Més que punts de trobada es va constatar fins a quin punt és vigorós el debat polític català. La sentència que retalla i reinterpreta de forma significativa i a la baixa l'Estatut votat en referèndum i la proximitat de les eleccions al Parlament van condicionar el primer Fòrum Públic que, sobre l'Estatut, la nació i el dret a decidir, Público organitza a Barcelona. Ahir, a l'auditori de l'edifici Imagina i davant unes 200 persones, van compartir taula per exposar arguments i raons la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals, el catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, l'economista Germà Bel i el periodista de TV3 Antoni Bassas.

A la retina de tots, la massiva manifestació del 10 de juliol. I va ser aquesta la que va centrar alguns dels primers torns dels ponents, que van debatre i contestar preguntes del públic moderats pel delegat de Público a Catalunya Josep Carles Rius. L'impulsor de la manifestació, a la qual es van afegir els partits de tradició democràtica i les entitats representatives del país però també el president José Montilla, va ser Òmnium. La seva presidenta va recordar que sempre van partir de la base que qualsevol sentència seria dolenta, 'perquè altera la decisió del poble'. La dirigent de l'entitat, que entre els seus objectius no té que Catalunya tingui Estat propi però que arribat el cas 'hi donaria suport', va insistir en el caràcter integrador i de dignitat de la marxa.

Germà Bel va treure a passejar la condició d'ebrenc per fer avinent que manifestar-se davant una agressió com el PHN o qualsevol altra 'és necessari per afirmar-se'.

De Carreras afirma que l’Estat pot imitar el Canadà i fer una consulta

Però, com hem arribat fins aquí? De Carreras i Bel van ser els que més es van estendre. El catedràtic va lamentar que tota la càrrega de culpabilitat caigui sobre els magistrats de l'alt tribunal i no es miri els polítics catalans que, segons ell, van enviar a Madrid un text que sabien inconstitucional.

I a l'hora d'assenyalar-ne els elements més problemàtics no va dubtar a posar l'accent en la voluntat de Catalunya de tractar-se d'igual a igual amb l'Estat o buscar un encaix 'singular'. Tampoc hi va ajudar pretendre 'fer una Espanya federal i condicionar-la'. I ara, al damunt, segons ell, se li fa dir a la sentència 'el que no diu'.

Bel va indicar que el procés de reforma de l'Estatut, 'a més d'endur-se per endavant Pasqual Maragall', ha servit per polaritzar al màxim la situació entre autonomistes i sobiranistes i ha 'liquidat' el federalisme a Espanya, una posició que històricament ha defensat l'esquerra. I fins i tot va establir paral·lelismes entre la situació actual i els decrets de Nova Planta del segle XVIII.

Casals tampoc no va estalviar retrets cap al TC i els seus membres. 'D'alguna manera aquesta sentència és un final de cicle. Ens diuen que a les lleis espanyoles, els catalans i la nostra voluntat no hi cabem. Que no ens poden donar satisfacció i es trenca el pacte amb Espanya', va reflexionar l'economista.

Germà Bel compara la situació amb els decrets de Nova Planta del XVIII

Al seu torn Bassas, ara corresponsal als Estats Units però fins fa dos anys líder de les audiències radiofòniques matinals, va obrir foc fent broma en fer avinent que, potser per estar a to amb els magistrats, caldria invertir la tarda a veure els gols d'Espanya al Mundial, celebrar-los plegats i llançar visques a Espanya i la seva 'indissoluble unitat nacional'. Després de recordar els passatges més feridors de la sentència, que De Carreras va relativitzar, va lamentar que el TC 'no hagi tingut en compte l'aportació de Catalunya a un Estat de les autonomies del qual ningú no renega a Espanya'.

En tant que periodista no es va poder abstreure del paper jugat pels mitjans. Es va remuntar a la portada de 'como Franco pero al revés' amb la que l'ABC va denunciar el 1993 l'ús vehicular del català a l'escola per recordar que, des d'aleshores, la majoria de mèdia espanyols es mouen 'entre l'insult i la ignorància' i parlen dels catalans en termes que no gosarien usar 'per a gitanos, jueus o negres'.

Pel que fa a les conseqüències de tot plegat, el mateix Bassas es va mostrar segur que es manifestarà d'una o altra manera a les eleccions de la tardor. Segons l'expresentador d'El matí de Catalunya Ràdio, o els partits replantegen seves posicions o 'el que va representar' el 10-J arribarà d'una o altra manera al Parlament, va afirmar en referència a noves marques sobiranistes com com la de Joan Laporta.

I és que potser els partits no s'han mogut el que toca, però les seves bases i alguns dels qui en van ser dirigents comencen a fer-ho. Els assistents al Fòrum Públic en van tenir un bon exemple en Bel. Ell, diputat del PSC a Madrid fins fa només sis anys i que va tenir un paper clau per dur José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE en fa deu, ara està per la independència. 'Jo no sóc independentista, però si hi hagués un referèndum votaria sí. Voldria un Estat confederal, però l'opció no hi és', va afirmar. Amb murrieria, i ben conscient dels seus antecedents polítics, De Carreras, un dels pares intel·lectuals de Ciutadans, li va etzibar un 'allà cadascú amb les seves contradiccions'.

Bel es va quadrar en defensa de les tesis sobiranistes. En una referència velada a alguns dels actuals dirigents del PSC, que li van retreure les seves afirmacions en el documental Adéu, Espanya?, va criticar la 'indigència intel·lectual' dels que parlen de sobiranisme d'arrel neoliberal. 'Ens en diuen perquè parlem d'impostos, d'infraestructures, del benestar que tindríem... Vaja, del que sempre ha importat a la socialdemocràcia!', va assegurar. Bel va afirmar que Espanya no ha fet altra cosa que 'liquidar els coixinets', que eren l'element que evitava la fricció amb Catalunya.

Bassas retreu al TC no haver tingut en compte l’aportació catalana a Espanya

Mentre Bassas, si bé no va esmenar la via cap a l'Estat propi, sí que va advertir que en cap cas és 'la solució màgica' i que el camí a recórrer és 'molt exigent'. Si es fa el pas, va dir, 'cal tenir múscul per suportar les conseqüències'.

El trànsit a la plena sobirania, que cada dia té un suport més ampli entre els catalans, no té però un encaix legal en el marc de la Constitució. Malgrat això, De Carreras es va atrevir a traçar un full de ruta cap a la independència que ja voldrien per ells més d'un i dos partits que se'n reclamen. El catedràtic va explicar que si bé no està reconegut el dret a l'autodeterminació ('dret a decidir' és, segons va recordar, un neologisme que va sorgir a Euskadi a finals del noranta) l'Estat sí que podria, com s'ha fet al Quebec, convocar una consulta legal per conèixer la posició de la ciutadania. No seria vinculant, però, segons De Carreras, si hi hagués una majoria 'qualificada' de dos terços o tres cinquenes parts dels ciutadans que donessin suport a la creació d'un Estat propi caldria 'negociar un estatus diferent'. Debat obert, doncs.