Público
Público

Tres anys d'espera per vendre un edifici de Gaudí

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Pocs se'n recorden, però el 2007 la Casa Vicens d'Antoni Gaudí es va posar a la venda per uns 35 milions d'euros. Diferents anuncis apareguts a la premsa anglesa van aixecar la llebre i van donar a conèixer la intenció de la família Herrero Jover amb qui Públic ha intentat contactar en diferents ocasions sense èxit de desprendre's de l'edifici construït entre el 1883 i el 1888 per l'arquitecte català. Quasi tres anys després, la transacció continua sense materialitzar-se, tot i que des de la immobilià­ria que gestiona la venda, Altadición, asseguren que tenen clients interessats. La promotora afirma ara que per uns 30 milions, fins i tot per una mica menys, la traspassarien.

Sens dubte la crisi econòmica no ajudarà a tancar l'operació. Si fa tres anys, amb la bombolla immobiliària encara sense esclatar, la Casa Vicens no es va vendre, ara aconseguir que algú posi els diners sobre la taula sembla una missió quasi impossible. De fet, la promotora ja s'ha hagut d'oblidar d'un client perquè els bancs, amb la retallada dels crèdits, no li van voler donar una hipoteca.

Els experts creuen que 30 o 35 milions és un preu fora de mercat

El president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Joan Ollé, opina que demanar 30 o 35 milions d'euros 'és un preu fora de mercat, hi hagi o no hi hagi crisi'. Ollé, que rebaixa el preu com a mínim fins a la meitat, explica que a l'hora de taxar un immoble es té en compte la ubicació, la superfície, com està estructurat i l'ús que se li pot donar. Segons Ollé, tenint en compte aquests paràmetres una casa que s'utilitza com a habitatge situada en un carrer petit de Gràcia la Casa Vicens és al carrer de les Carolines,de prop de 700 metres quadrats distribuïts en quatre nivells no pot valer tants diners. I sosté que en posar una xifra tan astronòmica s'afegeixen al preu aspectes com els artístics i el nom de Gaudí, que no tenen res a veure amb el preu real. En qualsevol cas, el president dels API creu que intentar vendre-la per 35 milions és com jugar a una loteria amb 100.000 milions de números.

El director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jaume Sanmartí, té una opinió semblant i veu difícil que l'operació es pugui tancar amb èxit. 'Aquest preu només el pot pagar una administració pública'. I afegeix: 'No és dels millors edificis de l'arquitecte'. És un treball de joventut, primerenc, amb una planta convencional.

«No és dels millors treballs de l'arquitecte. És de joventut»

La casa es ven per internet a través d'una web (casavicens.es), on l'edifici es publicita en rus, japonès, xinès, anglès i àrab, però no hi apareix cap referència en català o en castellà. Pel que sembla, la immobiliària que comercialitza la casa veu poc probable trobar un comprador a casa nostra. 'La majoria d'ofertes són estrangeres. Ara hi ha interessat un client rus', asseguren fonts d'aquesta immobiliària russa amb seu a Platja d'Aro (Baix Empordà), que diuen que tenen la venda en exclusiva.

En qualsevol cas si la venda es concreta, l'última paraula la tindrà la Generalitat de Catalunya. Segons la llei del patrimoni cultural català del 1993, la part venedora haurà d'informar el Govern abans de portar a terme l'operació i aquest si ho desitja podrà exercir el dret de tempteig, ja que la Casa Vicens és un bé d'interès nacional. 'En el moment que això passi explica un portaveu del Departament de Cultura es valorarà i es decidirà'. Però atesos els moments de penúria econòmica sembla poc probable que la Generalitat es gasti 30 o 35 milions. Segons el president dels API, si l'administració paga encara que sigui una tercera part del que es demana seria fer un mal ús dels diners dels ciutadans.

Actualment, la Casa Vicens està tancada al públic perquè és un habitatge. Però en el moment que es produeixi la venda tot això canviarà i la Generalitat té previst fer complir l'article 30 de la llei de patrimoni català, que obliga la propietat, en els béns d'interès nacional, a establir un règim de visites 'almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèvia­ment planificades', com ja es fa, per exemple, a altres immobles com la Casa Batlló i la Pedrera.