Público
Público

Sitges busca l'equilibri entre cultura i oci nocturn

La vila del Garraf torna a viure una etapa de creixent popularitat que no l'allibera de problemes: l'incivisme i els alts preus dels pisos

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Si a principis del segle XIX a Santiago Rusiñol li diuen que aquell petit municipi del mig del Garraf, on ell acabava de construir el Cau Ferrat, seria seu de festivals internacionals de cinema, grans carnavals, macrofestes gais, trobades dels grans magnats del planeta i indret d'urbanitzacions de luxe, segurament hauria pres per boig el futuròleg de torn. Però el cert és que Sitges ha viscut un canvi impensable i ara com ara s'ha convertit en la suma d'elements diversos que la converteixen en un dels municipis més singulars de la costa de Barcelona.

Pels carrers empedrats dels voltants de l'església de Sant Bartomeu (estampa de tota postal del poble), és habitual veure-hi una mescla dels veïns nadius amb estrangers delatats per l'idioma, el vestir i les càmeres de fotos esgotant les targetes de memòria. No és estrany que algú que camini pel carrer de la Davallada quedi embadocat pels petits racons, el museu Cau Ferrat i el Palau Maricel, dues mostres de Modernisme concentrat. Durant aquests dies i fins al 17 d'octubre, però, el centre queda eclipsat pel cinema amb la celebració del 43è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que porta fins al municipi centenars d'actors, directors i productors del gènere. Al costat d'ells, periodistes del tot el món segueixen un festival que atrau més de 100.000 cinèfils amants del terror i la ciència-ficció, que no només gaudeixen de les pel·lícules sinó també de tot el que es respira al poble.

Des de fa quatre anys han augmentat els locals d'oci, i això ha generat queixes entre els veïns

Sense anar més lluny, dissabte una desfilada de zombis es va apoderar dels carrers i va fer saltar més d'un crit a aquells que no els fa gens de gràcia tot aquest món terrorífic. Amb zombis o sense, Sitges s'ha convertit en un pol d'atracció turística que omple els hotels cada estiu. Sovint, amb turistes que s'han deixat guiar pel boca-orella que els ha dit que és un lloc idíl·lic per als homosexuals. El perquè? No se sap, però amb el pas dels anys s'han consolidat diversos locals que atreuen aquest tipus de turisme.

La convivència entre turistes i sitgetans durant el dia és cordial, però els maldecaps arriben a la nit. O, més ben dit, a la matinada. Els veïns passen a ser un sector, i els visitants amb ganes de festa sense límits, un altre. Però no els queda més remei que conviure junts perquè els locals d'oci queden concentrats en quatre carrers. Un dels punts més conflictius és el carrer Bonaire, paral·lel a Dos de Maig (conegut des dels anys seixanta com el carrer del Pecat perquè s'hi concentren locals de festa).

El preu dels pisos obliga molts joves sitgetans a buscar l'emancipació a municipis propers

A principis d'estiu, els veïns van penjar pancartes suplicant comprensió als que surten de festa, criden, beuen, canten i deixen restes d'haver superat els seus propis límits de consum d'alcohol. També asseguren que s'hi trafica amb droga i afirmen que les relacions sexuals entre parelles d'homes al portal de casa és el pa de cada cap de setmana (i el de cada dia durant els mesos d'estiu): 'No és lògic que hagi de saltar parelles en plena feina' quan surto de casa per anar a treballar', explica un veí, mentre n'hi ha una altra que directament parla de 'degradació total del barri'.

El volum de locals d'oci ha anat en augment des de fa uns quatre anys, i fa mesos que intenten negociar amb l'ajuntament per aconseguir dormir a les nits. Amb la normativa a la mà, el consistori diu que no pot fer res més que campanyes de civisme i controls de so dins els locals. Els veïns, però, reclamen càmeres de seguretat, més presència policial i una ordenança més estricta que castigui l'incivisme, tal com en el seu dia va fer la ciutat de Barcelona. Des del consistori sitgetà, en canvi, s'emparen en la taula de treball que mantenen amb els mateixos veïns i els propietaris dels locals, i neguen que la presència policial pugui resoldre el conflicte, 'perquè solucionar aquests problemes amb policies és un sistema que ha passat a la història, hem de trobar altres mètodes i aprendre a fer pedagogia', diu el regidor de Seguretat de Sitges, Antoni Caballero.

Mentre no troben un acord, els veïns recullen signatures per aconseguir més suport, i han dut la qüestió al Síndic de Greuges. Asseguren que la convivència amb aquest volum d'oci nocturn i d'escàndol és impossible. 'Això sí, quan passa la màquina de la neteja a primera hora del matí és com si no hagués passat res', afirma un veí.

Segurament cap d'aquests turistes que es passen la nit de festa no es plantejarà anar a viure a Sitges. No perquè el poble no sigui un bon lloc per quedar-s'hi, sinó perquè és possible que la seva economia no ho pugui assumir: és el segon municipi d'Espanya amb el metre quadrat més car (4.695 euros de mitjana), per darrere de Sant Sebastià.

Això ha aturat el creixement demogràfic dels últims 20 anys. Ara, aquells sitgetans que volen independitzar-se sovint han de buscar pis a Vilanova o Cubelles. Mentrestant, el tancament dels establiments tradicionals ha estat progressiu per culpa de les grans superfícies dels afores. 'Volem un Sitges viu amb botigues al carrer, perquè sabem que també són un atractiu turístic, però cada vegada ho tenim més complicat', explica Antonio Fuertes, president de la federació de comerciants locals.