Público
Público

La UB afronta dividida el seuambiciós pla de reformes

La Universitat de Barcelona intenta aconseguir unes estructures més àgils i menys costoses per ser sostenible

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

¿Com serà la Universitat de Barcelona (UB) d'aquí quatre anys? El claustre de la institució va iniciar ahir aquest debat impulsat per un document intern que augura modificacions profundes en tots els sentits. Des de la reducció d'òrgans de direcció fins a la fusió de centres i facultats, passant per la introducció d'una nova fórmula de contractació laboral o l'obertura a noves vies de finançament.

El seu rector, Dídac Ramírez, va assegurar que la interlocució encetada pretén avançar-se a propostes que puguin arribar des de la Generalitat o del Ministeri d'Educació, 'que poden guiar argumentacions que no sempre tenen en compte la nostra realitat'. Però el seu discurs no va acabar de quallar entre bona part dels membres, que van criticar amb duresa els elements analitzats en l'informe Projecte governança UB. Després de l'oposició al Pla Bolonya, una part del professorat, de l'alumnat i del personal administratiu es va mostrar desconfiat davant un projecte que intenta aprofundir en el denominat Espai Europeu d'Educació Superior, sota el paraigua de l'Estratègia Universitat 2015.

La UB preveu fusionar òrgans de govern, facultats i trobar nous recursos

L'estudiant Àlex Morcuende, del sindicat Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), va assenyalar el procés com un desig d'aconseguir 'l'abolició de la democràcia universitària' i la 'mercantilització' i 'privatització' de l'educació de grau superior. A causa d'aquesta desconfiança, un grup d'estudiants es va concentrar ahir a les portes del paranimf de la UB, on es va celebrar el claustre, cridant 'Fora les empreses de la universitat'.

Un dels plantejaments introduïts pel consell assessor al document de treball és que una majoria de membres externs a la universitat puguin controlar les línies de la institució. Aquest és un dels punts més polèmics que comporta el debat iniciat ahir, sobretot per l'interès de la direcció de la universitat de fusionar els actuals consell rector i social i reduir-ne el nombre de membres. El resultat seria acotar la participació de tots els col·lectius que conviuen i participen en la institució i podria donar, precisament, més pes a figures empresarials o polítiques que no estan vinculades de forma directa a la universitat. És el que el claustral Alfredo Espinola va considerar tenir una universitat 'oligàrquica i dirigida', en què 'el rector proposa quin amo' els dirigeix. 'Estem parlant de reduir la poca democràcia que li queda a la universitat pública', va dir un altre membre del claustre.

El document presentat ahir considera que 'els membres externs haurien de ser escollits pel seu mèrit personal i nomenats per les administracions públiques competents i haurien d'actuar amb total independència i a títol personal'. Els membres externs també podrien tenir participació en els centres de la UB.

L'inici del debat desagrada a part del claustre, que tem la 'mercantilització'

L'informe assegura que hi ha una llarga llista d'òrgans de govern en el si de la universitat, existència que només està avalada per la llei estatal que regula que totes les institucions tinguin la mateixa estructura vertical. D'aquí que l'equip que ha elaborat l'informe, dirigit per Gemma Rauret, consideri que cada organització tingui autonomia per establir la seva pròpia estructura, deixant molt clar quina és la funció de cada estament.

En la seva reunió d'ahir, el claustre no va aprofundir gaire en quina ha de ser la direcció a prendre per resoldre el dèficit de finançament que pateixen les universitats, agreujat per la retallada de transferències públiques a causa de les crisis econòmica i del deute. Però l'informe sí que recorda que l'Estat aporta el 70% dels recursos universitaris i que els alumnes només paguen, via taxes, el 12% del cost total. L'equip encarregat de redactar recorda el model britànic, en què un organisme independent estableix com s'han de repartir els recursos entre totes les universitats públiques, tenint en compte, per exemple, el factor 'inclusió social'.

Els membres externs podrien tenir majoria en el consell social

Quant al finançament privat, el document de treball és poc profús. Assenyala que el mecenatge és relativament escàs a Europa i que els contractes que es firmen amb entitats privades a vegades són deficitaris, en no tenir en compte 'les despeses generals associades al desenvolupament del contracte'. Falta 'diversificar' les fonts de finançament, subratlla l'estudi, que també detecta deficiències en el 'transvasament' de recursos entre les diferents entitats del Grup UB. I una altra qüestió que es planteja és si la 'gestió' de les universitats ha de continuar recaient sobre acadèmics o si se n'han d'encarregar professionals.

El que està clar és que la UB es planteja una reconfiguració global de la seva estructura. Tal com avisen la Unió Europea, l'Estat i la Generalitat, cal que cada universitat trobi el seu propi nínxol d'especialització i evitar així solapaments entre centres que són veïns a Catalunya hi ha vuit universitats públiques.

Seria l'excusa perfecta, també, perquè és produís una operació d'aprimament a la Universitat de Barcelona, que consistiria en la fusió i reducció de facultats i centres dependents, així com d'àrees d'investigació. 'Potser caldria repensar aquest mapa tenint en compte que sembla ingovernable', diu l'informe, que adverteix que 'cal suposar que hi haurà un ajustament previ i dràstic de la multitud d'estructures actuals'.