El 28 de maig del 2011, els diaris de mig món recollien imatges de centenars de policies a la plaça de Catalunya de Barcelona i de desenes de ciutadans ferits amb cares d'estupor. Aquell mateix dia, al londinenc estadi de Wembley, el FC Barcelona aspirava a guanyar la seva quarta Lliga de Campions. Dos fets aparentment inconnexos però amb una estreta relació, almenys la que li va atorgar el Govern de la Generalitat. Poques vegades un dispositiu policial dissenyat per evitar un problema d'ordre públic n'havia provocat un de més envergadura encara. Les declaracions com a imputats dels caps policials han construït una versió que dista molt de la de les víctimes de les càrregues i obren dubtes sobre els veritables objectius de l'operació.
El tercer accident a Rodalies en menys d'un mes ha posat de manifest les deficiències d'aquesta xarxa ferroviària. El descarrilament d'un tren ahir a Mataró ha accentuat les mancances de la infraestructura i ha provocat que la Generalitat convoqui dimarts vinent una reunió urgent amb amb la ministra de Foment, Ana Pastor, per avaluar l'estat de la xarxa de Rodalies i decidir les mesures més adients per garantir la seguretat dels usuaris.
CiU i el PP català ultimen al Parlament el "pacte de ferro" que culminarà la seva doble aliança sobre els pressupostos del 2012, per una banda, i la remodelació de l'entramat institucional del sistema audiovisual públic de Catalunya, per l'altra. L'oposició va coincidir ahir a presentar el nou disseny polític de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com a expressió de la "contrareforma" impulsada pel front conservador consolidat a la cambra catalana.
"Hem tocat os". Amb aquesta gràfica expressió va anunciar Artur Mas el passat mes de novembre un cert canvi de rumb en les polítiques econòmiques de l'executiu català. El seu pla passava per frenar les retallades i recaptar més. L'executiu va posar sobre la taula un ventall de mesures, com ara l'encariment de serveis com el transport públic o l'aigua, on destacaven dues noves mesures: l'aplicació d'una taxa turística i el copagament farmacèutic.
La notícia d'un dels crims més salvatges dels últims anys a Catalunya saltava el passat 27 de gener a la tarda. Els Mossos d'Esquadra acabaven de trobar els cossos sense vida d'una adolescent de 16 anys i dels seus dos avis octogenaris en un pis del carrer Sardenya de Barcelona, a tocar de la Sagrada Família.
CCOO i UGT donen per perduda la batalla per la renda mínima d'inserció (RMI). La justícia ha acabat per donar l'esquena al recurs contenciós-administratiu que van presentar el passat mes d'octubre contra el decret que va aprovar el Govern català l'estiu passat, i amb què modificava els requisits per ser beneficiari del subsidi mínim. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obviat el que els sindicats consideraven l'últim cartutx per aturar la reforma, la suspensió cautelar fins que hi hagués una sentència en ferm.
M'equivoco de museu. És el que té Seix Barral, que per a la temporada primavera-estiu et citen en un i per a la de tardor-hivern te'n toca un altre. Com que tots dos són de pedra, ampul·losos i reivindiquen el passat històric de la ciutat comtal, m'equivoco de museu. A qui se li ocorre, penso, mentre faig mitja volta. A qui se li ocorre una equivocació semblant. Mira que anar a la Barceloneta si han donat el premi Biblioteca Breve a Javier Calvo i tots sabem que, si Calvo arriba a sortir del Raval, potser hi haurà una inversió espacio-temporal, rotllo forat negre, i potser sortim a les notícies. Una altra vegada.
Catalunya ha viscut en aquest inici d'any un augment inusitat dels crims. El mes de gener va tancar amb 15 homicidis, o el que és el mateix, un cada dos dies. Malgrat que encara és d'hora per poder marcar una tendència, la xifra de morts violentes suposa ja gairebé el 20% de les que es van registrar durant tot l'any passat, i han estès la commoció per diversos punts del país.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona ha decidit suspendre la seva activitat artística durant dos mesos i negociar per a aquest període un expedient de regulació d'ocupació per a la majoria dels seus 395 treballadors. La baixada de les subvencions públiques i dels ingressos propis han dut els gestors de la institució a prendre aquesta decisió, que busca compensar el dèficit que suposarà la minva dels ingressos, xifrat en 3,7 milions d'euros.
Fabià Estapé (Portbou, 1923) va morir dilluns d'un cobriment de cor als 88 anys a Lleó, on residia des de fa anys amb una de les seves filles. Durant la seva carrera s'havia erigit en el professor universitari de referència de bona part de l'elit econòmica i política que va participar en la Transició i la va liderar, com Ernest Lluch, que sempre va considerar el seu millor alumne. Aquest paper de gran mestre l'havia substituït els últims lustres pel de gran divulgador de l'economia, amb una dilatada presència als mitjans de comunicació. Malgrat tot, sempre es va definir com un "aprenent" de l'economia. La seva saviesa, agudesa, perspicàcia i audàcia va permetre que desenvolupés aquest perfil, igual que el seu paper de murri, amb intensos salts que el portaven de l'afabilitat a la irascibilitat.
Josep Ramoneda ha estat escollit pel jurat dels Premis Ciutat de Barcelona 2011 com a guanyador en l'apartat de Projecció Internacional de la Ciutat "per convertir Barcelona en un espai de reflexió i debat de ressò europeu i internacional en l'àmbit del pensament, la cultura, l'urbanisme i les arts". El jurat ha reconegut la seva tasca "al capdavant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), contribuint a construir una imatge internacional, oberta i plural de Barcelona".
El conductor de l'autobús número 8 de la línia 47 de Barcelona observa sorprès com un petit exèrcit de jubilats indignats irrompen al seu vehicle armats amb pancartes, megàfons i grans dosis d'energia protestatària. Sorgits al caliu del moviment 15-M, han recobrat l'esperit d'antigues lluites per tornar a cridar i fer soroll contra les retallades, per la recuperació de la memòria històrica i, en aquest cas, contra l'augment del preu del transport. Versionant el qualificatiu de caire despectiu que van rebre els indignats, el de perroflautes, s'autodenominen irònicament els iaioflautes.
La remodelació del sistema audiovisual públic de Catalunya ha quedat vista per a sentència després del "pacte de ferro" consumat al Parlament ahir entre CiU i el PP, segons l'expressió de la diputada ecosocialista Dolors Camats. El dictamen de la cinquena llei òmnibus elaborada pel Govern serà votat en comissió el proper dia 8 i ratificat una setmana després pel ple de la cambra coincidint amb l'aprovació del pressupost, en un festival de l'entesa CiU-PP.
El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, va reconèixer ahir que les dades sobre el nivell de pobresa a Catalunya són "preocupants". Per això, el Govern va acordar donar "prioritat absoluta" a la lluita contra la pobresa i algunes de les partides que hi dedicarà enguany. Cleries va presentar ahir la suma del que es destinarà, des del conjunt de departaments, a la lluita contra l'exclusió social: 427 milions d'euros.
Els treballadors del centre especial de treball per a discapacitats del Prat de Llobregat no estan d'acord amb l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que plantegen els seus gestors i ahir van sortir al carrer per demostrar-ho. Un centenar de persones es van concentrar a les portes de l'Ajuntament del Prat reclamant la mínima afectació possible entre els 117 treballadors de la fundació Rubricatus, responsable del centre.
La junta general de Badalona Comunicació celebrada el 20 de desembre passat havia de renovar els seus set consellers, però els vots favorables del PP i CiU van ser insuficients per assolir els dos terços necessaris. El PSC i ICV-EUiA es van oposar a la formació d'un consell d'administració amb quatre membres del PP i un de la resta de forces de l'oposició perquè consideraven "desproporcionada" la majoria conservadora en el nou organisme. Aquella sessió va obrir la caixa dels trons i va bloquejar i va afegir incertesa al futur de Televisió de Badalona (TVB), Ràdio Ciutat de Badalona (RCB) i la revista local Bétulo. La situació va provocar que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, sol·licités la mediació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya per desencallar el conflicte polític, però la resposta del CAC, que ha recomanat un consell d'administració de Badalona Comunicació amb persones independents, no ha agradat al govern del PP. García Albiol va amenaçar, abans-d'ahir, de portar la resolució del CAC als tribunals i ha donat tan sols un mes de marge per resoldre el futur de l'empresa municipal.
Volem lo tren. Aquest era ja el lema que el 1984 va sortir al carrer i va aconseguir evitar que Renfe i el Ministeri de Foment tanquessin la línia de tren de la Pobla. També és el hashtag que avui, 28 anys després, es fa servir a les xarxes socials per denunciar que la reducció de freqüències, que a partir de dimecres imposarà Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), pot acabar suposant la seva desaparició.
A la pastisseria Foix de Sarrià ahir es van vendre més croissants que qualsevol altre diumenge, i és que ahir, per aquest establiment, no era un diumenge qualsevol, ja que es commemoraven els 25 anys de la mort de Josep Vicenç Foix, un dels grans de la literatura catalana. Quaderns Crema el segell editorial que n'ha publicat l'obra poètica completa, amb la voluntat de recordar l'efemèride, ha reeditat en format de butxaca el poemari Sol, i de dol, que consta de 70 sonets dividits en cinc àmbits temàtics. Com a novetat, el volum inclou una introducció de l'editor Jaume Vallcorba que ofereix claus per entendre aquests poemes.
Es veia venir. La incontinència del Govern català amb les tisores ha arribat als consells comarcals. Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, ha reobert per enèsima vegada el debat d'uns ens, els consells comarcals, qüestionats des del mateix dia del seu naixement, l'any 1987. Ho ha fet en un article en un diari on es preguntava "si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïts per un consell d'alcaldes".
A Catalunya hi ha 41 consells comarcals i n'hi ha de totes mides i colors, des del més gran, el del Barcelonès, al més petit, l'Alta Ribagorça. El president del gran, el socialista Jesús Maria Canga, i el del petit, el convergent José Antonio Truguet, coincideixen en la bona feina que fan, tot i que cadascú posa l'accent en la seva distinta realitat i cap dels dos defuig la necessitat del debat i d'una possible reforma d'aquests ens administratius.
Falta exactament un mes perquè Barcelona torni a ser la capital mundial de la telefonia mòbil. El 27 de febrer les dues torres de l'avinguda de la Reina Maria Cristina es convertiran de nou en la porta d'entrada del Mobile World Congress (MWC), per sisè any consecutiu i amb la capitalitat de l'esdeveniment garantida com a mínim fins al 2018. Sota el lema Redefinint el mòbil, aquesta edició comptarà amb 1.400 empreses expositores i espera superar el rècord de visitants.
L'intendent Antoni Antolín, cap del dispositiu d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra i màxima autoritat policial a la plaça de Catalunya durant les càrregues contra els indignats el passat 27 de maig, va assegurar ahir davant el jutge que només es va utilitzar la força contra aquelles persones que van oferir una resistència activa i van mostrar una actitud violenta.
La mala notícia: un de cada quatre treballadors temporals de la Generalitat haurà de reduir un 15% de jornada, cosa que suposarà una retallada salarial. I la bona: l'afectació serà menor que la plantejada pel Govern davant els sindicats el passat mes de desembre, i que implicava un impacte del 33% de la jornada sobre uns 8.000 treballadors públics.
Encara es desconeixen les retallades que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vol aplicar als seus treballadors, però la corda ja està molt tensa. Massa, segons algunes fonts. Tota aquesta tensió va sortir ahir al carrer en forma de protesta. Per demostrar la seva força, els treballadors de TMB van organitzar ahir dues manifestacions (una al matí i una altra a la tarda) pel centre de Barcelona i, tenint en compte que la plantilla és de 7.000 empleats, les dues convocatòries van ser tot un èxit. Les possibilitats que es rebaixi la tensió són molt poques i el temps s'esgota.
El rebuig dels partits de l'esquerra catalana als pressupostos del 2012 era esperat però tant el PSC com ICV-EUiA i ERC van incorporar matisos inesperats al seu no.
Han fet falta manifestacions veïnals, protestes, ocupacions i negociacions, però al final s'ha desencallat el projecte de Can Batlló, l'històric complex fabril del barri de la Bordeta. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ho va anunciar ahir després d'arribar a un acord amb la propietat, l'empresa immobiliària Immogaudir.
Milers de treballadors públics de la Generalitat van sortir ahir al carrer per protestar contra les retallades en el sector públic que impulsaran els pressupostos d'aquest any, que, segons els sindicats, arriben fins al 10%. Rere el lema No a les retallades. Salvem els serveis públics, va marxar una àmplia representació dels empleats públics, en una protesta en què van coincidir lemes com ara L'educació no és retallable i Mossos en lluita. Professors, metges, infermeres, bombers, mossos, treballadors de Justícia o empleats del metro i de la universitat es van manifestar des de la plaça de Sant Jaume fins a les portes del Parlament de Catalunya, on encara durava el ple dels pressupostos.
El nou director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, vol que el MNAC creixi i es faci fort en la recerca. Per això projecta ampliar les instal·lacions del museu amb la incorporació de dos dels pavellons de l'Exposició Universal del 1929 amb l'objectiu d'exhibir-hi art contemporani català. I això vol dir que, per exemple, Nonell i Perejaume es podran trobar al MNAC. "El museu no ha de plantejar-se límits cronològics per ser un museu nacional, i per definició ha de mostrar l'art català en la seva globalitat", va explicar ahir Serra, en la seva primera trobada amb la premsa des del seu nomenament.
El debat del pressupost va visualitzar ahir al Parlament la recomposició de l'escena política catalana després del terratrèmol popular del 20-N. El vaixell comandat per Artur Mas apareix ara fermament ancorat en el dic del partit de Mariano Rajoy després de les últimes maniobres d'atracada a port. El nou clima de distensió va quedar segellat en la visita del conseller Mas-Colell a Madrid i el desenllaç del Consell de Política Fiscal i Financera. Tant el titular d'Economia de la Generalitat com el mateix president traduïen ahir satisfacció continguda pel principi d'entesa amb la nova administració instal·lada a Madrid, preludi necessari de la primera cimera a la Moncloa del dia 1 de febrer.
La Cambra de Comerç de Barcelona inicia nova etapa. Com la resta de corporacions camerals, a partir del 2013 no obtindrà ingressos provinents de les quotes obligatòries que paguen les empreses, fet que ha obligat a buscar noves fórmules de finançament. La "reinvenció" de què parlava ahir el president de l'entitat, Miquel Valls, anirà de la mà de la prestació de serveis als seus associats, però l'arrencada de la refundació tindrà un bon reclam: una línia de 2.000 milions d'euros en crèdits que oferirà La Caixa i que estarà a disposició de pimes i autònoms que estiguin associats.
Seat s'ha convertit en la primera empresa a Espanya que vincularà una part del sou del personal als resultats de l'empresa. El nou conveni col·lectiu signat ahir permetrà obtenir als treballadors una remuneració addicional en funció dels números de la companyia. Els treballadors podran rebre una paga extraordinària de fins a 500 euros anuals depenent de tres variables diferents: resultats operatius, productivitat i qualitat.
L'Ajuntament de Tarragona, governat en minoria pel PSC, va poder aprovar ahir els seus pressupostos gràcies a l'abstenció del PP, mentre que CiU i ICV hi van votar en contra. En tot el debat polític, va quedar clar que els populars compleixen fil per randa el full de ruta per conquerir l'alcaldia el 2015. Per la seva banda, la portaveu convergent, Victòria Forns, va haver de sentir que el seu discurs era el "més buit de contingut que s'havia dit mai en un ple de pressupostos", segons el regidor d'Hisenda, Pau Pérez, i "ple de barbaritats", va reblar l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Gairebé un mes després del no de Duran i Lleida a la investidura de Rajoy, seguit fa tot just una setmana del sí de Sánchez Llibre al pla d'ajust presentat pel ministre Montoro, CiU i PP consumaran a partir de demà al Parlament el seu matrimoni de conveniència amb promesa de fidelitat sobre els comptes del 2012. ERC ha aixecat acta del repudi i el PSC ha tornat a remarcar el seu paper d'oposició. Tots dos grups defensen la devolució del pressupost, igual que ICV i la resta de l'oposició. Cap misteri: el 20-N ha unit CiU i PP no tant per la força que tambésinó perquè coincideixen en la filosofia per sortir de la crisi
Ni "por" ni "resignació". Però tampoc donar símptomes d'esgotament per tornar a sortir a protestar. Amb aquesta base, la plataforma Prou Retallades va tornar ahir a convocar una gran mobilització el dissabte 28 de gener per mostrar el seu enuig contra la política de retallades de la Generalitat. Volen omplir els carrers del centre de Barcelona i de la resta de capitals de província catalanes com ja va succeir el passat 14 de maig, on els organitzadors van comptabilitzar al voltant de 150.000 persones al carrer. En contra, però, hi juga el possible tedi que han pogut generar les reiterades protestes que s'han dut a terme en els últims mesos i, sobretot, que no hagin modificat ni un pèl l'actuació del Govern de CiU.
Un equip d'arqueòlegs ha trobat sota la basílica gòtica dels Sants Just i Pastor de Barcelona restes d'un mur del segle I l'època en la qual es va fundar l'antiga colònia romana de Barcino, altres elements del segle IV que evidencien l'existència d'un temple antic i una immensa ossera amb restes de ciutadans del 1714.
Des del Vuelva usted mañana, aquella corrosiva crítica a l'administració espanyola de l'època que va escriure Larra l'any 1833, mai els treballadors públics havien estat tant en boca de tothom. Tots els mals semblen provenir de la seva privilegiada situació i, en tant que culpables, se'ls atorga l'alta responsabilitat de treure el país de l'encallament en què es troba. Ficats tots en el mateix sac (funcionaris i laborals), el Govern català ha decidit espantar els mals retallant els sous dels treballadors públics, un grup format especialment per cossos de seguretat, mestres i sanitaris. La imatge del col·lectiu, que mai ha gaudit de bona salut, s'enfonsa per moments i els sindicats han donat l'alarma davant el que consideren un intent deliberat de "buscar conflictes entre treballadors públics i privats", segons valora Xavier Casas, responsable del sector Generalitat de la UGT.
Una jutge de Barcelona ha obert una investigació sobre la mort d'un jove guineà al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca i ja ha pres declaració com a testimonis als seus cinc companys de cel·la per descobrir si hi va haver alguna negligència en l'assistència al mort. El tràgic succés ha reobert la polèmica social i política sobre les condicions de vida en aquests centres i, molt especialment, sobre la seva singularitat des del punt de vista jurídic.
L'evolució de la crisi econòmica que va esclatar l'any 2008 viu en l'actualitat els seus moments més cruents. Ho demostra el fet que el 61,4% dels ciutadans de Barcelona afirmen que la situació econòmica de la seva família ha empitjorat en el darrer any, per un escàs 7% de casos en els quals ha anat a millor. Així ho reflecteix el darrer Baròmetre Semestral de Barcelona, presentat ahir pel govern municipal.
El Govern català desconfia de la política de sancions airejada dimecres pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que preveu castigar les comunitats autònomes que incompleixin l'objectiu de dèficit pressupostari. A l'espera de conèixer els detalls de la lletra petita, "on està el diable", el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va fer la seva proposta perquè almenys les autonomies complidores tinguin premi si respecten l'objectiu de dèficit. "Si et portes bé, l'Estat adopta una part del teu deute", va assenyalar a tall d'exemple, com a fórmula perquè la consolidació fiscal pugui comportar per als governs regionals uns tipus d'interès més baixos, en línia amb els de l'Estat.
Una visita sorpresa del Síndic de Greuges a les instal·lacions de la Guàrdia Urbana de Badalona ha posat de mal humor l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, que es va mostrar sorprès i indignat per no haver estat avisat.
Quan al segle XVII el bandoler Joan de Serrallonga va decidir amagar el seu tresor en alguna de les coves del massís de les Guilleries, sabia que es tractava d'un amagatall segur. Els boscos de vegetació frondosa d'aquesta comarca natural, situada a la serralada Transversal, entre el Pirineu i el Montseny, amaguen balmes i cavitats profundes que s'endinsen a les cingleres de la vall de Sau-Collsacabra. Es tracta d'un escenari geològicament erosionat que conserva riquesa vegetal, cultural i caràcter.
Continua el pols entre el Govern i els treballadors dels serveis penitenciaris, embarcats des de fa setmanes en un estira-i-arronsa per la negociació laboral que ahir va provocar una nova jornada de protestes a les presons. Mentre els sindicats segueixen denunciant la inseguretat en què treballen els funcionaris a causa de la massificació de les presons i l'escassetat de personal, l'Administració argumenta que els incidents en els centres penitenciaris són puntuals i s'escuda en les dificultats econòmiques per defensar que "no podem arribar al 100% de les demandes dels treballadors", com va mantenir ahir el director general de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés.
I un any després, el PSC va decidir fer oposició. Quan ja s'han complert 12 mesos des que el Govern convergent es va posar a treballar, els socialistes semblen haver-se convençut de la necessitat d'exercir de primer partit de l'oposició. El seu nou líder, Pere Navarro, va deixar clar ahir que es prendrà seriosament les retallades del president Artur Mas.
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va defensar ahir a la capital del Regne Unit les mesures d'austeritat del Govern català, tot assegurant que "està fent els deures" i posant l'èmfasi a "explicar la veritat" sobre el dèficit fiscal perquè els líders europeus "tinguin tota la informació" sobre la situació real de l'economia espanyola.
A través de les xarxes socials, un grup de ciutadans ha convocat per a la jornada d'avui una vaga d'usuaris del transport públic, en resposta a una pujada de preus sense precedents (un 12% en el cas de la T-10 i un 38% en el cas del bitllet senzill).
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí espera tenir resolt l'expedient de construcció de la mesquita del polígon industrial ara passades les festes de Nadal. L'Associació Cultural de Musulmans i Amics del municipi, impulsora del centre de culte, va presentar a finals del mes de novembre el projecte remodelat després que el consistori revoqués la llicència el mes de setembre passat per mancances en l'expedient d'obres i d'usos i per motius estètics.
L'últim capítol general de l'orde cartoixà, celebrat el passat 3 de juny, va decidir no tancar Santa Maria de Montalegre i, a diferència de les cartoixes d'Auladei (Saragossa) i d'Évora (Portugal), la seva activitat continuarà igual que ho ha fet fins ara. La decisió garanteix dos anys més d'activitat a la Conreria i deixa el cenobi, fundat el 1415, a les portes del seu 600 aniversari. Tot i que la intenció de l'orde religiós és limitar la seva presència a l'Estat espanyol en un nou complex religiós a Navarra, el convent de Tiana resistirà una vegada més. Des de l'any 2003, Santa Maria de Montalegre sembla condemnada a la desaparició malgrat que es tracta de la més antiga d'Espanya i una de les vint cartoixes masculines que hi ha al món.
Tot i el missatge assossegat del secretari general de l'Esport de Catalunya, Ivan Tibau, els atletes del país viuen amb inquietud la crisi. Continuen treballant per assolir les millors marques, però la manca de patrocinadors provoca que alguns hagin hagut de canviar els seus hàbits d'entrenament. A més a més, el Govern no ha pogut complir enguany amb el pagament dels ajuts als esportistes d'alt rendiment català (les beques ARC) que anualment atorga la Secretaria General de l'Esport amb el suport del Consell Català de l'Esport. Unes beques de les quals es beneficien esportistes catalans que competeixen al màxim nivell, atletes paralímpics i esportistes que es troben en la transició al màxim nivell de la seva disciplina.
El govern del PP a Badalona ha recuperat el debat polític sobre la instal·lació d'oratoris a la ciutat després de presentar la moratòria d'un any per la construcció de nous centres de culte a la ciutat. Tot i que ho han fet per primera vegada com a partit de govern, els conservadors han actuat amb la mateixa intenció que tenien quan eren a l'oposició: rendibilitzar el discurs com un gest cap als seus electors. La relació entre el Partit Popular de Badalona i la comunitat musulmana mai ha estat fluida i des que Xavier García Albiol és alcalde només hi ha hagut converses amb el col·lectiu durant l'últim ramadà per "evitar l'espectacle" que suposen les oracions al carrer.
Les obres de la que serà la primera mesquita de Catalunya, a Cornellà de Llobregat, avancen a poc a poc. S'està construint discretament en un terreny envoltat de grans multinacionals amb vistosos edificis, en un polígon industrial a tocar de Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat.