Público
Público

Barcelona plena d'erotisme i poesia

Quan tot sembla ja haver sigut creat, vist i tornat a veure a la capital catalana, encara podem sorprendre'ns i trobar noves propostes que res tenen a veure amb el que existia. El Prostíbul poètic és exemple d'això: la inusual possibilitat de pagar per lectures a l'oïda i gaudir de versos vestits amb plomes i lluentons.

Algunes de les poetes d'aquest peculiar 'Prostíbul'. CARLES MERCADER

FLOR RAGUCCI

"El poeta com una puta ha de ser capaç de ficar-se al llit amb qualsevol paraula". Aquesta cita de Vladimir Maiakovski que la directora -la madame- del Prostíbul poètic de Barcelona ha rescatat d'un llibre que l'acompanya aquests dies potser és un bon punt de partida per comprendre de què tracta aquesta original iniciativa que combina poesia i bordell. Perquè per a molts no és fàcil d'assimilar l'audàcia d'un projecte que no solament ens acosta a la poesia des del recital en directe dels seus creadors embolicats en la sensualitat dels vestits d'un cabaret dels anys 20, sinó que a més ens ofereix la possibilitat d'"un privat" amb ells, és a dir, que el o la poeta que decidim ens llegeixi els seus textos cara a cara, en un racó allunyat, només a nosaltres -previ pagament del seu corresponent preu, és clar.

Els orígens transatlàntics del bordell

La idea va néixer a Nova York el 2007, quan tres estudiants de literatura, cansats d'intentar buscar editorials per editar els seus poemes, van decidir vendre directament la seva poesia a clients i, per això, recrear el típic bordell al que acudien artistes com Picasso, Toulouse-Lautrec i tants d'altres, quelcom que als nord-americans els crida molt l'atenció. D'allà va vindre la "madame" originària - Kiely Sweatt- que, quan va arribar a Barcelona el 2009, va demanar-li permís a la de Nova York per fundar aquí el primer Prostíbul poètic europeu. Un any després, com que Kiely havia de tornar als Estats Units, va prendre el seu relleu Sonia Barba, actriu i directora escènica, que va passar de ser "Madame Taxi"- el seu pseudònim dins l'espectacle- a "La" madame del bordell més líric de la capital catalana.

"Llavors jo em vaig obstinar a portar-lo al teatre perquè considerava que es mereixia un entorn més cuidat, i ho vaig aconseguir al Teatreneu, al barri de Gràcia, on vam estar una temporada sencera", explica Sonia Barba. "Va ser una bogeria absoluta tal com estan les coses: 21% d'IVA cultural, una companyia de 15 persones en un teatre de 70 localitats, anant a taquilla i al 50% amb el teatre...", recorda la directora del projecte. "Malgrat això, va estar molt bé perquè va unir molt el grup i vam començar, arran d'aquesta experiència, a tenir una regularitat en la representació, la qual cosa ens va servir per introduir-nos en les agendes culturals de la ciutat".

El suggeridor projecte va calar només a Barcelona. A París, Londres, Brussel·les i Amsterdam també van obrir-se prostíbuls poètics, a Madrid s'està preparant en aquests moments la inauguració d'un altre, a Llatinoamèrica n'hi ha tres (Valparaíso, Caracas i Bogotà) i al proper abril els fundadors del de Nova York faran una gira pels bordells europeus i n'obriran dos més: un a Edimburg i un altre a Berlín.

Una gran família amb moltes llars

El pas pel Teatreneu va consolidar la companyia i "la família" aleshores ben constituïda va començar a créixer "i fins i tot després, com en totes les famílies, hi va haver uns que se'n van anar, uns altres que van entrar, una que es va casar, uns altres que van marxar amb la motxilla i van tancar la porta d'un cop...", riu la madame. Avui en dia el Prostíbul poètic el formen 33 persones però aquest és un número molt provisional perquè, com comenta la Sonia, "gairebé en tots els esdeveniments se t'acosta algú i et diu que vol formar-hi part".

Les actuacions són organitzades normalment en grups d'entre nou i dotze poetes que reciten els seus propis textos, en un primer moment per a tot el públic i ja després de forma personalitzada cadascú per al seu "client". A Nova York, al Prostíbul originari, els "privats" es cobren d'acord al temps que es passa amb el o la poeta i, com que l'entrada costa 20 euros, cada "privat" comença per aquesta xifra. A Barcelona, en canvi, el preu el decideix l'atzar, els daus que la persona ha de tirar abans d'anar-se'n amb l'escriptor o l'escriptora, i l'entrada és, si no pas gratuïta, molt accessible.

Els espais que trien per muntar el bordell van des de cases particulars -la gent pot contractar també l'espectacle per a festes privades- fins a hotels o naus industrials. Generalment, però, la companya procura actuar en espais culturals emergents que creu important recolzar, tot i que Catriona McAlister ("Curiosity" dins el Prostíbul) confessa que li agraden més "els llocs amb cortines de vellut vermell i ambient clandestí".

El Prostíbul poètic com espai d'intimitat i creació

La gràcia d'aquesta innovadora proposta no és tan sols la de prendre una copa d'una altra manera, rodejats de paraules boniques i lluentons, sinó també l'oportunitat de trobar-se amb els que potser són els nous grans noms de les nostres lletres abans que algun editor els descobreixi. De fet, al Prostíbul es van gestar molts d'altres projectes artístics que avui ressonen a l'escena catalana, i poetes que en formen part van aconseguir publicar els seus llibres arran del seu treball dins d'aquesta iniciativa.

D'altra banda, l'experiència al bordell líric ofereix "dins d'aquesta vida en la qual no tenim connexió amb una altra persona perquè estem mirant tot el dia el mòbil, la possibilitat de trobar-se d'una manera més íntima amb els altres", tal com explica la poeta escocesa Catriona McAlister. "El meu costat de poeta està ocult, jo sóc mare, professional, enginyera -consultora d'eficiència energètica en productes electrònics- però quan estic en un esdeveniment del Prostíbul apareix el meu costat salvatge", diu la Catriona. "Sóc el meu personatge, no sóc actriu, no estic actuant, és alguna cosa que porto dins" -afegeix- "la gent de vegades no s'adona que solament recitem poemes que hem escrit nosaltres, que de veritat ens despullem, i provocar de vegades les llàgrimes amb alguna cosa que jo mateixa he creat per a mi és molt impactant", conclou la poeta.

Un ressorgiment de la poesia a Barcelona?

"Jo des que vaig començar en el prostíbul, fa set anys, escolto la mateixa pregunta i responc que portem set anys començant a canviar. Sembla que mai s'acaba de fer el salt perquè seguim fent-nos la mateixa pregunta", admet la directora del Prostíbul. "En ciutats com Madrid i Barcelona sí que hi ha una escena poètica però en espais que segueixen estant en els marges i els grans esdeveniments públics -com la Setmana de la poesia de Barcelona- estan tan institucionalitzats que no deixen espai per al brou de cultiu que hi ha a la ciutat. Porten grans personalitats, que és una meravella acostar-s'hi i veure'ls, però queden fora moltíssims creadors", raona Sonia Barba.

En opinió de la "madame" del Prostíbul poètic la dificultat que sempre ha tingut la lírica per a convertir-se en un fenomen massiu i rendible es deu, en gran part, a la mateixa naturalesa dels seus autors que, segons diu, "afortunadament no es deixen atrapar pel mercat". "El poeta és qui normalment decideix no entrar al joc perquè té uns principis que són molt difícils de comprar", afegeix. "En canvi nosaltres som un prostíbul i és clar que ens vendrem! Jo sí que m'embeno, faig sopars, faig coses que cap poeta faria. Nosaltres descaradament venem la nostra poesia", reconeix Sonia Barba.

La decisió de barrejar versos i prostitució, tot i que és en part real i en part metafòrica, a vegades no és ben rebuda per alguns
. Els membres del grup expliquen que potser hi ha gent que s'escandalitza quan ve un poeta amb poca roba venent el seu art però aclareixen que el que s'ha de tenir molt clar és que ells mateixos ho estan escollint com una altra mena d'escenificació i que el respecte va sempre per davant. "La trobada amb el client és horitzontal. No ets més tu perquè pagues ni jo per ser poeta", afirma la directora.

En tot cas, la millor forma de sacsejar prejudicis i pors, és atrevir-se a aquesta nova experiència en primera persona i tastar amb els propis ulls- i la pròpia pell- una poesia nua de convencionalismes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?