Público
Público

Tren cap a la prosperitat

Catalunya i el País Valencià tornen a unir-se per reclamar el corredor del Mediterrani

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Empresaris catalans i valencians van tornar a fer pinya ahir per reclamar la connexió ferroviària amb via d'ample europeu dels seus ports amb la frontera francesa. Deixant enrere les seves diferències polítiques, ja ho van fer a Barcelona l'abril de l'any passat els mateixos consellers d'Economia dels Governs de Catalunya i el País Valencià, Antoni Castells i Gerardo Camps, respectivament. Les cambres de comerç de les dues comunitats van triar aquesta vegada València per presentar un estudi que vol evidenciar la importància estratègica de traçar una línia de transport de mercaderies per l'eix costaner del Mediterrani, el més dinàmic de tot Espanya.

El 15 de setembre finalitza el període d'al·legacions per aconseguir que la Comissió Europea inclogui entre les seves actuacions prioritàries dins les xarxes transeuropees del transport la construcció de la nova línia, que connectaria el port d'Algesires amb la frontera francesa i continuaria fins al Rin alemany. El president de la Cambra de València, José Vicente Morata, i el de Barcelona, Miquel Valls, van reiterar que el corredor és un 'eix absolutament prioritari per l'economia espanyola i per l'europea'.

Les cambres pressionen a Blanco perquè defensi el corredor a Europa

Davant les reclamacions que han fet totes les comunitats que integren el corredor Andalusia, Almeria, Múrcia, País Valencià i Catalunya, el ministre de Foment, José Blanco, es va comprometre a convertir la seva construcció en una de les prioritats del Govern i va assegurar que l'Executiu presentaria al·legacions en favor d'aquesta infraestructura. Però encara no ho ha fet. 'Confiem que compleixi amb la seva paraula', va dir ahir Miquel Valls després de la nova presentació.

Per això, a pocs dies que acabi el termini, les cambres de comerç van esperonar els empresaris de les dues comunitats que han liderat les mobilitzacions per exercir 'la màxima pressió' al ministre, en paraules de Valls. L'eix que uniria el nord d'Àfrica amb el centre d'Europa va quedar fora de les prioritats de la UE en el document que va elaborar el 1994 sobre les infraestructures necessàries per al desenvolupament del territori.

Però aquesta planificació es revisa periòdicament. Valls va lamentar que el 2003, en l'anterior actualització del document, el Govern espanyol no va reclamar situar l'obra com a preferent.

El 15 de setembre finalitza el periode d'alegacions al pla d'infraestructures

Les raons per prioritzar la xarxa ferroviària són, per Valls, 'evidents'. Segons les dades de l'estudi, el 55% del volum de mercaderies que es mouen a Espanya es transporten pel corredor del Mediterrani. De la mateixa manera, el 60% del trànsit marítim del regne passa pels seus ports. Són també els que han crescut a més velocitat, amb un 40% més d'intercanvis en els últims nous anys, mentre que en el conjunt de ports només han augmentat un 22%.

Ja fa dos anys que les cambres de comerç de Barcelona i València van crear l'Observatori d'Infraestructures i van encarregar l'informe presentat ahir, tot i que no se n'ha distribuït encara cap còpia.

En la seva presentació, Valls va explicar que el ferrocarril és bàsic per al desenvolupament de les empreses en un territori que rep la quarta part del capital estranger invertit a Espanya i on el nombre d'activitats econòmiques va créixer un 4,3% de mitjana, per sobre del 4% de tot el territori espanyol.

En concret, les dues cambres de comerç van reclamar la planificació i la reserva de sòl des d'Algesires fins a Portbou per a la construcció d'un eix ferroviari amb dues plataformes independents de doble via pel trànsit de llarg recorregut de passatgers i mercaderies. L'ample internacional permetria la connexió de tots els ports del Mediterrani amb la xarxa europea. Davant unes carreteres actualment molt saturades, el projecte permetria cobrir la demanda de transport amb connexions més àgils per carretera i tren.

En un moment de crisi econòmica, per les dues cambres, el projecte, a part de dinamitzar l'activitat econòmica, suposa una 'inversió generadora de riquesa' i d'ajuda a les empreses perquè siguin 'més competitives'.

L'estudi de l'Observatori defensa la viabilitat del projecte, tot i el cost econòmic, que s'eleva a 177.765 milions d'euros, segons Ferrmed, el lobby empresarial europeu que defensa la creació de l'eix de mercaderies d'Algesires a Finlàndia.

L'informe xifra el retorn de la inversió en un 11%. L'estudi no explicita quines eines cal utilitzar per finançar els treballs de construcció. Però el president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, va assenyalar que 'perquè hi hagi finançament privat hi ha d'haver gestió privada dels serveis', informa Efe. Sobre aquest debat, Valls va afegir que la liberalització del transport europeu 'permetrà l'entrada de nous operadors i nous capitals'. Per Valls, les inversions 's'han de fer en funció de les taxes de retorn'.

La reclamació a Foment sobre l'agilització de la construcció del traçat per a mercaderies d'ample europeu és vella. A Catalunya la subscriuen les patronals Foment del Treball i Pimec. Dins del corredor s'integren també les obres per a l'arribada de les vies d'ample internacional al port de Barcelona, un projecte planificat l'any 2001 que arrossega molt retard i que no estarà llest, com a molt aviat, fins al 2014.

L'ajuntament i el Port de Barcelona van demanar fa uns dies al ministre de Foment, José Blanco, que agilitzi les obres, que es portaran a terme mitjançant fons públics i privats.

A Espanya, el ferrocarril només transporta el 4% de les mercaderies, davant el 15% a Alemanya, el 10% a França i 9% a Itàlia. La saturació de les carreteres i el combustible fan pujar el cost del transport viari. L'objectiu de Ferrmed és que el tren acabi traslladant el 35% de les mercaderies en el conjunt dels països de la Unió Europea.