Público
Público

Barcelona: epicentre mundial per a l'impuls de les monedes socials

Proliferen les iniciatives institucionals i ciutadanes que implementen sistemes monetaris complementaris a l'euro per escapar de la crisi del capital i fomentar el comerç de proximitat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Una imatge del congrés d'aquests dies. XES

La ciutat de Barcelona es converteix fins diumenge en el nucli de convergència de tots els projectes de monedes socials que existeixen a escala mundial. En un moment en què aquests intercanvis monetaris desafien la liquiditat oficial a molts països d'Europa i Sud-Amèrica, la capital catalana celebra la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Parc Tecnològic de Nou Barris, amb una significació implícita: l'alcaldessa Ada Colau s'ha compromès aquest any, gràcies a un projecte de finançament europeu, a desplegar la prova pilot d'una moneda social i local a tres districtes de la ciutat amb l'objectiu d'implementar-la per complert l'any 2019.

No és la primera vegada que una institució local aposta per aquest tipus de monedes socials, la majoria complementàries a la moneda oficial (en aquest cas, l'euro), ja que la iniciativa de Barcelona no fa més que sumar-se a un conjunt de projectes tant estatals (Sevilla, Còrdova, Santa Coloma de Gramenet) com internacionals (Bristol, Nantes, Lisboa) que pretenen oferir una alternativa d'intercanvi respecte del sistema monetari convencional. “És una forma d'apoderar-se, de no haver-se de trobar en una situació de manca de recursos més enllà de les circumstàncies financeres”, raona l'economista Susana Martín Belmonte, cofundadora de l'Institut de la Moneda Social (IMS) i ponent del Congrés.

Belmonte explica que les monedes socials “han tingut un paper històric d'aportar liquiditat quan s'han donat crisis financeres de les monedes corrents”. Algunes, com explica, han desaparegut després d'aquests períodes de manca de liquiditat (com les del corralito a l'Argentina) i altres, com el WIR suís que va sorgir després de la Gran Depressió del 1934, han perdurat fins a l'actualitat “perquè compleixen una funció de permetre als seus participants decidir les regles del joc dins el sistema monetari” i “assegurar-se la liquiditat”. Per això, Belmonte, considera que si Barcelona avança en l'ús d'una moneda complementària “pot suposar que sectors de l'economia que no tenen accés al finançament puguin optar-hi i es puguin desenvolupar”, encara que no busquin fer negoci.

Protegir l'economia local

Sobre aquest tipus de monedes no oficials, destaca: “És una protecció de l'economia local davant les crisis globals. Es tracta d'un sistema que si ha d'arribar una crisi, fa que no afecti tant sobre l'economia local”. August Corrons, professor d'economia i empresa a la UOC, explica que l'objectiu d'aquests intercanvis paral·lels “és fomentar el consum local i fer que la moneda circuli dins del mateix municipi” i, per tant, apostar pel comerç de proximitat.

Corrons parla del cas de la moneda local impulsada aquest any per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, anomenada Grama, que té l'objectiu “d'augmentar la despesa pública en el comerç local i fer-la circular dins el mateix municipi”. A més, destaca les funcions social i ambiental que tenen aquestes monedes en “afavorir la cohesió social i evitar grans desplaçaments de la gent fóra del municipi”.

La Grama de Santa Coloma, que té format electrònic perquè són transferències de saldo entre comptes d'usuaris, és de les poques monedes locals a Catalunya que sorgeix d'una iniciativa institucional, i de la qual vol agafar exemple l'Ajuntament de Barcelona. El que fa el consistori és pagar part de les subvencions i salaris públics a través de la moneda local per afavorir que totes aquelles persones que la rebin (empresaris, treballadors, entitats) facin compres en Grama als comerços registrats. Una grama equival a un euro, per tant, sempre es pot fer el canvi de valor. La moneda local de Santa Coloma agafa el referent internacional i consolidat de la Bristol pound d'aquesta localitat anglesa, que es va començar a implementar com a moneda complementària a la lliura esterlina l'any 2012 i en la qual ja participen prop de 900 comerços.

Complementàries a l'euro

Aquest tipus de monedes, com explica Corrons, s'engloben sobre l'etiqueta de complementàries perquè “en cap moment es plantegen sortir del sistema. L'element comú és que són monedes que complementen l'euro”. “La gent encara no entén que una moneda complementària pugui tenir el mateix valor que l'euro, que es pugui pagar amb una moneda que no és oficial”, i afirma: “si un projecte de moneda està ben fet és com qualsevol altra eina de desenvolupament local”.

Per això, tot i que encara són sistemes d'intercanvi incipients, provoquen alarma dins el món financer. Un dels exemples és la reacció de l'exsubgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, davant l'anunci d'Ada Colau d'apostar per una moneda local afirmant que era “impossible a més d'indesitjable”. “El Banc d'Espanya té el monopoli dels diners. La moneda local els preocupa perquè fa perdre aquest monopoli monetari”, argumenta l'economista.

Això sí, com puntualitza, “qualsevol transacció està subjecte a uns impostos”. Per tant, aquestes monedes no escapen del control fiscal i poden suposar dificultats pels consistoris: “es pot fer la transacció amb moneda local, però has de tenir en compte que la part d'impostos s'ha de pagar amb euros”.

Totes tenen una funció social?

Belmonte precisa que, tot i que totes les monedes alternatives són semblants, les monedes socials tenen l'especificitat de què “són les que la gent participa en la seva gestió, accepta les regles o té capacitat per canviar-les i permeten una economia equilibrada com no permet el sistema econòmic actual”.

Aquest valor social l'acostumen a protegir les monedes alternatives creades per la mateixa ciutadania, la majoria crítiques amb l'economia capitalista i on l'autogestió de la comunitat és un valor compartit, com són la moneda Eco de la XarxaEco de Tarragona (amb 700 comptes actius) o la puma de Sevilla. “El que més volum té a Catalunya són les monedes creades per una comunitat de gent, des de baix”, reconeix Corrons, tot i que ara “són els ajuntaments les que les fomenten”. “L'objectiu que persegueixen els consistoris és donar credibilitat als potencials usuaris”, segueix.

Les monedes socials estan lligades a la ciutadania, a una comunitat que pot existir o es desenvolupa davant la possibilitat de crear una moneda (cooperatives, associacions)”, precisa Belmonte. Per això considera que, si una institució aposta per una moneda social, ha d'incloure aquest component ciutadanista: “Un ajuntament el que pot fer és reconèixer una moneda ciutadana que ja existeix o llançar una nova amb la participació de la ciutadania. Tenim el cas de Vilanova i la Geltrú, on una comunitat va crear una moneda i després l'ajuntament la va adoptar”. Perquè una moneda social funcioni, segons Belmonte, “s'ha d'assegurar la participació de la ciutadania en la mateixa estructura de gestió”.

Per què encara són desconegudes?

“Els diners estan basats en la confiança i això fa que construir la confiança sigui un procés lent”, opina Belmonte sobre l'adopció d'aquestes monedes. Catalunya és un dels territoris de tot l'Estat espanyol on més monedes socials municipals s'han llançat la darrera dècada, però l'economista reconeix que “la promoció és costosa quan encara hi ha desconeixement i manca de finançament”.

Per això, segons Corrons, la iniciativa de moneda local de Barcelona “pot ajudar a donar visibilitat a aquests tipus de projectes internacionalment”. El Congrés, que per primera vegada se celebra a una ciutat d'Espanya, té l'objectiu de compartir les experiències existents arreu del món, valorar-les i practicar l'intercanvi amb monedes socials. Entre els col·laboradors, la UOC compta amb la Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems (RAMICS), l'International Journal of Community Currency Research (IJCCR), l'Instituto de la Moneda Social (IMS), la Xarxa d'Economia Solidària (XES) i la Sustainability School.