Público
Público

Tot el poder per a CiU

  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Le_SSRqhistòric sorpasso de Convergència i Unió sobre els socialistes obre definitivament una nova etapa en la política de Catalunya. L'afirmació de la federació nacionalista com a nova força hegemònica a Catalunya i tercera força parlamentària de l'Estat coincideix no per atzar amb el nou desembarcament de la dreta a la cúspide del poder de l'Estat amb plens poders. El tens empat dibuixat pels sondejos s'ha resolt finalment amb una tercera variant imprevista: la coalició conduïda en campanya per Duran i Lleida no només ha evitat ser fagocitada per l'empenta del PP, sinó que ha surfejat sobre l'onada del tsunami blau per carregar-se els socialistes per molt temps.

'Tres de tres, ei!', va clamar ahir a la nit Artur Mas per celebrar el hat trick de CiU. Un resultat sense precedents en la història recent de Catalunya. 'Hem fet el triplet!', va cridar el president sense necessitat ja de fer més sang amb jocs de paraules amb el Tripartit. S'ha obert sens dubte un nou cicle d'evolució incerta, però que lliga de forma irreversible i íntima durant la pròxima legislatura a la dreta catalanista amb la dreta espanyolista. Un guió sense desenllaç clar.

'Hem perdut les eleccions, però no estem derrotats', afirma Chacón

La clara remuntada d'ERC sota el nou tàndem Junqueras-Bosch també és útil per a CiU en la mesura que reforça les seves posicions sobiranistes i la possibilitat d'alternar acords al Parlament. Amb raó, la tercera i definitiva injecció d'eufòria de la plana major de CiU va contrastar ahir a la nit amb la fúnebre compareixença de Carme Chacón, flanquejada per l'expresident Montilla i el cap de campanya i número dos del partit, José Zaragoza. 'Hem perdut les eleccions, però no estem derrotats', va afirmar la candidata en un últim esforç de convicció. La desfeta del PSC, que pretenia almenys salvar els mobles del socialisme mantenint la seva primacia a Catalunya, amb prou feines ha pogut resistir el cop de gràcia a la demarcació de Barcelona, gràcies a un agònic grapat de diversos milers de vots. La doble tenalla CiU-PP ha polvoritzat definitivament el PSC, que afronta una llarga travessia en el desert precedida per la penitència d'un congrés del qual ningú sap ara mateix res de res. Ha passat d'arribar massa tard a presentar ara massa aviat. Un desastre incommensurable.

La justificada eufòria de CiU, però, limita pel sud amb la poderosa nova majoria instal·lada al Congrés. L'aposta de la federació nacionalista pel pacte fiscal s'enfronta ara a un partit hostil a qualsevol altra experiment territorial que no sigui la recentralització del model autonòmic sota l'excusa de l'explosió del dèficit i el deute i el nou catecisme de rigor dictat per la cancellera Angela Merkel i el BCE.

Malgrat la fita de Duran, CiU s'enfronta ara a la majoria del PP

La transformació radical de l'escenari polític català consagra el nou lideratge de les forces conservadores i aporta un aval inesperat a les polítiques d'ajust iniciades a Catalunya i imitades en altres territoris de l'Estat. Des d'aquest punt de vista, el brusc desplaçament del PSC com a partit vertebrador de l'espai social i nacional des de l'esquerra catalanista obre un buit que s'ofereix a disposició d'ICV-EUiA, tercera força guanyadora en els transcendentals comicis d'ahir.

La coalició ecosocialista, crescuda amb un discurs antiliberal i antimundialista, ha cobrat nou impuls amb Joan Coscubiela i es perfila com el partit regent del convuls espai de l'esquerra parlamentària catalana, arrasat per l'empenta de la dreta en la seva doble expressió CiU i PP. Una fórmula explosiva que promet donar molt de si en la nova legislatura, dins i fora de Catalunya. Els pressupostos de la Generalitat seran la primera prova.