Dissabte rebaixes salarials als funcionaris. Ahir, reducció de les plantilles. La retallada en dos actes del Govern amenaça amb un greu conflicte laboral a la Generalitat, després que el consell executiu acordés no cobrir la meitat de les jubilacions que es facin en sectors crítics dels serveis públics com són l'educació, la sanitat (el sistema d'emergències mèdiques inclòs) i les oficines de treball. En la resta dels àmbits de l'administració només es cobrirà un de cada deu jubilats. I està previst també retallar un 10% del capítol destinat a substitucions en cas de baixes, necessitat de reforços i hores extres.

A CCOO tenen comptabilitzats a Ensenyament 1.500 jubilacions previstes per aquest any, mentre que a l'Institut Català de la Salut n'hi consten 400 més. Només en aquests dos casos suposa perdre aquest any mil professionals si només se n'acaba cobrint la meitat. Les dades, no obstant això, són pitjors si es tenen en compte les estadístiques del Departament de Governació, que comptabilitza 9.000 funcionaris de la Generalitat en edat per poder-se jubilar: a partir dels 60 anys, sempre que s'hagin acumulat més de 15 anys de cotització social.

Els sindicats no descarten la via judicial i prometen més mobilitzacions

Amb aquestes dades, les centrals sindicals estan en alerta, després d'una decisió del Govern que els va agafar a contrapeu. 'És un atemptat als serveis públics; no es cobreix la demanda de serveis, ni en els mínims', lamentava la secretària general de CCOO, Dolors Llobet. Encarna Fernández, de la federació de serveis públics de la UGT, era pessimista quant al futur. 'Això acaba de començar: han començat amb els més dèbils i continuaran amb les empreses concertades amb la Generalitat', va dir.

Les dues centrals esperen la convocatòria de vaga del pròxim dimarts per saber quin és l'estat d'opinió de les bases del funcionaris respecte a les retallades. Però ja pensen en noves mobilitzacions per fer palès el seu disgust. I els seus gabinets jurídics estudien la via dels tribunals per l'atac que creuen que el Govern està cometent contra alguns convenis.

El Govern, comandat pel conseller de Finances, Antoni Castells, ha tancat ja retallades per aquest any per un import de 1.670 milions d'euros. I una quarta part (408 milions) va a compte de les partides del personal de la Generalitat i dels concerts amb empreses privades que ofereixen serveis públics. Per al pròxim exercici els objectius seran encara més ambiciosos.

'Han començat a retallar pels més febles', valora Comissions Obreres

La tensió creix a mesura que passen els dies, que es coneixen les mesures del Govern i s'apuja el volum de missatges vinculats amb el copagament. I el Govern no acaba de convèncer tot i els tocs d'imatge que intenta donar, amb la pujada dels impostos a les rendes més altes (vegeu més informació a la pàgina 18), la racionalització d'empreses públiques i una reducció del 5% en el nombre d'alts càrrecs i directius de les empreses públiques de la Generalitat. Aquesta última mesura suposarà l'acomiadament de 10 persones, si es té en compte que hi ha 210 càrrecs de confiança, que veuran com se'ls retallen també un 10% les dietes per assistir a consells d'administració.

Es tracta així aquesta d'una aposta més de bones inten­cions que resultadista. La Generalitat també va decidir ahir reduir el nombre d'entitats del sector públic en un 25%. De les 247 empreses, fundacions, consorcis i instituts existents en desapareixeran 63, després de ser dissolts o quedar integrats en altres organismes. Castells va estimar ahir que aquesta mesura estalviarà a la Generalitat 25 milions d'euros més, però es desconeix encara quin serà l'efecte en la duplicitat de tasques. I en paral·lel, Castells va assegurar que estudia castigar els funcio­naris que hagin faltat al seu lloc de treball més de cinc vegades sense haver-ho justificat retirant-los el complement de productivitat.

El que sí que es veu molt clar és com afectarà la retallada del dèficit sobre l'obra pública que executa la Generalitat a Catalunya. Hi ha prevista una retallada de 531 milionsd'euros en inversions, i la pitjor part se l'endurà la línia 9 del metro, una obra projectada per CiU, que ha sofert increments pressupostaris espectaculars i que ara veurà com 250 milions d'euros que s'hi havien d'invertir aquest any es deixen per anys vinents. El conseller de Política Territorial,Joaquim Nadal, va assegurar que l'acord de govern no suposa 'cap modificació substancial' en la infraestructura, que podrà ser entregada igualment el 2014.

La Generalitat preveia invertir aquest any en l'obra 780 milions d'euros a través de la seva empresa pública Ifercat, dels quals 190 milions ja s'haurien gastat en les obres fetes fins ara. Les estacions es continuaran construint perquè estan adjudicades en règim de concessió no van a càrrec del pressupost públic i l'obra civil sí que patirà endarreriments per valor de 250 milions, que, previsiblement, podran ser recuperats en els pròxims anys de construcció.

El Govern va decidir reduir131 milions d'euros d'inver­sions vinculades a diferents departaments de la Generalitat per obres d'edificació i que havien d'anar a càrrec de Gisa o d'ICF Equipaments. Això vol dir que es podrien quedar en algun calaix projectes de centres escolars i ambulatoris que estaven pendents de licitar-se o de començar-se a construir durant aquest any.

Abans del mes de setembre, les diferents conselleries del Govern hauran de remetre al Departament d'Economia un pla individualitzat d'estalvis addicionals en què hauran d'identificar les despeses que generin menys valor públic i siguin menys prioritàries en el context actual.