Público
Público

Arcadi Oliveres, Vicenç Navarro, Joan Subirats i Pere Camps, impulsors d'Els Comuns

La defensa de la sobirania de Catalunya, en sentit ampli, és “element clau” de la proposta per a la construcció d’un nou espai polític.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Gerardo Pisarello, Xavier Domènech y Arcadi Oliveras.

El ‘nou subjecte polític’ català cobra forma. El nucli impulsor posa l’accent en la novetat del seu projecte. “No ens identifiquem amb el partits tradicionals”, ”entenem la política d’una manera diferent” diuen, al mateix temps que es declaren portadors de “nous projectes i noves solucions”.

Han començat a posar noms i cognoms al grup, d’aproximadament 80 persones, que està disposat a donar vida al nou espai polític. Certament, en la seva major part, el grup de persones ‘impulsores’ que han donat a conèixer a aquest diari és gent més aviat jove, no molt coneguda i amb un alt nivell de formació acadèmica.

És el primer resultat de la reunió de diumenge passat, en la que van debatre àmpliament sobre un text, encara no definitiu, que ha de servir de crida per a la construcció, segons diuen, d’una “alternativa nacional i popular, sobiranista i social, que sigui capaç d’articular un projecte per a tots els catalans i catalanes”.

Nova política i tradició

Els seus impulsors es reclamen de l’anomenada ‘nova política’, perquè creuen que l’actual sistema s’ha de regenerar. “No dona més de sí amb els actors que l’han gestionat d’ençà de la Transició”, asseguren.

L'actual sistema "no dona més de sí amb els actors que l'han gestionat d'ençà de la Transició"

Però al mateix temps proclamen que venen “de lluny”: “Recollim el llegat de tots aquells i aquelles que van ser pioners en la conquesta dels drets dels treballadors, de tots aquells i aquelles que van pensar i construir una república catalana fraterna amb la resta de pobles de l’Estat a l’alçada de les seves gents; dels qui no es van rendir en la negra nit i van lluitar fins recuperar la democràcia; i també dels qui sabien que no hi ha democràcia si no es construeix sempre més enllà, si no es planta cara als poders financers”.
El grup de persones que han donat a conèixer com a ‘impulsores’ de la iniciativa combinen de manera prou evident aquesta doble idea, reivindicativa de les lluites del passat i de les mobilitzacions del “nou temps”. “Sóm fills i i filles del millor del nostre país, però també fills i filles d’una nova època i d’un nou cicle que demana posar el bé comú per sobre de les sigles”, manifesten.

Recullen el llegat dels qui sabien que "no hi ha democràcia si no es planta cara als poders financers"

Per això, cal suposar que al costat de persones, prou conegudes, vinculades a iniciatives polítiques recents però de llarga tradició en l’activisme social o en la militància a diferents organitzacions d’esquerra, com l’economista Arcadi Oliveres, els politòlegs Vicenç Navarro i Joan Subirats, el promotor musical Pere Camps o el periodista Josep Maria Balcells, apareixen també l’enginyera i diputada al Congrés Lucía Martín, la metgessa Carme Borrell, les sociòlogues Aina Taburini i Sara Moreno, la politòloga Paola Lo Cascio, l’arquitecte-urbanista Xavi Matilla i la professora de llengua i literatura Elisenda Alamany.

La cara més visible i únic portaveu d’aquesta iniciativa política, de moment, és l’historiador i portaveu d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Xavier Domènech, que d’acord amb tots els impulsors de la nova organització consultats per Público, representa una figura d’ampli consens, “receptiu a totes les sensibilitats”.

En el grup promotor, probablement, segons algunes fonts, no hi seran o seran molt poques les ‘primeres espases’ de les organitzacions que donen suport al naixement i configuració del nou espai (ICV, EUiA, Podem i Bcomú), i aquest fet, juntament amb la majoritària presència de figures independents, “no referenciades” a cap partit, facilitarà la convivència entre diferents cultures polítiques que d’alguna manera es van posar en relleu en el debat de diumenge passat sobre la proposta de manifest que s’ha donat a conèixer. A banda del dilema entre conservació de les identitats o dissolució de les organitzacions esmentades dins del nou espai, la crida dels impulsors posa a sobre de la taula el debat sobre els conceptes de l’esquerra tradicional i els de la nova política:

L’eixamplament del sentit de sobirania, “fins arribar a totes les esferes de la vida i la política”, és una idea clau de la proposta. “Aquesta demanda”, es diu en el document encara provisional, “ja es majoritària entre el poble de Catalunya, però no pot reduir-se a un únic tema sinó que ha de convertir-se en una ànsia per decidir el nostre futur sobre totes les qüestions”. El ‘nou subjecte polític’ defensa ‘el dret a decidir del poble de Catalunya i també la sobirania en camps com l’energia, l’ecologia, l’economia...”.

No és sobirà, afirmen, “un país on l’1% acapara tanta riquesa com la immensa majoria de la societat”, i per això reclamen “una transformació de l’economia que adapti el país als reptes del segle XXI, un nou model productiu més sostenible, independent energèticament i que transiti cap a la superació de tot allò que ha entrar en crisis”.

Un sol poble

Però “els grans canvis que el país necessita i reclama”, afegeixen, “només es podran fer en comú, i la desigualtat social no és l’única divisió que haurem de superar”. I en aquest punt reivindiquen un vell concepte de l’esquerra catalana: ‘un sol poble’. Per això, en el manifest titulat “Guanyar un país en comú”, diuen que “cal seguir treballant i avançant cap a un poble unit en la diversitat, reconeixent que per sobre de las diferències generacionals, territorials, de llengua i d’origen, cal construir una alternativa per a tot el país que faci de la diversitat la nostra major fortalesa i en la que cada regió i municipi pugui fer seva la llavor del canvi”.