Público
Público

El teatre vol obrir el debat social

Als escenaris de Barcelona coincideixen diverses obres que plantegen problemàtiques actuals i polèmiques

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La crisi mana. És el gran tema de conversa als bars amb permís del Mundial i de Millet, als mitjans de comunicació, a la feina entre els que encara la conservin. I el teatre no se n'escapa. Els escenaris de Barcelona, del Grec i de fora del Grec, fa mesos que reflecteixen, denuncien, expliquen... interpreten aquesta trillada crisi global. 'En aquest període, cal que representem la societat actual damunt de l'escenari, amb emocions, drames o humor, però sempre mirant d'enganxar l'espectador exigint-li un compromís', diu Julio Álvarez, director artístic del Teatre Tantarantana.

Aquesta sala ha apostat per tancar la temporada tenint molt present aquesta crisi global que patim. Al juny, Educador social en Alaska ha posat sobre la taula els problemes més quotidians de la mà d'un educador social i a través d'un blog real. El solitari oest, que va acabar ahir, 'explica el que ens és més proper: les misèries humanes'. Contra el progrés (del 7 al 18 de juliol), de la companyia Teatre al Detall, és un text d'Esteve Soler que 'narra amb fets molt propers la crisi de la fe, la deshumanització i l'educació, a través de la comèdia i de l'horror', en paraules del seu director, Joan Maria Segura.

L'humor és clau en el teatre de denúncia, fins i tot en els drames

Estem parlant del principal debat que es planteja al voltant del teatre: la seva funció. 'És una eina social', assevera Empar López, directora del Teatre del Raval. 'Crec hi ha de tot: obres de denúncia, versionsde clàssics, simples entreteniments, però totes, encara que semblin frívoles, compleixen una missió social. Nosaltres busquem temes que sensibilitzin la gent i el d'aquesta obra és molt proper a nosaltres: la justícia, la pietat, l'ètica'.

A la seva sala, Silenciados plantejava un altre dels temes candents en el debat social, la discriminació sexual. El seu director, Gustavo del Río, aposta obertament per la denúncia: 'És una obra que aspira a fer visible una qüestió molt actual que, encara que en alguns està molt assumida, en el món rural no ho està tant i en alguns països encara està penada amb la mort'. Del Río ha representat l'obra a Mèxic i a Colòmbia. 'A Bogotà, per exemple, la situació és l'oposada a aquí. La gent va debatre, es va sentir alliberada veient l'obra, i així ho vam percebre'. El director madrileny dubta que la seva obra faci canviar d'idea a ningú, però s'acontenta a crear debat.

La por al món laboral està molt present en els textos teatrals

La Muntaner estrena la setmana que ve la premiada El congelador (del 7 de juliol a l'1 d'agost), de la companyia Oscura Teatre, un text d'Abel Zamora dirigit per Sergio Caballero i interpretat per tots dos. Un carnisser i el seu empleat es queden tancats al frigorífic de la botiga. Els somnis, les il·lusions, les esperances afloren entre riures i plors, amb un toc realista, en una situació tan absurda com exemplar: 'La por, la ràbia, la soledat, l'odi... els sentiments que en el caos dels carrers queden amagats afloren en un petit espai fred i inhòspit', diu Caballero.

El Lliure ha recuperat una tragèdia ja clàssica de David Mamet, American Buffalo (fins al 25 de juliol), en la qual tres tipus ideen un robatori. És una manera de reflectir la situació actual a través d'un dels textos claus del teatre del segle passat. 'La virtut de Mamet és fer que ens puguem reconèixer en aquests tres pobres diables', diu Julio Manrique, que dirigeix l'obra. 'Per això és un text ple de vigor i de veritat'. La veritat de tota la gent que, d'una o altra manera, intenten sortir d'una rutina que els tortura dia rere dia.

Al TNC Iago Pericot fa una interpretació de la vio­lència a La Venus de Willendorf. A través d'una estatueta prehistòrica que posa en evidència les pors i les fòbies actuals, començant per la versió que fa d'un cas tan mediàtic com va ser l'assassinat d'una indigent en un caixer automàtic a Barcelona. Igual de mediàtic és el Barça, que dóna peu a Sergi Belbel, director artístic del TNC, a escriure Fora de joc (al Capitol, fins a l'1 d'agost). L'obra, dirigida per Cristina Clemente, treu la conclusió, tan actual, que tot i la crisi, els problemes amb la immigració o la feina, 'una alegria, com la de la Champions que va guanyar l'equip de Guardiola, omple l'ambient de felicitat', explica Belbel.

El món laboral és una altra de les grans pors de la societat occidental. A la Sala Muntaner, Xavier Pujolràs esbudella a Alopexidin la por a perdre la feina. I ho fa amb humor, una eina que es manifesta cada cop més útil. 'En el fons, riem d'una cosa que no té cap gràcia', admet el director, autor i actor de l'obra, 'però ens dóna peu a denunciar-la'. El mateix pensa Gemma Beltrán, directora i autora de la destructiva Asufre, amb més d'un any d'èxit: 'De vegades penso: Ostres, estem rient de coses molt fortes!', és la manera de criticar-les'. Però l'humor va més enllà.

Guillem Clua, que ha representat Marburg al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un catàleg de les pors de la societat occidental, reconeix la seva necessitat fins i tot en drames: 'És molt delicat, però necessari perquè el drama funcioni millor. Si parlem de coses pertorbadores cal pair-les amb una mica d'humor'. Riure i plorar, tot a la vegada.