Público
Público

Vuit de cada deu directorsa Catalunya són mileuristes

Un estudi encarregat per l'Associació d'Actors i Directors revela la precarietat del sector

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La precarietat acompanya els directors professionals que treballen a Catalunya. El de la interpretació és un sector inestable, on molts es veuen obligats a combinar més d'una feina, i només un 17% supera un sou de mileurista. Aquestes són algunes de les conclusions de l'Estudi i reflexions sociolaborals dels directors i directores d'escena a Catalunya, un text que l'Associació d'Actors i Directors professionals ha encarregat per conèixer i reflexionar sobre l'estat de la qüestió. L'objectiu de l'entitat és engegar una sèrie de projectes que ajudin a establir noves dinàmiques de treball per dur a terme la regulació i dignificació d'aquesta professió.

El sociòleg Robert Torres ha dirigit durant 22 mesos aquest treball, que ha comptat amb la col·laboració de l'estadística Marta Guzmán i l'advocada Cristina Calvet. A partir de 186 enquestes i 15 entrevistes a professionals com Hermann Bonnin, Ferran Madico o Magda Puyo, entre d'altres, l'estudi no defuig temes recurrents de debat, com la influència que els poders polítics, les programacions dels festivals, les subvencions i el monopoli de determinades empreses exerceixen en aquest sector.

Una de les conclusions, elaborades pel sociòleg i periodista Xavier Theros, denuncia la inexistent regulació de la contractació laboral. Fins i tot, alguns directors parlen de situacions que estan molt a prop de la il·legalitat.

Més de la meitat dels enquestats reconeix que, amb els ingressos de la seva tasca teatral, no poden pagar-se ni el menjar, la qual cosa explica que prop d'un 90% dels subjectes de l'estudi reconeguin que l'economia familiar és conjunta. És a dir que, en molts casos, les funcions teatrals tiren endavant gràcies a la parella.

L'últim any prop de la meitat dels enquestats no van treballar com a directors d'escena. I d'aquests, un 20% en fa dos que no ha estrenat cap producció, i un altre 20% en fa tres que espera. Segons reconeixen, resulta més fàcil trobar un bon text i formar una bona companyia que disposar d'una producció decent i d'una sala acollidora.