, és la 'línia recta' que seguirà en el seu nou mandat.

I en el vessant polític, Rosell defensa 'la independència', després que a l'equip dels seus rivals se'ls hagi acusat de ser dependents de Convergència i Unió, mentre que a ell se'l titllava d'excessivament complaent amb les administracions. Respecte a això últim, va assegurar que 'no trencarem cap pont, perquè s'haurien de tornar a construir', en considerar que el diàleg amb les institucions és imprescindible per governar. Gairebé tot el discurs va ser una resposta al decàleg crític presentat per Foment Futur.

La candidatura renovadora creu que el seu projecte segueix vigent

Rosell va passar la piconadora tant amb el seu discurs com amb l'elecció dels membres de la junta directiva, on no va deixar opció a cap dels 22 candidats a la junta directiva que Boixareu havia presentat juntament amb la seva candidatura. Ni tan sols ell hi va entrar.

'Jo no hauria fet aquest discurs, hauria estat molt diferent', deia Boixareu després, mentre es tocava amb la mà esquerra el pit, assenyalant el paper en què portava escrita la seva intervenció de virtual guanyador. No va ser possible.

O no hi ha hagut temps per bastir una alternativa fiable o l'aparell que dóna suport a Rosell és massa consistent després de quinze anys al capdavant de la patronal més important de Catalunya i la territorial més influent de la CEOE, amb el permís de la madrilenya, la CEIM.

Rosell decidirà dilluns si opta a la presidència de la patronal espanyola

Els resultats deixen poc lloc a les especulacions. Els 1.760 vots de suport a Rosell dupliquen els de Boixareu (866), que presentava com a principal aval el suport de les poderoses patronals metal·lúrgica i química. Ni tan sols l'alta participació a les eleccions, del 87%, va permetre igualar les coses. El 67% de Rosell i el 32,9% de Boixareu van sorprendre la seguretat d'uns i la il·lusió dels altres.

Abans de conèixer els resultats, un empresari afí a Rosell vaticinava un 65%-35%, molt pròxim a l'assolit finalment. Però a l'altra banda, a la dels reformistes, no s'esperava menys que un 40% dels vots. Per això les cares llargues que aguantava l'equip de Foment Futur mentre encaixava mans amb membres de Foment. Res a veure amb les converses calmades que s'havien pogut veure minuts abans, quan des de la taula cridaven una per una l'organització que havia de dipositar el seu vot.

Una victòria a la CEOE significaria també una nova etapa a Foment

'Crec que Foment mai no tornarà a ser el que era', va dir Boixareu després de conèixer els resultats. Però segons el que va dir Rosell durant el seu discurs, res no canviarà de fons a la patronal mentre ell hi sigui, així que als renovadors només els queda la possibilitat que l'actual president faci un pas endavant, lluiti per la presidència de la CEOE, guanyi i marxi a Madrid, i deixi via lliure a Barcelona.

Aquesta possibilitat només se sabrà dilluns vinent, durant la reunió de la junta directiva de Foment del Treball. Demà, Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE, convocarà eleccions a la patronal. Ara, amb els resultats a la mà, Rosell torna a estar legitimat per optar a liderar la patronal espanyola i haurà de decidir si es presenta. Si nota el suport unitari de la cúpula de l'organització catalana, hi presentarà batalla, va dir anit.

I tot apunta que ningú li negarà la possibilitat ara que surt reforçat d'un procés electoral que havia posat en dubte el seu poder. Al juny ja el van pressionar perquè li digués a Díaz Ferrán que plegués, i ara li exigiran que presenti una candidatura amb l'objectiu d'arribar fins al final. A Madrid els seus valedors poden respirar tranquils, tot i que probablement tampoc no correrà tot sol aquesta cursa, en la qual organitzacions territorials i sectorials veuen una oportunitat de guanyar pes i protagonisme.

Respecte a les novetats que pugui plantejar Foment del Treball en els pròxims quatre anys, n'hi ha una de bàsica, i que l'apropa justament al model de Pimec, la patronal de petites i mitjanes empreses. Això passa per oferir serveis directes a les empreses associades i convertir-se, en certa manera, en una gestoria. Fins ara Foment sempre havia renunciat a aquest model d'organització patronal.