El contenciós entre la Generalitat i el govern central a compte del control de la lluita antiterrorista a Catalunya es manté des de fa anys, però en els últims mesos s'havia intensificat, amb el Govern acusant l'executiu de Rajoy de vetar mesures indispensables per a garantir la seguretat en una situació d'alerta 4 i després de la proliferació d'atemptats jihadistes contra centres turístics europeus.

La tensió es va convertir en picabaralla al juny, quan el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va demanar al nou ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que dimitís "per miserable i per irresponsable", després oposar-se a la convocatòria de 500 noves places de Mossos d'Esquadra i negar-se a acceptar la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya, fixada inicialment pel president Carles Puigdemont pel 3 de juliol, després de vuit anys sense reunir-se.

Zoido va adduir que el mig miler de nous mossos era una decisió unilateral de la Generalitat que "ha superat amb escreix la taxa de reposició fixada", però la veritat és que segons l'acord de 2006 entre el govern central i la Generalitat, els Mossos d' Esquadra haurien de comptar avui amb 1.500 agents més dels que disposa actualment. Perquè l'antecessor de Zoido, Jorge Fernández Díaz, també va congelar l'ampliació del cos policial català.

El ministre de l'Interior també va sostenir que "en la conferència de presidents del passat gener, a la qual no va assistir cap representant de Catalunya, el president del govern central i els presidents de les diferents comunitats autònomes van estar tractant aquest assumpte i van acordar que en el marc de l'oferta pública d'ocupació es procedirà a l'anàlisi de les diferents necessitats en els sectors prioritaris de les comunitats autònomes, especialment en seguretat ". Així que Zoido va argumentar: "Senyor Rufián, és que aquí no va venir ningú a assabentar-se què és el que havien de fer".

Pel que fa a la Junta de Seguretat fixada per Puigdemont, Zoido també va al·legar que era una decisió unilateral i va explicar que no podia assistir en la data fixada perquè tenia una reunió "amb tres ministres de l'Interior de països limítrofs".

No obstant això, poc abans de la topada Rufián-Zoido, el govern de Rajoy sí que havia celebrat la Junta de Seguretat d'Euskadi -després cinc anys sense reunirse- per integrar l'Ertzaintza a al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat ( CITCO), així com l'accés de la Policia Basca al sistema d'alerta primerenca i a la informació policial europea (EUROPOL, SIENA, SIRENE). Precisament el que els Mossos i el Parlament de Catalunya fa anys que reclamen.

Aquest greuge comparatiu -executat sense dubte per recompensar al Partit Nacionalista Basc (PNB) pel seu suport a la investidura de Rajoy- va indignar encara més el Govern, els Mossos i fins als sindicats de la policia catalana. La portaveu del sindicat majoritari del cos (SAP-Fepol), Imma Viudes, va declarar a Público que se'ls estava "fent servir com a arma política" i que el veto de Zoido a la contractació de 500 agents més era una "clara represàlia" contra la Generalitat per l'anunci d'un referèndum sobre la independència per a l'1 d'octubre.

Viudes va arribar fins i tot a afirmar que els Mossos no eren capaços de "garantir la seguretat" perquè la falta d'efectius fa que no puguin complir amb el nombre d'hores de servei que es requereixen per a la lluita antiterrorista. Una cosa gravíssima en una comunitat on s'efectua el 37% del total de les detencions d'extremistes islàmics a Espanya, tot i que només compta amb el 16% de la població espanyola.

Als Mossos se'ls nega l'accés a dades d'Interpol

En la primera reunió que va mantenir amb Zoido, després del seu nomenament al novembre, el conseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané, li va demanar que els Mossos s'incorporessin "plenament com a policia integral" a tots els organismes policials, començant pel CITCO, en què només han estat incorporats -a partir del maig d'aquest any- a la seva taula d'avaluació. De fet, als Mossos se'ls nega des de fa anys fins i tot l'accés a les dades de la Interpol, i l'intercanvi d'informació amb els cossos policials d'altres països.

Fa només un mes, el conseller Jané va sopar amb un alt càrrec de l'equip de Rajoy per expressar-li la seva preocupació pel bloqueig al qual, en opinió de la Generalitat, li estava sotmetent Interior pel que fa a la planificació antiterrorista, segons ha pogut saber Público. Una inquietud augmentada pels avisos i amenaces rebuts darrerament pel Govern català.

Segons va informar ahir El Periódico de Catalunya, l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA (CIA) va advertir a Espanya fa dos mesos que Barcelona, ​​i específicament la Rambla, era un dels objectius del gihadisme. Alerta que es va reafirmar el passat 30 de juliol quan un compte a Twitter associada a l'Estat Islàmic va anunciar un atemptat imminent a l'Andalus (els territoris espanyols que van ser dominats per l'Islam): "Anem a implantar el califat a Espanya i recuperarem la nostra terra. Atac imminent en l'Andalus. Si Al·là vol ".

En realitat, Barcelona porta molts anys marcada com un objectiu principal per al terrorisme islamista i des del 2009 el consolat dels EUA a la ciutat va instal·lar una antena d'espionatge en la qual participen diverses agències amb la missió de servir de base d'intel·ligència antigihadista a la Mediterrània occidental. Dos anys abans, el llavors ambaixador nord-americà, Eduardo Aguirre, havia afirmat, en un informe filtrat per Wikileaks:

"Les autoritats espanyoles i nord-americanes han identificat Catalunya com el major centre mediterrani d'activitat de radicals islamistes. L'elevada immigració, tant legal com il·legal, des del nord d'Àfrica (Marroc, Tunísia, Algèria), així com del Pakistan i de Bangladesh fa d'aquesta regió un imant per reclutar terroristes ".

Després de les intenses pressions del govern, finalment Zoido va acudir a la Junta de Seguretat de Catalunya, el passat 10 de juliol, i va accedir a integrar els Mossos d'Esquadra al CITCO -dirigit per José Luis Olivera, excap de la UDEF- i en la Taula d'Avaluació del risc terrorista. No obstant això, va quedar pendent la integració dels Mossos al sistema Siena d'Europol d'intercanvis d'informació policial europea que també reclama la Generalitat.

Zoido es va limitar a anunciar la creació d'un grup de treball per explorar la possibilitat que els Mossos participin en el sistema d'intercanvis d'informació policial d'Europol.

Com ha transcorregut poc més d'un mes, de ple estiu, des d'aquest acord, en la pràctica poc s'ha avançat en aquesta integració dels Mossos amb l'estructura i els recursos antiterroristes d'Interior, segons diversos testimonis recollits per Público. El mateix Rufián afirma que l'acord del 10 de juliol no és de moment més que un "compromís" sense materialitzar, i altres portaveus de partits polítics catalans admeten no saber si s'ha fet efectiu.

Segons el portaveu del PDeCAT a la Comissió d'Interior del Congrés, Sergi Miquel, "els Mossos no estan encara dins el sistema antiterrorista d'Interior. Se'ls convida a algunes reunions per avaluar el nivell d'alerta antiterrorista i el dia que es va reunir la Junta de Seguretat es va pactar una mena de grup de treball d'en el marc de la Junta ".

De fet, Rajoy no va convocar als Mossos al gabinet de crisi governamental creat després de l'atemptat de les Rambles, segons fonts de la Generalitat, mentre que a la reunió de coordinació dels Mossos sí que estaven presents representants de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.