Público
Público

Barcelona: epicentre europeu en defensa de l'acolliment de persones refugiades

La capital catalana es prepara aquest dissabte per una massiva manifestació contra les polítiques migratòries de la UE i per exigir la implicació d'institucions catalanes i espanyoles en l'entrada dels refugiats.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

FotografIa d'arxiu de refugiats a l'Estat espanyol. EFE

Si hi ha una lluita que no confronta banderes ni colors polítics a Catalunya és la que clama per l'acolliment en territori nacional de les persones refugiades i migrants. Aquest dissabte, a partir de les 16h, Barcelona es convertirà en escenari de la indignació ciutadana davant les polítiques migratòries i de fronteres de la Unió Europea (UE), i per exigir a les institucions catalanes i, sobretot, espanyoles que permetin l'entrada de les persones que demanen asil en terra europeu. En definitiva, per dir-li a “l'Europa fortalesa” que la seva ciutadania sí vol acollir les persones que les autoritats expulsen a través de tractats amb països que no respecten els drets humans (Turquia, Líbia) i a través de cada cop més fronteres internes. “Volem acollir”, recull el lema de la protesta.

La manifestació, convocada per la iniciativa catalana en suport a les persones refugiades “Casa Nostra. Casa vostra” i independent de qualsevol signe polític, comptarà amb la participació de milers de persones que al llarg de la setmana han exercit el seu suport a la cita a través de xarxes socials i mitjans de comunicació -després de l'exitós concert en el Palau Sant Jordi també amb l'objectiu d'acollir a les persones migrants. “La més nombrosa de tota Europa”, anticipen tot tipus de veus públiques.

Milers de persones es manifestaran a Barcelona en defensa de l'acollida dels refugiats

Ciutadania organitzada, entitats socials, en defensa dels drets humans, partits polítics, entitats independentistes, organitzacions sindicals i culturals, i moltes altres associacions de caràcter civil compartiran eslògans com: “Prou d'excuses!, Acollim ara!”, “No més morts. Obrim fronteres!” o “Catalunya. Terra d'acollida”. Si bé les primeres files de la marxa es reserven per a persones refugiades i migrants, organitzacions que treballen pel refugi i l'asil, i altres entitats de la societat civil catalana; a la protesta hi acudirà la majoria d'autoritats catalanes i representants de tots els partits polítics de Catalunya, amb l'excepció previsible del PP.

La marxa s'iniciarà al centre de Barcelona, a la Plaça Urquinaona, fins a arribar al Passeig Marítim de la ciutat, enfront d'aquest mar Mediterrani que només en el que portem d'any ha vist morir més de 200 persones que intentaven arribar a Europa. Les xifres són demolidores, encara que no comportin reaccions polítiques per garantir vies segures d'entrada: prop de 5.000 persones van morir a les aigües del Mediterrani el passat any 2016, el més mortífer de tots. Com recorda la iniciativa que convoca la manifestació, “des de l'any 2010, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani i s'ha convertit en un immens cementiri”.

Una denúncia a totes les institucions, incloses les catalanes

El marcat impuls ciutadanista de la convocatòria fa que les formacions polítiques i sobiranistes recolzin, sense divisions, aquesta iniciativa que critica per igual a totes aquelles institucions que podrien fer més per resoldre la inacció europea. Les denúncies apunten a les polítiques europees i espanyoles en matèria migratòria, però també a la falta de compromís de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments catalans amb les persones migrades.

El Govern del PP només ha acollit poc més de 600 persones de les prop de 17.000 a les quals es va comprometre rebre en 2015 sota el sistema de quotes de la UE. A més, tal com denuncia la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) en el seu últim informe de 2016, tan sols tres de cada deu persones refugiades obtenen la condició d'asil a Espanya. El Govern de Junts pel Sí, des del passat any, va declarar tenir la capacitat d'acollir a 1.200 persones, encara que, pel moment, el nombre de recepcions és inferior a 200.

Si bé és cert que la política en matèria d'asil és de competència estatal, la campanya “Casa Nostra. Casa vostra” creu que “Catalunya i les seves institucions podrien donar una resposta més contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial”. “Catalunya té competències en polítiques d'acolliment i podria aplicar mesures per millorar-les des d'ara mateix”, diu el manifest de la iniciativa.

Per això, i com denuncien molts dels refugiats sirians arribats a Catalunya, les institucions catalanes haurien de millorar el seu sistema d'acolliment, garantir la inclusió dels migrants i respectar els seus drets, lluitar contra totes les fòbies cap a l'estranger (racisme, islamofòbia, xenofòbia, LGTBifòbia) i defensar el dret a la lliure circulació de les persones. El col·lectiu “Tanquem els CIE”, en relació amb aquesta crida, reclama la implicació de les institucions catalanes per tancar aquest tipus de centres en els quals es vulneren els drets de les persones migrants sense haver comès cap tipus de delicte.

La protesta de les persones ja acollides

En paral·lel, i amb una veu més crítica, el “Col·lectiu per un Refugi Digne” fa una crida a la mateixa protesta per dir als governs, institucions i ONG's que les persones refugiades i migrants que ja estan en territori català no se senten ben acollides. “Esteu segurs que casa nostra és casa vostra?”, es pregunten en al·lusió a la iniciativa de la mobilització i al qüestionament del sistema d'acollida.