Público
Público

La xenofòbia fa foratals barris obrers

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Immigrant, tu també has de pagar', diuen uns adhesius de Plataforma per Catalunya a l'entrada de l'estació de metro de La Florida. El discurs xenòfob es fa cada cop més present en un dels barris amb un nombre més alt d'immigrants de l'Hospitalet de Llobregat i les eleccions municipals van servir per demostrar que el missatge ha quallat en part de la ciutadania.

El 7,31% dels vots de la segona ciutat més poblada de Catalunya van anar a parar al partit de Josep Anglada, que va passar en alguns barris per davant de CiU i ICV. 'La gent els ha votat perquè existeix un conflicte entre els immigrants i la gent d'aquí', assegura Antonio García, el president de l'Associació de Veïns de la Florida. Ho explica al local de l'associació, que es troba als baixos d'un complex de pisos de 40 metres quadrats construïts als anys cinquanta per donar cabuda a la immigració provinent d'altres punts d'Espanya. Els mateixos pisos, quatre dècades després, han estat llar de nouvinguda per a la immigració arribada especialment d'Amèrica Llatina.

'Posen la música molt alta, les nits del cap de setmana fan festes, alguns molesten els veïns quan passen pel carrer, arrenquen les cadenes a la gent gran a la sortida del metro...'. És part de la llista de greuges que explica el president de l'associació de veïns, que no es considera racista i lamenta l'entrada de Plataforma per Catalunya al consistori. Tot i això, entén els bons resultats del partit davant la situació de descontentament dels veïns per la 'difícil convivència amb alguns nouvinguts'.

El 'jo no sóc racista, però...' és una frase que acaba sent pronunciada darrere la barra d'un bar del barri, al metro i al parc per gent de totes les edats.

Un 25,6% de la població de l'Hospitalet el 2010 eren immigrants, segons el padró municipal, un percentatge que queda lluny del 3,7% de fa deu anys. La immigració llatinoamericana és la majoritària i els barris del nord de l'Hospitalet és on s'han anat concentrant més immigrants durant els últims anys. Precisament allà és on Plataforma per Catalunya ha aconseguit millors resultats. Als barris de la Florida i les Planes han obtingut un 9,5% dels vots, un percentatge similar que el del districte de Pubilla Cases i Can Serra, amb el 9,3%. En tots ells, el PSC ha empitjorat el seu resultat tot i continuar sent el partit més votat.

Contra l'aparició de partits xenòfobs s'ha constituït l'entitat Unitat contra el Feixisme i el Racisme, especialment activa a l'Hospitalet. Un dels seus membres, Oliver Martínez, lamenta que 'Plataforma per Catalunya aprofita la ignorància de molts veïns que no entenen les transformacions socials i magnifiquen alguns problemes existents'.

Les escasses perspectives de futur per a molts veïns de l'Hospitalet que s'han quedat a l'atur fan buscar culpables de la situació 'i és molt fàcil culpar l'immigrant i mirar cap a un altre costat', asseguren des d'Unitat contra el Feixisme, una entitat que tracta de desmuntar els tòpics més estesos com que els immigrants són els que reben més ajuts socials.

El col·lectiu immigrant també fa autocrítica. Alfredo Cedeño, hospitalenc i president de la Federació d'Entitats Equatorianes de Catalunya, reconeix que no s'involucren prou en l'activitat política: 'Ens hem de sumar a participar, fer que els partits ens incloguin més en les llistes electorals i anar a votar; si haguéssim participat, els resultats haurien estat diferents', indica Cedeño.

El representant del col·lectiu equatorià, que supera els 12.000 habitants a l'Hospitalet, considera que la crisi econòmica té gran part de culpa del creixement del partit d'Anglada ja que 'la corda sempre es trenca pel costat més fràgil'.

En canvi, des de Plataforma per Catalunya no relacionen el seu ascens amb la crisi econòmica. 'Fa molts mesos que parlem amb la gent dels barris i som els únics que ens atrevim a aixecar la veu contra el problema de la immigració', explica el regidor electe Daniel Ordóñez. No només centren la campanya en la immigració, després de 32 anys de govern socialista, també inclouen en el seu discurs un atac contra l'establishment. L'historiador i expert en extrema dreta, Xavier Casals, alerta d'aquesta evolució. 'Mentre que el 2003 i el 2007 centraven el seu discurs en la immigració, des de l'any passat han afegit un altre factor: la crítica populista a les elits i a la partitocràcia existent', explica Casals,

'El discurs de primer els de casa' és molt ambigu, sense banderes catalanes ni espanyoles, el ventall de votants és molt ampli', argumenta Casals, que adverteix que 'tenen camp per córrer'. A més de l'Hospitalet i Sant Boi, Plataforma per Catalunya ha aconseguit regidors en altres municipis de l'àrea metropolitana com ara Viladecans, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Abans d'analitzar els resultats de la nit electoral i buscar aritmètiques per formar el govern municipal, els líders polítics de Santa Coloma i Mataró buscaven una explicació per entendre l'entrada de PxC als respectius ajuntaments. Fins i tot desconeixien la campanya electoral duta a terme i els candidats de la formació xenòfoba amb qui compartiran la sala de plens durant els pròxims quatre anys. En aquest sentit, les dues forces polítiques més votades en aquestes ciutats PSC a Santa Coloma i CiU a Mataró coincideixen a rebutjar 'opcions antidemocràtiques' i Núria Parlon fins i tot ha anunciat que no parlarà amb PxC per estudiar acords de ciutat.

Malgrat la poca presència de PxC a la via pública, les bustiades agressives amb pamflets on es llegia el lema Primer els de casa han estat l'acció més comuna per fer arribar el missatge racista als ciutadans. A Mataró, juntament amb la publicitat electoral, els veïns rebien encartat un xec fictici destinat a un immigrant anomenat Mohamed Alcabir Samir per valor de 4.000 euros. En el dors s'hi podien llegir frases falses com ara 'això significa que dels teus impostos n'han tret 600 euros per persona perquè cada immigrant en rebi 4.000'.

Després de conèixer la campanya, l'associació mataronina Jama Kafo ha portat els pamflets a la Fiscalia perquè 'són constitutius de racisme' i 'promouen la discriminació en virtut de la nacionalitat o de la raça', segons els advocats del Col·lectiu Ronda. La Generalitat també ha acudit a la Fiscalia pel mateix motiu i assegura que l'administració 'no fa classificacions segons l'origen'.

Els resultats de les eleccions barri per barri serveixen per veure d'on arrenca els seus vots PxC a Santa Coloma de Gramenet i Mataró. En tots dos casos, les zones que absorbeixen un nombre més alt de població estrangera són aquells on més ha calat el discurs xenòfob. Gairebé el 61% de la població immigrant de Mataró viu als barris de l'Escorxador, Rocafonda i Cerdanyola, i és allà on el partit d'Anglada ha obtingut la majoria dels 4.700 vots a la capital del Maresme. A Santa Coloma de Gramenet es repeteix la situació als barris de Raval, Santa Rosa, Safaretjos i especialment al Fondo, on la immigració representa el 43% de la població.

L'equació sembla clara en totes dues ciutats: immigració, reacció xenòfoba i captació de vots. Els resultats a Badalona demostren, a més, que als electors poc els interessa qui s'encarrega d'abanderar aquest discurs a l'hora de votar per una d'aquestes opcions. Aquesta setmana García Albiol ha qualificat Anglada 'd'il·luminat', però els resultats demostren que en aquells barris on hi ha un índex més alt d'immigrants (Sant Roc, Llefià) el PP ha ocupat l'espai que en altres poblacions ha estat en mans de PXC.

L'opció xenòfoba del PP ha fet que Plataforma, amb un condemnat per atemptats de Milícia Catalana com a cap de llista, no hagi passat dels 1.400 vots a Badalona.

'És molt intel·ligent i manipulador. Un encantador de serps que es treu la careta quan li portes la contrària. Sap embolicar la gent i fer-li creure que fan allò que desitgen, però, en realitat, fan el que vol ell i punt'. Així descriu un exmilitant de Plataforma per Catalunya August Armengol, regidor electe per tercera vegada a l'Ajuntament del Vendrell (Baix Penedès), artífex del desembarcament de la polèmica formació a les comarques tarragonines i d'haver obtingut cinc representants a la capital del Baix Penedès, un més que el 2007.

Armengol és llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona i especialitzat en pediatria per la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica. El currículum penjat a la web del seu partit està farcit de premis, mèrits i honors. Compagina la seva vida política amb la feina a la tarda a la seva consulta de pediatra.

Per currículums que no quedi. El de la número 2 de les llistes, la futura regidora Araceli Bundó, faria goig en molts departaments de recursos humans. És secretària de direcció i proclamada la millor d'Espanya el 2005, després de guanyar un concurs. Parla quatre idiomes, té experiència en administració pública municipal i ha treballat, entre d'altres, a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya. És molt coneguda a la ciutat. Està molt implicada en el teixit associatiu. És sotspresidenta del Casal Familiar, secretària del Foment Sardanista Vendrellenc i monitora infantil d'aquesta dansa a escolars.

A partir d'aquí, però, els currículums del grup municipal de PxC perden lluentor a marxes forçades. Pràcticament, no n'hi ha. El número 3, Joan Carrasco, té 52 anys i és guarda jurat de professió. Un perfil que trenca amb tots els altres és el de la regidora electa Anabel Nieto, de només 21 anys.

Salt, Olot, Palafrugell i Ripoll són les quatre poblacions gironines en què Plataforma per Catalunya ha aconseguit representació municipal en les passades eleccions. Els millors resultats es van registrar a Salt, on amb 1.161 vots el partit xenòfob tindrà aquest mandat tres regidors. Una part important dels vots es va esgarrapar del centre de la ciutat, on es concentra la població immigrant, que ara és de quasi un 43%, i on durant l'últim any i mig s'han viscut diversos incidents entre nouvinguts i autòctons.

Qui hi ha, però, al capdavant de PxC? El seu portaveu es diu Carles Bonet, té 40 anys, estudis administratius i treballa al departament de vendes d'un centre comercial de Girona. Té una llarga experiència en el món polític i una peculiar ideologia. Amb 17 anys era militant de la CUP, partit d'esquerres, independentista i ecologista. Quan aquesta es va dissoldre, va formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya però com que no li agradava el funcionament va marxar als 25 anys a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Assegura que s'ho va pensar molt a l'hora de fitxar per PxC i insisteix que s'ha de deixar de banda la tendència del seu partit ja que l'important és treballar per Salt.

Quan va aconseguir tres representants resultat que no s'esperava es va afanyar a aclarir que ni és racista ni xenòfob. De fet la seva parella és immigrant i formava part de les llistes. Entre les seves particularitats, està considerat un prestigiós expert sobre el Titànic a Espanya.

A Olot la PxC ha aconseguit passar d'1 a 2 regidors gràcies als 939 vots concentrats als barris on hi ha més població. A diferència de Salt, a la capital de la Garrotxa no hi ha hagut aldarulls entre els veïns de diferents comunitats tot i que la població de nouvinguts ha crescut a un ritme vertiginós en la darrera dècada. L'any 2000 no superava el 5% i ara ja està per sobre del 20%.

El portaveu del partit és Moisés Font, que alhora és president de PxC a les comarques gironines. Viu i treballa com a arquitecte tècnic a Olot, una feina que compagina amb la de professor de la Universitat de Girona. Es va estrenar en el món de la política fa quatre anys, quan va aconseguir ser el primer representant de la Plataforma en un ajuntament gironí. Assegura que va decidir fer aquest pas perquè el país té una problema social davant del qual 'tothom amaga el cap'.

A Palafrugell el percentatge de nouvinguts també és força elevat, d'un 23%, la majoria procedents del Marroc que conviuen sense grans tensions amb la resta de població. La Plataforma per Catalunya amb Eduardo Guerra al capdavant va aconseguir 451 vots 'de tots els barris i totes les classes socials'. Guerra, que és novell en política, té 46 anys, és comercial i repeteix l'únic discurs del partit: 'Els palafrugellencs n'estan tips' de les actuacions dels actuals governs i de no percebre cap tipus d'ajut social en època de crisi.

A diferència dels altres municipis, a Ripoll la taxa de població immigrant és molt baixa, no arriba al 10%. Tot i així PxC va obtenir 316 vots força repartits per les diferents meses i un regidor, Xavier Fernández. 'Els veïns són conscients que hi ha un problema de país amb la immigració, no amb l'immigrant', afirma Fernández. De 36 anys, fa un any que és a l'atur. Busca feina del que sigui i ha treballat de soldador, conductor d'ambulàncies i, sobretot, en el sector de la restauració. Entrena un equip de futbol sala de Campdevànol.