Público
Público

Amnistia Internacional censura Espanya per la "desproporcionada" repressió de l'1-O

L'informe anual mundial de l'ONG destaca la "força innecessària i desproporcionada" de la policia l'1-O, i la situa al costat de presumptes vulneracions de drets en països com Rússia, Turquia o l'Uzbekistan. Afegeix que es van restringir "desproporcionadament" els drets d'expressió i reunió després de la suspensió del referèndum. Recull l'empresonament dels 'Jordis', però no els esmenta com a presos de consciència

Moment de la jornada de l'1-O a Tarragona. REUTERS / David González

El procés ocupa un ampli espai en l'apartat dedicat a Espanya de l'últim informe anual d'Amnistia Internacional, que analitza la situació dels drets humans a tot el món i recull presumptes vulneracions d'aquests mateixos drets durant el 2017. En l'informe, que s'ha publicat aquest dijous, es relata com l'1 d'octubre, durant la jornada del referèndum sobre la independència de Catalunya, es va emprar "força excessiva contra manifestants pacífics que s'oposaven a una operació policial". Aquesta és la descripció dels fets que recull l'informe en el seu apartat dedicat a Espanya. Però més durs són els termes en el resum dedicat a la regió d'Europa i Àsia Central, on l'informe destaca que l'1-O els agents dels cossos policials van emprar "força innecessària i desproporcionada contra manifestants", i "van causar lesions a centenars" d'ells. Afegeix, a més, que hi ha proves dels fets: "imatges de la policia colpejant a manifestants pacífics".

I tan significatiu o més que les paraules concretes és el seu context. I és que aquesta censura de l'actuació policial de l'1-O apareix com a fet destacat al costat de condemnes per diverses actuacions a països amb no precisament gaire bona fama pel que fa al respecte als drets civils: Rússia, Bielorússia, Turquia, Tadjikistan, Kazakhstan , Uzbekistan, Azerbaidjan, Hongria o Polònia, i amb només un altre cas en un país de la UE-15, (França, per recórrer a mesures d'excepció per prohibir manifestacions) detallat individualment. També es parla de "mesures restrictives i abusos" a Alemanya, però sense individualitzar-les.

L'informe assenyala altres vulneracions de drets a Espanya vinculades al procés sobiranista. Explica que "es va restringir desproporcionadament el dret a la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica de persones que donaven suport a la independència catalana". I cita els casos de dues "reunions públiques" prohibides pels tribunals a Madrid i Vitòria.

El resum anual d'AI també es refereix als Jordis. Assenyala que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez "van ser detinguts i acusats de sedició, delicte definit de manera molt general, en relació amb protestes que havien organitzat a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre per, segons la jutge, oposar-se a una operació policial legítima". Com en altres ocasions, l'ONG no qualifica Cuixart ni a Sànchez de presos polítics –en contra de les peticions en aquest sentit des del sobiranisme–. Tampoc cita en cap moment els altres dos presos catalans en relació amb el procés independentista, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, ni a la resta de membres de l'últim Govern de Carles Puigdemont que van passar per la presó preventiva.

Més enllà del procés sobiranista, Amnistia Internacional té altres censures contra Espanya. Assenyala que s'ha processat "desenes de persones" per enaltiment del terrorisme, al·ludint a l'onada de denúncies per opinar o fer broma a les xarxes socials. "En molts casos, les autoritats van presentar càrrecs contra persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s'inscrivien entre les formes d'expressió permissibles acord amb el dret internacional dels drets humans", recorda l'ONG. Que assenyala especialment un cas: la condemna d'un any a Cassandra Vera per un acudit a Twitter sobre Carrero Blanco, "president del govern de Franco".

També hi ha espai per al cas Altzazu, que AI considera com una "aplicació desproporcionada" de la legislació antiterrorista, i recorda com tres dels set detinguts per una presumpta agressió a guàrdies civils "fora de servei" en aquesta localitat Navarra a l'octubre de 2016 segueixen en presó preventiva.

L'informe, finalment, destaca la "impunitat" dels crims del franquisme, i com "les autoritats espanyols continuen tancant-ne investigacions". Censura que "milers de persones" hagin patit desnonaments forçosos "sense garanties judicials adequades ni provisió d'allotjament alternatiu per part de l'Estat". I comenta només un cas no imputable directament a les institucions públiques: la violència masclista, per la qual, recorda, "48 dones (i 8 menors d'edat) van perdre la vida a mans de les seves parelles o ex parelles".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?