Público
Público

Una victòria inesperada que reforça l'hegemonia nacionalista a Catalunya

La seu electoral comença freda i acaba en una nova festa electoral

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Dues senyores per sobre de la setantena han vingut a tafanejar i no s'identifiquen. Una és del PP. L'altra, una crítica ferotge de CiU i de les seves retallades que miracles de la democràcia vota CiU. 'Jo vaig néixer a la postguerra i hi havia ordre. Ara, no', diu la votant de Fernández Díaz. 'Doncs ara tindràs tot l'ordre que vulguis, però ai que et senti en els propers quatre anys!', li replica la seva amiga.

Abaixen la veu perquè ben a prop sí que hi ha un grup de senyores instal·lades en un sofà. Són veteranes del Majestic i saben que, si perden aquest seient, els tocarà esperar dempeus. Interrogades sobre quina mesura electoral esperen amb més ganes, una senyora jubilada no dubta: 'La reforma del mercat laboral'.

Ningú es va creure res fins que el recompte va superar el 50% dels vots

La davallada d'assistents respecte al 2010, quan el Majestic va brindar per la presidència de Mas en una nit d'eufòria convergent, és ben notable. Duran fa la seva entrada a l'hotel no entre grans ovacions, sinó amb uns discrets aplaudiments. Provenen d'una parella prou jove per haver-se atansat a la cantonada de Barcelona on Aznar i Pujol van segellar la seva aliança, però no tant com per esperar drets. 'No sé si podrem esperar de peu dret, estem malament de salut', exposa ella.

A les portes del Majestic, menys expectació que la nit del 28 de novembre del 2010. No hi ha llums de victòria ni una gentada. Des del xamfrà es veu, a més, clausurat el Drolma, catedral de la cuina barcelonina que va tancar fa dos mesos. De cop i volta, la nit s'anima: set representants del 15-M, disfressades de malabaristes, apareixen entre saltirons llançant consignes: 'La gran festa de la democràcia', crida una. 'El futur és tenebrós', afegeix una segona.

Però aviat l'ambient es torna a ensopir. Hi ha càmeres de televisió i fotògrafs que encara esperen l'arribada de Jordi Pujol, el darrer dels patriarques convergents que ha d'arribar a l'immoble per seguir el recompte de vots. L'exhibició tecnològica atrau quatre turistes japonesos, que es queden en un discret segon pla mirant. Esperen. Deu minuts després, admeten que no saben quin fenomen s'ha de produir, en aquella cantonada del passeig de Gràcia. En saber-ho, giren cua i marxen en direcció a la Pedrera.

Duran i Mas no apareixen fins tard, quan ja han parlat Rajoy i Rubalcaba

L'ambient al saló reservat per CiU s'escalfa i a poc a poc es comença a omplir. S'hi pot veure Daniel Osàcar, l'extresorer de CDC imputat en el cas Palau. Sobretot hi ha gent gran, els toca compartir espai amb els fidelíssims joves de la federació. Però la cosa no arrenca. La millor prova és el silenci sepulcral amb què encaixen l'enquesta de TV3.

Apareixen els primers resultats de l'escrutini i CiU ha guanyat les eleccions. Tímids aplaudiments. Desganats. Potser amb el record que amb menys del 50% de recompte les urnes són traïdores. Setmanes d'enquestes que deixaven el PSC per sobre de CiU han tingut el seu efecte en l'imaginari convergent. Més encara ho ha fet el sondeig televisiu de fa només uns minuts. Ningú no es creu res.

Però mentre els dígits del percentatge comencen a créixer, els del PSC segueixen estancats. En cap moment no arribaran als 16 de CiU. I quan s'arriba a un 49% de vots escrutats, els aplaudiments comencen a ser convençuts. 'A dalt no es creuen res', diuen els que intenten mantenir la calma en referència a la suite on Duran, Mas, Pujol i companyia segueixen els resultats de la nit.

Però la cervesa comença a córrer, i volen els canapès. Els curiosos amb cares despistades comencen a transformar-se per militants, interventors i simpatitzants amb ganes de gresca. L'ensorrament socialista comença a donar-se per segur i, ara sí, en aparèixer en pantalla Joaquim Nadal comencen els primers xiulets. A partir del 90% d'escrutini, la victòria ja és un fet, però res no ho confirma tant com la cara de Chacón a la pantalla. Quan el realitzador s'atura en un pla curt i intens, se sent un crit de burla multitudinari: 'Ooooooh!'. Quan canvia d'idioma per repetir la seva intervenció en castellà, els xiulets es multipliquen. Ara sí que el Majestic recorda al de fa un any. Algú demana moderació a un regidor de CiU a Barcelona. Per resposta, uns riures.

El moment més esperat és l'aparició de Duran i Mas, que s'allarga com sempre fins que ja ha comparegut tothom, inclosos Rubalcaba i Rajoy. Finalment apareix la comitiva convergent, amb la presidenta del Parlament, consellers amb i sense carnet, el portaveu de l'executiu. Artur Mas celebra el 'triplet' i la 'maduresa' dels catalans davant les retallades. Quan li toca el torn a Duran consumat antiindependentista hi ha crits d''in-inde-independència!' i el campió de la nit catalana no dubta a admetre-ho: 'No canten Vilajoana, no', diu, en referència al veterà diputat convergent que té situat just al darrere. Duran es diu 'orgullós' del Govern de la Generalitat, que no va endolcir, diu, les retallades per motius electorals.

Duran, en un discurs breu tenint en compte la seva capacitat habitual, es felicita perquè 'el tsunami popular s'ha aturat a l'Ebre' i recorda quines són les seves prioritats: 'Ajudar a treure el país de la crisi i crear feina, feina i feina'. L'eufòria viu instal·lada en un Majestic on s'hi van cantar Els segadors i on, no podia ser d'altra manera, ningú no va xiular Rajoy.